Luis Aliaga

catedràtic espanyol

Fra Luis Aliaga Martínez (Saragossa, 1565/1566 - Saragossa, 11 de desembre de 1626). Dominic aragonès que fou confessor reial i inquisidor general.

Infotaula de personaLuis Aliaga
Biografia
Naixement1560 Modifica el valor a Wikidata
Mosquerola (Provincia de Terol) Modifica el valor a Wikidata
Mort1626 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Saragossa
SepulturaConvent de predicadors de Saragossa 
Inquisidor general d'Espanya
1614 –
Full Ornamented Coat of Arms of Philip III of Spain.svg Confessor reial Felip III de Castella
1608 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCatedràtic, Frare dominicà Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansIsidoro Aliaga Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Luis Aliaga neix al voltant de l'any 1566 a Saragossa, fill de Pablo Aliaga, natural de L'Anglesola, i de Gracia Martínez, de Saragossa, posseïdors d'una tenda de teixits. El seu pare mor prematurament i sa mare s'ocupa de tot fins que el prior del convent de predicadors de Saragossa, Jerónimo Xavierre, es fa càrrec de l'educació, tant d'ell com del seu germà menor, Isidoro Aliaga.[1]

Entra en el convent de Saragossa i professa el 3 de novembre de 1582. Segueix els estudis en el col·legi de sant Vicent Ferrer, fundat en 1586 i que estava integrat en la universitat de Saragossa, obtenint els graus de lector de Prima de teologia, en 1600, i el doctorat el 16 d'octubre de 1602, i acaba donant classes de teologia en la mateixa universitat, on obté una càtedra.[2][3][4]

A començaments de 1605 renuncia a la càtedra per a convertir-se en el primer prior del convent de dominics de Sant Ildefons de Saragossa, que acabava de fundar-se.[5][2] A finals de 1606, Jerónimo Xavierre, aleshores mestre general dels predicadors, és nomenat confessor reial i Luis Aliaga l'acompanya, i poc després Aliaga mateix es converteix en el confessor del duc de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja. Per a ajudar a Xavierre en el govern de l'orde dominicà, és nomenat provincial de Terra Santa i visitador de Portugal.[6]

El 6 de desembre de 1608, ja mort Xavierre, i amb el suport del duc de Lerma ocupa el càrrec de confessor reial.[7] Partidari inicialment del duc de Lerma, Aliaga comença aquest ministeri amb valor, prudència i ambició, i per damunt de tot, una lleialtat absoluta al rei. Així, a poc a poc es converteix en una figura important de la cort, i per tant, en un adversari del favorit del rei, el duc de Lerma, i del seu principal adlàter, Rodrigo Calderón, els quals intenten en diverses ocasions que perdi el favor reial sense aconseguir-lo.[8] En els dos primers anys de confessor reial participa en la polèmica sobre l'expansió conventual, mostrant-se contrari.[9]

Al juliol de 1614 és nomenat inquisidor supernumerari del consell general de la Inquisició,[10] i el 1615 és nomenat membre del Consell d'Estat.[11][6]

En 1618 pren partit pel duc d'Uceda, Cristóbal Gómez de Sandoval y de la Cerda, fill del duc de Lerma, qui passa a ser el nou favorit de Felip III, i Luis Aliaga surt enfortit. Li és atorgada la dignitat d'arximandrita de Sicília.[12] El 28 de gener de 1619, amb el suport del rei i del duc d'Uceda és nomenat inquisidor general,[10] càrrec que compagina amb el de confessor reial.[13]

Mort Felip III, el 31 de març de 1621, el seu fill i successor Felip IV forma el seu propi grup de poder encapçalat pel Comte-duc d'Olivares i aparta de la cort els favorits del seu pare, entre ells el mateix Luis Aliaga. L'inquisidor general és reclòs en el convent de predicadors de Huete (Conca) el 22 d'abril i s'inicia una campanya de desprestigi contra ell, amb un procés en el Sant Ofici per luteranisme i materialisme.[14] Més tard és traslladat a altres convents en Guadalajara, Velilla i Barajas, on continua la reclusió.[15][16] En setembre de 1626 demana i obté la llicència per residir en el convent de Sant Ildefons de Saragossa.[17]

Mor l'11 de desembre de 1626 a Saragossa,[16] i fou soterrat en el convent de predicadors de dita ciutat.[18] El seu germà, l'arquebisbe Aliaga, encarrega a Gènova un sepulcre de marbres, àgates i altres pedres, d'alçada arquitectònica, que es converteix en el retaule major de l'església del convent.[19]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica