Lugares comunes

pel·lícula de 2002 dirigida per Adolfo Aristarain

Lugares comunes és una pel·lícula de 2002 del director argentí Adolfo Aristarain. Està basada en la novel·la El renacimiento del seu cosí Lorenzo F. Aristarain, i compta amb un guió adaptat per Adolfo Aristarain i Kathy Saavedra.[1]

Infotaula de pel·lículaLugares comunes
Lugares-comunes.jpg
Fitxa
DireccióAdolfo Aristarain Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAdolfo Aristarain i Gerardo Herrero Modifica el valor a Wikidata
GuióAdolfo Aristarain Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPorfirio Enríquez (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFernando Pardo Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena4 octubre 2002 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0329330 Filmaffinity: 225948 Allocine: 54833 Rottentomatoes: m/lugares_comunes Allmovie: v275243 Modifica els identificadors a Wikidata

Lugares comunes és una pel·lícula sobre l'amor, sobre l'envelliment, sobre la família, sobre els ideals polítics i, per sobre de tot, un homenatge al personatge de Liliana, dona del protagonista.[2]

Descripció de la històriaModifica

És la història de Fernando Robles (Federico Luppi), un veterà professor de literatura, i Liliana Rovira (Mercè Sampietro), la seva dona, espanyola, que treballa com a assistent social en barris marginals de Buenos Aires; tots dos volguts i respectats pel seu entorn i amics, vivint junts i feliços. No obstant això, aquesta tranquil·litat es veurà afectada per la jubilació anticipada que rep Fernando, a causa de la crisi al país. Això els obligarà a replantejar-se la seva situació i potser a demanar ajuda al seu fill (Pedro), emigrat a Espanya, que ha prosperat i s'ha aburgesat, abandonant la seva vocació literària per a dedicar-se a la informàtica. Aquesta relació amb el fill té aspectes traumàtics, ja que la seva vida simbolitza tot allò que Fernando i Liliana, molt d'esquerres, van repudiar sempre.

Recolzats en el seu amic de tota la vida, Carlos Solla (Arturo Puig), un advocat de cert prestigi, Fernando i Liliana prenen la decisió de traslladar-se a viure a una chacra a la província de Córdoba (Argentina), venent el seu departament, posant així fi als seus problemes econòmics i iniciant una nova vida. En el viatge al camp es fan il·lusions de continuar sent feliços vivint amb més austeritat, però l'experiència resultarà més amarga del que es preveu.[3]

RepartimentModifica

PremisModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica