Obre el menú principal

Luis Gómez Llorente

Luis Gómez Llorente (Segòvia, 29 de gener de 1939 - Madrid, 5 d'octubre de 2012[1]) fou un historiador, filòsof, professor i polític espanyol, històric militant del socialisme d'esquerra.

Infotaula de personaLuis Gómez Llorente
Luis Gomez Llorente y Pablo Castellano en 1983.jpg
Luis Gómez Llorente i Pablo Castellano, dirigents d'Izquierda Socialista, en 1983
Biografia
Naixement 29 gener 1939
Segòvia
Mort 5 octubre 2012 (73 anys)
Escudo de España (1977-1981).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
1 de març de 1977 – 18 de novembre de 1982
Circumscripció Astúries
Dades personals
Formació Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació Escriptor i polític
Partit PSOE
Interessat en Moviment obrer a Espanya
Modifica les dades a Wikidata

Activitat política en la clandestinitatModifica

Luis Gómez Llorente va estudiar en l'antiga Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Complutense de Madrid, on es va llicenciar en l'especialitat de Filosofia Pura. Va cursar també estudis de Dret. Va ser durant aquests anys de formació quan va iniciar la seva activitat política en l'Agrupació Socialista Universitària, ingressant en 1958 en el Partit Socialista Obrer Espanyol, en el qual va arribar a ser Secretari d'Educació i Formació i membre de la Comissió Executiva; així com en la UGT.

Dedicat a la docència, va impartir classes de Filosofia, en l'antiga Universitat Laboral d'Alcalá de Henares, després Institut de Batxillerat "Severo Ochoa" i en l'Institut d'Educació Secundària "Virgen de la Paloma" de Madrid. Com a projecció d'aquesta dedicació professional, Gómez Llorente va ser escollit en 1974 Vicedegà del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats, formant part de la candidatura progressista, en una època històrica, la dels inicis de la transició cap a la democràcia a Espanya, que els Col·legis professionals van exercir un paper important com a instrument i caixa de ressonància de la lluita contra la Dictadura.

Teòric d'Izquierda SocialistaModifica

En les eleccions del 15 de juny de 1977 Luis Gómez Llorente va ser escollit Diputat per Astúries. Triat novament Diputat en 1979, va ser Vicepresident Primer de la diputació permanent i del Congrés dels Diputats durant la I Legislatura.[2]

Persona més inclinada cap a un treball intern i callat, el moment de major projecció pública de Gómez Llorente va ocórrer en 1979 durant el XXVIII Congrés del PSOE, en el qual, al costat de Francisco Bustelo, Pablo Castellano i altres representants de l'ala esquerra del partit, es va oposar al pragmatisme socialdemòcrata propugnat per Felipe González, encapçalant el que seria més endavant el nucli al voltant del qual es va formar el corrent Izquierda Socialista (IS).

Gómez Llorente va ser el teòric d'IS, reivindicant el model de partit i l'estratègia política aprovat al Congrés anterior de desembre de 1976. En aquell Congrés es defensava un model inèdit de socialisme, un socialisme autogestionari, que propiciés un bloc social de progrés amb altres forces d'esquerra i que definís una política exterior neutralista per a Espanya. Un projecte que implicava una labor pedagògica del partit i connectava el llegat marxista amb un corrent llibertària que venia del maig de 1968.

Al seu judici, s'estava abdicant dels senyals d'identitat pròpies per apropar-se a les preferències dels segments electorals que permeten accedir a la majoria; se centrava l'acció política en el camp institucional abandonant la mobilització social; i es concentrava totes les accions del partit en l'exaltació d'un únic líder que assumís la imatge i la referència de l'organització.

Després de la victòria pírrica del sector d'esquerra en el XXVIII Congrés i el posterior retorn triomfal de Felipe González a la Secretaria General del PSOE al Congrés Extraordinari del mateix any 1979, Luis Gómez Llorente va abandonar pràcticament la política activa, encara que va mantenir el seu escó fins a 1982, renunciant a tornar a presentar-se en les eleccions generals d'aquest any, sense renunciar, no obstant això, a la seva afiliació al partit i a la seva militància a Izquierda Socialista.

Teòric del laïcismeModifica

Després de molts anys de relatiu ostracisme, Luis Gómez Llorente va tornar a un plànol més visible de la labor pública a partir de 2004, multiplicant les conferències i els articles tant en revistes educatives especialitzades com en altres més generals de sociologia i política, sempre entorn de la defensa de l'ensenyament públic i el laïcisme.

ObresModifica

Luis Gómez Llorente ha estat també un historiador del moviment obrer i socialista. A part d'obres en col·laboració, les seves principals aportacions en aquest camp són Aproximación a la historia del socialismo español (hasta 1921) (EDICUSA, 1972), Rosa Luxemburgo y la socialdemocracia alemana (EDICUSA, 1975) i Apuntes sobre el movimiento obrero (UGT Confederal, 1992). També és autor del llibre Educación pública (Morata, 2000).

ReferènciesModifica

  1. «Mor Luis Gómez Llorente, històric del PSOE». El Periódico de Catalunya, 05-10-2012. [Consulta: 5 octubre 2012].
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats, Legislatura Constituent

Enllaços externsModifica