Luis García Mañero

Luis García Mañero (Sotillo de la Ribera, 26 de setembre de 1703 - Saragossa, 20 de juliol de 1767) fou un eclesiàstic castellà, bisbe de Tortosa i arquebisbe de Saragossa.

Infotaula de personaLuis García Mañero
Biografia
Naixement26 setembre 1703 modifica
Mort20 juliol 1767 modifica (63 anys)
Lloc d'enterramentBasílica del Pilar modifica
Arquebisbe catòlic
26 novembre 1764 –
Bisbe diocesà
19 novembre 1759 –
Bisbe de Tortosa
Arquebisbe de Saragossa
modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica

Nascut a Sotillo de la Ribera, de la diòcesi d'Osma, i fill de Gabriel García Mañero i Ana Ruiz de la Cuesta, inicia els seus estudis a Burgo de Osma sota la protecció del seu oncle, el canonge José Mañero. Posteriorment es trasllada a Valladolid per a estudiar filosofia i teologia a la universitat.[1]

En 1724 entra com a familiar al servei del seu oncle, Miguel Herrero Esgueva, arquebisbe de Santiago de Compostel·la, fins a la seva mort el 1727.[1]

Perduda la protecció del seu oncle i la possibilitat d'aconseguir algun benefici eclesiàstic, torna a la universitat de Valladolid, on estudia dret Civil i Canònic, i treu el doctorat en ambdós drets a la universitat d'Osma.[1]

Torna a Valladolid, on exerceix d'advocat en els àmbits civil i eclesiàstic.[1]

En 1746 entra com a col·legial al Col·legi Major de Conca a Salamanca, i als pocs mesos aconsegueix plaça de canonge doctoral a la catedral d'Oviedo, on exerceix d'assessor jurídic del Capítol de la catedral. En 1755, el rei Ferran VI li atorga una canongia a la Catedral de Santiago de Compostel·la.[2]

El 19 de novembre de 1759 és nomenat bisbe de Tortosa,[3] pren possessió a principis de 1760, poc després és consagrat a Madrid, i com assisteix a Corts i a la coronació de Carles III, la seva entrada solemne a Tortosa es retarda fins setembre del mateix any.[4] L'any 1761 inicia les visites pastorals per la diòcesi. L'acció pastoral del bisbe destaca per la caritat cristiana cap als malalts i pobres, el desig d'instruir els nens en la doctrina cristiana, i per la defensa de la disciplina eclesiàstica front alguns abusos de les dignitats i canonges de la catedral.[5]

El Rei el presenta a l'arquebisbat de Saragossa en agost de 1764, és nomenat per butlla papal de 26 de novembre del mateix any, el 8 de gener de 1765 pren possessió mitjançant procurador,[6] i entra solemnement a Saragossa el 17 de març d'aquest any. Destaca la seva actuació d'apaivagament front l'anomenat motín del pan, de 6 d'abril de 1766, traient en processó el Santíssim Sagrament.[7]

Mor el 20 de juliol de 1767 i el soterraren a la cripta de la Santa Capella de la Basílica del Pilar.[7]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Zaragoza 1785: p. 185.
  2. Zaragoza 1785: p. 186.
  3. Eubel 1958: p. 194.
  4. Zaragoza 1785: pp. 186-187.
  5. Zaragoza 1785: pp. 187-189.
  6. Zaragoza 1785: p. 189.
  7. 7,0 7,1 Jiménez Catalán 1923: p. 205.

BibliografiaModifica