Ludwig Schlesinger

matemàtic alemany

Ludwig Schlesinger (Trnava, 1 de novembre de 1864 Giessen, 16 de desembre de 1933) va ser un matemàtic alemany nascut a Trnava (avui Eslovàquia, però pertanyent al Regne d'Hongria quan ell va néixer). Va ser coeditor del Journal für die reine und angewandte Mathematik des del 1929 fins a la seva mort el 1933.

Infotaula de personaLudwig Schlesinger
Ludwig Schlesinger.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Ludwig Schlesinger
(hu) Schlesinger Lajos Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r novembre 1864 Modifica el valor a Wikidata
Trnava Modifica el valor a Wikidata
Mort16 desembre 1933 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Giessen Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentNeuer Friedhof (Giessen), Gräberfeld IV D 50° 36′ 09″ N, 8° 40′ 53″ E / 50.60258°N,8.681262°E / 50.60258; 8.681262 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Heidelberg
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Tesi doctoralÜber lineare homogene Differentialgleichungen vierter Ordnung ...  (1887 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiLazarus Fuchs i Leopold Kronecker Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic, historiador i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Giessen (1911–1930)
Universitat de Kolozsvár (1897–1911)
Universitat Humboldt de Berlín (1889–1897)
Universitat de Bonn
Universitat Babeș-Bolyai Cluj-Napoca Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralAbraham Plessner (en) Tradueix, Wilhelm Kämmerer, Josef Fuhrich, Ludwig Bergmann, Lajos Dávid i Gyula Szőkefalvi-Nagy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeClara Fuchs (filla de Lazarus Fuchs)
Premis

Vida i obraModifica

Schlesinger va fer els seus estudis secundaris a Bratislava abans de matricular-se a la universitat de Berlín on va obtenir el doctorat el 1887 amb una tesi sobre les equacions diferencials lineals de quart ordre.[1] Des de 1889 fins a 1897 va ser professor a la universitat de Berlín. Després d'una breu estança com professor visitant a la universitat de Bonn, va ser professor titular a la universitat de Kolozsvár (en alemany, Klausenburg; actualment Cluj-Napoca, Romania) fins al 1911.[2] A partir d'aquest any i fins a la seva jubilació el 1930 va ser professor de la universitat de Giessen.

Schlesinger, que era gendre de Lazarus Fuchs, es va especialitzar en l'estudi de les equacions diferencials lineals, tema sobre el que va ser un dels principals autors.[3] El seu tractat sobre el tema, Handbuch del Theorie der linearen Differentialgleichungen (1895-1898), d'unes 1500 pàgines en dos volums, exposava tots els resultats clàssics des d'Euler fins a Fuchs, icloent les seves pròpies aportacions al tema.[4] Va ser el editor de les obres escollides del seu sogre, Lazarus Fuchs (conjuntament amb el seu fill Richard Fuchs, i autor d'una biografia de Gauss. A partir de 1920, va inclinar les seves recerques cap els problemes geomètrics plantejats per la teoria de la relativitat.

Des de 1929 fins a la seva mort va ser editor, juntament amb Kurt Hensel i Helmut Hasse, de la coneguda revista de matemàtiques Journal de Crelle.

ReferènciesModifica

  1. Merzbach, 2018, p. 269.
  2. Szenkovits, 2014, p. 423 i ss.
  3. Grattan-Guinness, 2008, p. 345 i ss.
  4. Purkert, 2012, p. 153.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ludwig Schlesinger» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Kozák, Péter. «Lajos Schlesinger». Névpont, 2019. [Consulta: 2 febrer 2019]. (hongarès)