Luigi Reggio e Branciforte
Luigi Reggio e Branciforte IV príncep de Campofiorito i gran d'Espanya (Tartari, província de Catània, 5 de novembre de 1677 - Aci Catena, 5 de novembre de 1757)[1] fou un militar i noble sicilià al servei d'Espanya, Capità general de València.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 novembre 1677  Palermo |
| Mort | 29 octubre 1757 (79 anys) Aci Catena (Sicília) |
 Ambaixador d'Espanya a França | |
| agost 1740 – 18 agost 1746 ← Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola – Fernando de Silva y Álvarez de Toledo → | |
 Capità general de València | |
| juny 1724 – 15 setembre 1737 ← Francisco de María Spínola y Spínola – Claude Abraham de Tubières de Grimoard → | |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic |
| Família | |
| Fills | Donna Maria Lucrezia Reggio (en)  |
| Pares | Don Stefano Reggio, 4.Principe di Campofiorito (en) i Dorotea Branciforte (en) |
Premis | |
Fill de Stefano Reggio Saladino i Dorotea Branciforte Romano-Colonna. En 1704 va heretar del seu pare el títol de príncep d'Aci Sant'Antonio i Aci San Filippo, príncep de Campofiorito, marquès de Ginestra, baró de Valguarnera, Campofiorito i Rachali, feus situats entre Palerm i Catània. En 1698 es casà amb Caterina Gravina e Gravina, filla del príncep de Palagònia. Entrà al servei de Felip V d'Espanya, de qui fou ambaixador al Regne de Sicília i capità general del Regne de Sicília en 1713. Va rebre el grau de comandant general de l'exèrcit espanyol i ingressà a l'Orde de Calatrava. Fou nomenat capità general de Biscaia i en 1721 de València, càrrec que va ocupar fins 1737. Durant el seu mandat va crear una capella de música dirigida per Francesco Corradini i va organitzar les primeres representacions públiques d'òpera al Corral de l'Olivera.[2]
Malgrat ser acusat de malversació, fou protegit de la reina Isabel Farnese i en 1737 fou nomenat ambaixador d'Espanya a la República de Venècia i en 1740 a França, on va negociar un important tractat comercial. Va ocupar el càrrec fins a la mort de Felip V en 1746. En 1747 tornà a les seves terres de Sicília, on va morir en 1757.[3]
Referències modifica
- ↑ Luigi Reggio e Branciforte, geni.com
- ↑ «Luigi Reggio e Branciforte». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ CAMPOFIORITO, Luigi Reggio e Branciforte principe di al Dizionario Treccani
Enllaços externs modifica
- Luigi Reggio e Branciforte a Cervantes Virtual