Luis Guillermo Perinat y Elío

polític espanyol

Luis Guillermo de Perinat i Elio (Madrid, 27 d'octubre de 1923) és un diplomàtic i polític espanyol, marquès de Campo Real i de Perinat. El 1992 fou admès a l'Orde de Malta i a la Sagrada Orde Militar Constantiniana de Sant Jordi. Ha escrit Memorias de una vida itinerante (1996).

Infotaula de personaLuis Guillermo Perinat y Elío
Biografia
Naixement27 d'octubre de 1923 (1923-10-27) (96 anys)
Madrid
Europarl logo.svg  Diputat al Parlament Europeu
25 de juliol de 1989 – 18 de juliol de 1994
← -
- →
Escudo de España (mazonado).svg  Ambaixador d'Espanya al Regne Unit Regne Unit
1976 – 1981
Escudo de España (mazonado).svg  Ambaixador d'Espanya a la Unió Soviètica Unió Soviètica
1981 – 1983
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
17 de novembre de 1989 – 13 d'abril de 1993
← -
- →
CircumscripcióMúrcia
Madrid (autonomous community) coa.svg  Diputat a l'Assemblea de Madrid
7 de juny de 1983 – 7 de maig de 1987
← -
- →
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid . llicenciatura en Dret
Activitat
OcupacióDiplomàtic
PartitPartido Popular
Família
PareLuis de Perinat
ParentsValentín Menéndez San Juan (padrastre)
Premis
Modifica les dades a Wikidata

La seva mare va ser Ana de Elío y Gaztelu, marquesa de Campo Real, baronessa de Perinat i baronessa Expelta. El seu pare fou Luis Perinat y Terry, marquès de Perinat, mort el 1925. Després la seva mare es casà amb Valentín Menéndez y San Juan, VI comte de la Cimera i VI comte de Goyeneche, majordom de Sa Majestat, Cavaller de l'Orde de Calatrava i Maestrante de Saragossa.

Es va casar amb Blanca Escrivá de Romaní y Morenes, 3a marquesa d'Alginet, amb la qual ha tingut dos fills: Jaime Perinat y Escrivá de Romaní, 4t Marquès d'Alginet, i Luis Guillermo Perinat y Escrivá de Romaní, Comte de Casal.

Llicenciat en Dret, el 1944 va ingressar per oposició a l'Escola Diplomàtica Espanyola i el 1948 començà com a secretari d'ambaixada de tercera classe al Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya. El 1971 va ascendir al grau de ministre plenipotenciari i ha estat Director General d'Amèrica del Nord i Afers Atlàntics. També actuà com a intèrpret en l'entrevista entre Luis Carrero Blanco i Henry Kissinger el 19 de desembre de 1973.

De 1976 a 1981 el ministre d'afers exteriors Marcelino Oreja Aguirre el nomenà ambaixador al Regne Unit i el 1977 participà en la negociació de la quota pesquera de la CEE aplicable dins les aigües territorials britàniques. De 1981 a 1983 fou ambaixador espanyol a la Unió Soviètica en substitució de Joan Antoni Samaranch i Torelló.

El 1983 fou elegit diputat de la Coalició Popular (AP-PDP-UL) a l'Assemblea de Madrid, i senador designat per la comunitat autònoma de 1983 a 1987. Durant el seu mandat fou vicepresident segon i vocal de la Comissió d'Afers Exteriors del Senat.

Deixà aquest càrrec quan fou elegit diputat a les eleccions al Parlament Europeu de 1987 i 1989. De 1987 a 1989 fou vicepresident del Parlament Europeu i del Grup Demòcrata Europeu. A les eleccions generals espanyoles de 1989 també fou elegit diputat per la circumscripció de Múrcia.

Enllaços externsModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Gómez Acebo y de Igartua
Ambaixador d'Espanya al   Regne Unit
 

1976-1981
Succeït per:
Fernando Arias-Salgado
Precedit per:
Joan Antoni Samaranch
Ambaixador d'Espanya a la   Unió Soviètica
 

1981-1983
Succeït per:
Rafael Dezcallar de Mazarredo