Luis Pidal i Mon (Madrid, 7 de febrer de 1842 - 19 de desembre de 1913)[1] fou un polític espanyol, segon marquès de Pidal, ministre de Foment durant la restauració borbònica.

Plantilla:Infotaula personaLuis Pidal y Mon

Pidal (d) amb altres líders conservadors en 1913
Biografia
Naixement7 febrer 1842 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 1913 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Congrés dels Diputats
27 de juny de 1877 – 13 de desembre de 1899
- →
CircumscripcióOviedo
  Ministre de Foment
4 de març de 1899 – 18 d'abril de 1900
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador
Membre de
Família
FillsMaria de la Conception Pidal y Chico de Guzman, María Maravillas de Jesús Modifica el valor a Wikidata
ParePedro José Pidal Modifica el valor a Wikidata
GermansAlejandro Pidal y Mon Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Era fill de l'asturià Pedro José Pidal y Carniado, acadèmic de la Llengua, i Manuela Mon y Menéndez, emparentada amb importants polítics. Va estudiar dret a la Universitat Central de Madrid. Com el seu germà Alejandro Pidal y Mon, era ultraconservador i monàrquic. Va combatre aferrissadament la revolució de 1868 i va acompanyar al nou rei Alfons XII en el seu viatge des d'Anglaterra per tal de prendre possessió de la nova corona. En 1877 va substituir en el seu escó d'Oviedo el seu oncle Alejandro Mon y Menéndez, elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1876, i mantindria l'escó a les posteriors eleccions de 1879, 1881, 1884 i 1886.[2]

El 1878 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (medalla 32) en substitució d'Antonio de los Ríos Rosas.[3] En 1884 fou nomenat Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola, encara que no va prendre possessió fins a 1895 amb el discurs El drama histórico.[4]

Fou nomenat ministre de Foment durant el primer mandat de Francisco Silvela el març de 1899 i President del Consell d'Estat d'Espanya i ambaixador d'Espanya davant la Santa Seu. Fou autor de la reforma d'ensenyament secundari que fou durament criticada pels liberals.[5] L'abril de 1901 fou substituït per Rafael Gasset Chinchilla.

Relacions familiars

modifica

Fill de Pedro José Pidal y Carniado i germà d'Alejandro Pidal y Mon, fou oncle de Pedro Pidal y Bernaldo de Quirós i pare de María Maravillas de Jesús. Era casat amb Cristina Chico de Guzmán.[6]

Referències

modifica
  1. Luis Pidal y Mon a geneall.net
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. Medalla 32 Arxivat 2016-03-15 a Wayback Machine. al web de la RACMP
  4. Luis Pidal al web de la RAE
  5. Luis Pidal y Mon a l'Enciclopedia de Oviedo
  6. BLEIBERG, Germán et al.: Diccionari d'Història d'Espanya. (1979). Madrid: Aliança Editorial. 910, 2 ed., 3 vols
Càrrecs públics
Precedit per:
Vicente Romero Girón
Ministre de Foment
 

1899-1900
Succeït per:
Rafael Gasset Chinchilla
Premis i fites
Precedit per:
Antonio de los Ríos Rosas
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 32

1878-1913
Succeït per:
Joaquín Fernández Prida
Precedit per:
Agustín Pascual González
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira A

1884-1913
Succeït per:
Juan Menéndez Pidal