Luis Alberto Lacalle

Luis Alberto Lacalle (de) Herrera (Montevideo, 13 de juliol de 1941) és un advocat, periodista i polític uruguaià. Va ser president de la República Oriental de l'Uruguai entre 1990 i 1995. Net del polític uruguaià Luis Alberto de Herrera, està casat amb María Julia Pou Brito del Pino, amb qui té tres fills, Pilar, Juan José i Luis Alberto, actual diputat de la República pel Partit Nacional.

Plantilla:Infotaula personaLuis Alberto Lacalle Herrera

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Luis Alberto Lacalle de Herrera Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juliol 1941 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
  36è President de l'Uruguai
1 de març de 1990 – 1 de març de 1995
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de la República Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAdvocat i periodista
PartitPartit Nacional
Membre de
Família
CònjugeMaría Julia Pou Brito del Pino Modifica el valor a Wikidata
FillsLuis Alberto Lacalle Pou Modifica el valor a Wikidata
ParesCarlos Pedro Lacalle Nuñez Modifica el valor a Wikidata  i María Hortensia de Herrera Uriarte Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Llista

Biografia

modifica

Va estudiar dret a la Facultat de Dret i Ciències Socials de la Universitat de la República i des de 1961 va exercir la professió de periodista. El 1971 va ser elegit diputat pel Partit Nacional (Blanc), en el qual militava des dels disset anys. Va ocupar el càrrec fins i tot el cop d'Estat del 27 de juny de 1973. Quan es va restaurar la democràcia el 1984 va ser elegit senador, i vicepresident del Senat el 1987. Va ser elegit president de l'Uruguai el 26 de novembre de 1989, càrrec que va assumir l'1 de març de 1990 per al quinquenni 1990-1995.

Durant el seu govern va implementar el programa del lliure mercat, sent cofundador del Mercosur, junt amb els seus col·legues de Brasil, Paraguai i Argentina, el qual va ser constituït pel tractat d'Asunción el 26 de març de 1991. El 1992 la seva política econòmica va rebre el rebuig popular, en un referèndum en el que no va ser acceptat el seu programa de privatitzacions.

El 1999, després de vèncer en les eleccions internes del Partit Nacional (en castellà, Partido Nacional) a Juan Andrés Ramírez, va repetir la seva candidatura a la presidència, però alguns dirigents blancs (entre ells el mateix Ramírez) el van acusar d'haver tolerat la corrupció durant el seu mandat, quedant en tercer lloc amb el 22,3% dels sufragis. En les eleccions internes de 2004 va resultar derrotat per Jorge Larrañaga, qui es va presentar com a candidat únic del partit. Actualment Lacalle és líder del sector nacionalista denominat "Herrerisme".

Finalment, el 2009 es va presentar novament com a candidat a la presidència, acompanyat, en aquesta oportunitat, per Jorge Larrañaga.

Ministres

modifica
Ministeri Nom Període
Interior Juan Andrés Ramírez 1990-1993
Raúl Iturre 1993-1994
Ángel María Gianola 1994-1995
Defensa Nacional Mariano Brito 1990-1993
Daniel Hugo Martins 1993-1995
Ricardo Otoneli 1995
Relacions Exteriors Héctor Gross Espiell 1990-1993
Sergio Abreu 1993-1995
Economia i Finances Enrique Braga 1990-1992
Ignacio de Posadas 1992-1995
Daniel Hugo Martins 1995
Educació i Cultura Guillermo García Costa 1990-1992
Antonio Mercader 1992-1995
Salut Pública Alfredo Solari 1990-1991
Carlos Delpiazzo 1991-1992
Guillermo García Costa 1992-1995
Treball i Seguretat Social Carlos Cat 1990-1991
Álvaro Carbone 1991-1993
Ricardo Reilly 1993-1995
Habitatge, Ordenació Territorial

i Medi Ambient

Raúl Lago 1990-1992
José María Mieres Muró 1992
Manuel Antonio Romay 1992-1995
Ramaderia, Agricultura i Pesca Álvaro Ramos 1990-1993
Pedro Saravia 1993-1994
Gonzalo Cibils 1994-1995
Indústria, Energia i Mineria Augusto Montesdeoca 1990-1992
Eduardo Ache 1992-1994
Miguel Ángel Galán 1994-1995
Transport i Obres Públiques Wilson Elso Goñi 1990-1993
Juan Carlos Raffo 1993-1994
José Luis Ovalle 1994-1995
Turisme José Villar 1990-1994
Mario Amestoy 1994-1995
Secretari de la Presidència Pablo García Pintos 1990-1995
Prosecretari de la Presidència Augusto Durán Martínez 1990-1995