Lucrècia Tornabuoni

(S'ha redirigit des de: Lucrezia Tornabuoni)

Lucrècia Tornabuoni (Florència, República de Florència, 22 de juny de 1425-íd. 25 de març de1482)[1] fou una poeta i noble italiana i una influent assessora política durant el segle xv. Va tenir una influència política important durant el domini del seu marit i després del seu fill, Llorenç el Magnífic.

Infotaula de personaLucrècia Tornabuoni

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 juny 1427 Modifica el valor a Wikidata
Florència (República de Florència) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 març 1482 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Florència (República de Florència) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de San Lorenzo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaHouse of Tornabuoni (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugePere I de Mèdici Modifica el valor a Wikidata
FillsNannina de Mèdici, Maria di Piero de Mèdici, Julià de Mèdici, Lorenzo de Mèdici, Blanca de Mèdici Modifica el valor a Wikidata
ParesFrancesco Tornabuoni (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Nanna di Niccolo di Luigi Guicciardini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansGiovanni Tornabuoni (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 5356696 Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars modifica

Va néixer el 1425 a la ciutat de Florència i fou filla de Francesco Tornabuoni; de ben jove, es relacionà amb personatges de la talla de Luigi Pulci i Agnolo Poliziano.

Connectada per naixement a dues de les famílies italianes més poderoses de l'època, els Tornabuoni i els Guicciardini, es va casar el 3 de juny de 1444 a la ciutat de Florència amb Pere I de Mèdici, fill de Cosme de Mèdici el Vell i Contessina de Bardi, fet que l'emparentà amb una altra de les famílies més poderoses d'Itàlia, cosa que li va fer estendre el seu propi poder i influència.[2] 

D'aquesta unió nasqueren:

Al costat del seu espòs educà els seus fills en l'art humanístic, inculcant-los els ideals de bellesa del Renaixement.[3] Així mateix, buscà l'aliança amb famílies adinerades i ben posicionades, com per exemple la família Orsini, i casà el seu fill Llorenç amb Clarice Orsini.[1]

També va treballar per donar suport a les necessitats dels pobres a la regió, afavorint diverses institucions. Va ser patrona de les arts i autora de poemes i obres de teatre.[2]

 
Madonna del Magnificat, obra de Sandro Botticelli (Galleria degli Uffizi, Florència). Hi observem Lucrècia Tornabuoni vestida de marededeu i envoltada dels seus fills

Obra escrita modifica

Lucrècia va descriure en les seves cartes enviades des de la seva residència de Roma al seu espòs la mentalitat de la gent de l'època, els mèrits i defectes del seu marit, així com una descripció acurada del comerç. Així mateix, també exposà en aquestes cartes la situació de la dona en aquells moments: observà l'àmplia llibertat que tenien les dones florentines de l'època.

Ella va versificar llibres tant de l'Antic com del Nou Testament, i va compondre diverses laudes que es van orientar a la música. En les seves obres més narratives, tracta freqüentment la difícil qüestió de com ser una dona cristiana en un món de comerç i de guerra, no sorprenent per a una dona que va assolir pietat i demostrar un fort contingut empresarial. Així mateix destaca per la seva obra en sonets.[2]

Morí el 25 de març de 1482 a la ciutat de Florència, i fou enterrada a la basílica de Sant Llorenç d'aquesta ciutat.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Tomas, Natalie R. The Medici Women: Gender and Power in Renaissance Florence. Routledge, 2003 (Women and Gender in the Early Modern World). ISBN 0754607771. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Milligan, Gerry. «Lucrezia Tornabuoni». Oxford Bibliographies, 2011. [Consulta: gener 2020].
  3. Pernis, Maria Grazia; Adams, Laurie. Lucrezia Tornabuoni De Medici and the Medici Family in the Fifteenth Century. Nova York: Peter Lang Publishing, Inc., 2006. ISBN 978-0820476452. 

Enllaços externs modifica