Obre el menú principal

Luis Fernández de Córdova (San Fernando, Cadis; 2 d'agost de 1798Lisboa, 22 d'abril de 1840) va ser un militar, polític i diplomàtic espanyol. De marcada tendència absolutista durant el regnat de Ferran VII, es va revoltar contra el govern durant el Trienni Liberal el que el va obligar, després de fracassar, a fugir a França.

Infotaula de personaLuis Fernández de Córdova
General Luis Fernández de Córdova.jpg
Biografia
Naixement 2 agost 1798
San Fernando
Mort 22 abril 1840 (41 anys)
Lisboa
  Ambaixador d'Espanya a França 


  Ambaixador d'Espanya a Portugal 


  Ambaixador 

Activitat
Ocupació Diplomàtic i militar
Rang militar general
Família
Pare José de Córdoba y Rojas
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fill del capità de fragata de la Reial Armada José María Fernández de Còrdova y Rojas, Luis Fernández de Córdova va recolzar al rei en la reinstauració de l'absolutisme tornant a la península amb l'expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís encapçalada pel Duc d'Angulema en 1823. Amb posterioritat va ser ambaixador d'Espanya a París, Lisboa i Berlín.

Va tornar a Espanya a la mort del rei per recolzar Isabel II durant la Primera Guerra Carlista contra el pretendent Carles Maria Isidre de Borbó. Va recolzar l'establiment de l'Estatut Reial de 1834. Va arribar al front del Nord amb l'exèrcit de Rodil, rebent el comandament d'una de les seves divisions, malgrat mancar experiència en el comandament de tropa. Després de la destitució de Rodil a l'octubre de 1834, va rebre el comandament del minso exèrcit isabelí de Navarra, enfrontant-se a Zumalacárregui en les batalles de Mendaza i Arquijas. Va participar el juny de 1835 en l'aixecament del setge de Bilbao, rebent el comandament de l'exèrcit del Nord. Al juliol va lliurar la batalla de Mendigorria.

Malgrat aquest triomf obtingut a Navarra, va decidir que les tropes isabelines deurien abandonar els escenaris de combat a les valls navarreses de les Amescoas i de la Borunda, en els quals tantes baixes havia fet Zumalacárregui amb la seva tàctica guerrillera a l'exèrcit isabelí, traslladant el front dels límits del nord d'Àlaba amb Biscaia i Guipúscoa, i ocupar des d'allí aquestes províncies. Aquesta estratègia li va portar a realitzar la llarga Batalla d'Arlabán sense obtenir cap èxit.

Quan la regent Maria Cristina es va veure forçada a recuperar la Constitució liberal gaditana de 1812 a l'agost de 1836, va abandonar el comandament i va fugir a França, ja que els seus soldats estaven molt descontents amb ell, a causa del mal tracte que els donava i, especialment, per l'inútil sacrifici de vides en la Batalla d'Arquijas, per la qual cosa temia que l'assassinessin.

A París va publicar la seva Memòria justificativa, va tractar d'enviar l'edició a Espanya però en ser retinguda aquesta a la frontera, va encarregar realitzar una nova edició a Madrid. Tornat a Espanya en 1838, va tractar d'organitzar una revolta de les casernes de Sevilla però va fracassar i hagué de fugir a Portugal en 1838, morint dos anys després. Està enterrat en el cementiri municipal d'Osuna (Sevilla) en compliment d'una promesa d'amor.

Ordes i ocupacionsModifica

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Garcia-Gutierrez, Antonio. Magdalena. Drama en cinco actos (en es). na, 1837 [Consulta: 28 juliol 2017]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Gaceta de Madrid (en es). Imprenta Real, 1825 [Consulta: 28 juliol 2017]. 
  3. 3,0 3,1 Gaseta de Madrid de 12 de gener de 1833: Reial decret nomenant D. Luis Fernández de Còrdova, enviat extraordinari i ministre plenipotenciari prop del Rei de Portugal.