Luisa Valenzuela
Luisa Valenzuela (Buenos Aires, 26 de novembre de 1938) és una periodista i escriptora argentina.[1] S'inicià en el diari La Nación on feia crònica quotidiana amb un estil amè i satíric. Com a escriptora publicà Hay que sonreir (1966), sobre els baixos fons portenys així com el volum de contes Los heréticos (1967) i la novel·la El gato eficaz (1972), on explora la utilització del llenguatge i el subconscient.
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 novembre 1938  (85 anys)Buenos Aires (Argentina) |
| Dades personals | |
| Formació | Programa Internacional d'Escriptura |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
| Ocupador | Universitat de Colúmbia |
| Membre de | |
| Gènere | Conte i novel·la |
| Família | |
| Mare | Luisa Mercedes Levinson |
Premis | |
| Lloc web | luisavalenzuela.com |
Part de la seva obra respon a la crítica a la dictadura militar argentina dels anys 70. En aquest període va publicar Aquí pasan cosas raras (1976), Como en la guerra (1977) i Cambio de armas (1982) que combinen la crítica al règim amb l'existencialisme i una revisió de les estructures de poder associades al gènere i la sexualitat.
La seva obra s'emmarca en el post-Boom llatinoamericà i té marcat un estil experimental i una perspectiva feminista.
Referències modifica
- ↑ «Luisa Valenzuela». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.