Obre el menú principal

Ludwig Schlesinger (Trnava, 1 de novembre de 1864 Giessen, 16 de desembre de 1933) va ser un matemàtic alemany nascut a Trnava (avui Eslovàquia, però pertanyent al Regne d'Hongria quan ell va néixer). Va ser coeditor del Journal für die reine und angewandte Mathematik des del 1929 fins a la seva mort el 1933.

Infotaula de personaLudwig Schlesinger
Ludwig Schlesinger.jpg
Biografia
Naixement 1r novembre 1864
Trnava
Mort 16 desembre 1933 (69 anys)
Giessen
Lloc d'enterrament Neuer Friedhof (Giessen), Gräberfeld IV D 50° 36′ 09″ N, 8° 40′ 53″ E / 50.60258°N,8.681262°E / 50.60258; 8.681262
Formació Universitat de Heidelberg
Universitat Humboldt de Berlín
Activitat
Tesi doctoral Über lineare homogene Differentialgleichungen vierter Ordnung ... (1887)
Director de tesi Lazarus Fuchs i Leopold Kronecker
Ocupació Matemàtic, historiador i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Giessen (1911–1930)
Universitat de Kolozsvár (1897–1911)
Universitat Humboldt de Berlín (1889–1897)
Universitat de Bonn
Babeș-Bolyai University Tradueix
Obra
Estudiant doctoral Abraham Plessner Tradueix, Wilhelm Kämmerer, Josef Fuhrich, Ludwig Bergmann, David Lajos i Gyula Szőkefalvi-Nagy Tradueix
Família
Cònjuge Clara Fuchs (filla de Lazarus Fuchs)
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Vida i obraModifica

Schlesinger va fer els seus estudis secundaris a Bratislava abans de matricular-se a la universitat de Berlín on va obtenir el doctorat el 1887 amb una tesi sobre les equacions diferencials lineals de quart ordre.[1] Des de 1889 fins a 1897 va ser professor a la universitat de Berlín. Després d'una breu estança com professor visitant a la universitat de Bonn, va ser professor titular a la universitat de Kolozsvár (en alemany, Klausenburg; actualment Cluj-Napoca, Romania) fins al 1911.[2] A partir d'aquest any i fins a la seva jubilació el 1930 va ser professor de la universitat de Giessen.

Schlesinger, que era gendre de Lazarus Fuchs, es va especialitzar en l'estudi de les equacions diferencials lineals, tema sobre el que va ser un dels principals autors.[3] El seu tractat sobre el tema, Handbuch del Theorie der linearen Differentialgleichungen (1895-1898), d'unes 1500 pàgines en dos volums, exposava tots els resultats clàssics des d'Euler fins a Fuchs, icloent les seves pròpies aportacions al tema.[4] Va ser el editor de les obres escollides del seu sogre, Lazarus Fuchs (conjuntament amb el seu fill Richard Fuchs, i autor d'una biografia de Gauss. A partir de 1920, va inclinar les seves recerques cap els problemes geomètrics plantejats per la teoria de la relativitat.

Des de 1929 fins a la seva mort va ser editor, juntament amb Kurt Hensel i Helmut Hasse, de la coneguda revista de matemàtiques Journal de Crelle.

ReferènciesModifica

  1. Merzbach, 2018, p. 269.
  2. Szenkovits, 2014, p. 423 i ss.
  3. Grattan-Guinness, 2008, p. 345 i ss.
  4. Purkert, 2012, p. 153.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ludwig Schlesinger» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Kozák, Péter. «Lajos Schlesinger». Névpont, 2019. [Consulta: 2 febrer 2019]. (hongarès)