Ludmila Tcherina

artista francesa

Ludmila Tcherina (París, 10 d'octubre de 1924 - 21 de març de 2004) fou una ballarina, coreògrafa, pintora, escultora, actriu i escriptora francesa.

Infotaula de personaLudmila Tcherina
Ludmilla Tcherina 1955 Frankfurt airport (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Ludmilla Tchérina
(fr) Ludmila Tcherina Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Monique Tchemerzine Modifica el valor a Wikidata
10 octubre 1924 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort21 març 2004 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
París (França) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri de Montmartre 48° 51′ 24″ N, 2° 21′ 07″ E / 48.8567°N,2.3519°E / 48.8567; 2.3519 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióParis Opera Ballet School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPintora, escultora, ballarina de ballet, novel·lista, actriu, coreògrafa i escriptora Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsOlga Preobrajenska Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaLudmila Tcherina
Tcherzina
Monique Audran Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEdmond Audran (1946–1951)
Raymond Roi (1953–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0853481 Allocine: 1773 Allmovie: p70142
Find a Grave: 8545572 Modifica el valor a Wikidata

D'origen rus (la seva família es traslladà a França quan els esdeveniments revolucionaris del 1917), i estudià dansa en el Conservatori de París, i debutà el 1939. El 1940 fou contractada pels Ballets de Mònaco, en els quals fou la primera ballarina, i després passà, el 1948, als Ballets dels Camps Elisis parisencs, en què fou així mateix la primera figura fins al 1958, quan constituí companyia pròpia. Foren famoses les seves versions de les obres clàssiques, especialment Romeu i Julieta, Giselle, El llac dels cignes, Els amants de Terol, El martiri de sant Sebastià. Estrenà el ballet Gala, el 1961, dissenyat per Maurice Bejart i Salvador Dalí, que aconseguí un gran èxit a Venècia.

Tcherina, dona d'una notable bellesa i gran sensibilitat, participà en alguns films amb contingut musical, com Les sabatilles vermelles (1948), Els contes de Hoffmann (1951), Spartaco (1953), Àtila, rei dels huns (1954) o La filla de Mata-Hari (1954), així com en sèries televisives sobre temes històrics i clàssics: Salomé, El mandarí meravellós, La Dama de les Camèlies, etc.

El 1973 realitzà a París una exposició de pintures, en què evocava el món femení i els aspectes més personals de la seva vida. Abans de retirar-se, col·laborà en programes de TV i publicà dues novel·les: L'amour au miror (1983) i La femme à l'envers (1986).

BibliografiaModifica