Lupus eritematós sistèmic

(S'ha redirigit des de: Lupus eritematós)

El lupus eritematós sistèmic (LES) és una malaltia autoimmunitària crònica. En els casos de lupus, el sistema immunitari ataca les cèl·lules de l'organisme i els teixits, produint inflamació i mal a causa de la unió d'autoanticossos a les cèl·lules de l'organisme, i al dipòsit de complexos antigen-anticòs. El lupus pot afectar qualsevol part de l'organisme, encara que els llocs més freqüents són el cor, les articulacions, la pell, els pulmons, els vasos sanguinis, el fetge, els ronyons i el sistema nerviós. El curs de la malaltia és impredictible, amb alternança de períodes de crisi i de remissió. El lupus és més habitual en dones i les primeres manifestacions de la malaltia s'observen sovint entre els 15 i els 45 anys.[1] Per ara no té cura i els símptomes es tracten principalment amb corticosteroides i immunosupressors. Els casos d'inici tardà són els que tenen pitjor pronòstic.[2]

Plantilla:Infotaula malaltiaLupus eritematós sistèmic
Butterflyrash.jpg
Dibuix de la típica erupció en "ales de papallona" que es troba en el lupus modifica
Modifica el valor a Wikidata
Tipusmalaltia reumàtica i lupus eritematós Modifica el valor a Wikidata
Epònimllop Modifica el valor a Wikidata
Especialitatimmunologia, reumatologia i dermatologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
ExàmensLupus band test (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaSTAT4 (en) Tradueix, TNPO3 (en) Tradueix, MTG1 (en) Tradueix, ITGAM (en) Tradueix, FCGR2A (en) Tradueix, CD80 (en) Tradueix, CREBL2 (en) Tradueix, GPR19 (en) Tradueix, SLC29A3 (en) Tradueix, SEZ6L2 (en) Tradueix, DDA1 (en) Tradueix, BANK1 (en) Tradueix, TNFAIP3 (en) Tradueix, TNIP1 (en) Tradueix, UBE2L3 (en) Tradueix, UHRF1BP1 (en) Tradueix, CLEC16A (en) Tradueix, WDFY4 (en) Tradueix, SLC15A4 (en) Tradueix, ELF1 (en) Tradueix, RASGRP3 (en) Tradueix, AFF1 (en) Tradueix, LEF1 (en) Tradueix, TNXB (en) Tradueix, LAMC2 (en) Tradueix, OR4A15 (en) Tradueix, NAALADL2 (en) Tradueix, TMC2 (en) Tradueix, ETS1 (en) Tradueix, BLK (en) Tradueix, PXK (en) Tradueix, NTNG2 (en) Tradueix, HLA-DQA1 (en) Tradueix i DNASE1L3 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10M32.9 i M32 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9710.0 Modifica el valor a Wikidata
CIAPL99 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM152700, 300809, 605480, 608437, 609903, 609939, 610065, 610066, 612254, 612378, 613145 i 614420 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB12782 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000435 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine332244 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKsystemic-lupus-erythematosus-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD008180 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0024141 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:9074 Modifica el valor a Wikidata
Les típiques ales de papallona.

Signes i símptomesModifica

 
Símptomes comuns de lupus

El LES és una de les diverses malalties conegudes com a «grans imitadores» perquè sovint imita o es confon amb altres malalties.[3] La diagnosi diferencial d'aquesta patologia és difícil, atès que els símptomes del LES varien àmpliament i van i vénen de forma impredictible, la qual cosa en dificulta el diagnòstic correcte.[4] Hi ha pacients que pateixen símptomes inespecífics i sense causa aparent durant anys.[5]

S'ha suggerit que el LES d'inici precoç no és una sola malaltia, sinó un grup heterogeni de diferents defectes monogènics amb susceptibilitat a les infeccions i capaç d'involucrar diferents òrgans.[6]

L'afectació de l'aparell locomotor és gairebé una constant en el LES. Un 95% dels individus amb aquesta malaltia refereixen artràlgies d'intensitat variable. Els fenòmens artrítics solen estar localitzats a les petites articulacions seguint un patró bilateral i moltes vegades són recurrents.[7] Eventualment, pot aparèixer una artropatia de Jaccoud.[8]

Aproximadament, un 50% de les persones amb LES desenvolupen algun tipus de trastorn cardíac.[9] Una de les complicacions poc habituals del lupus, de vegades fatal, és la miocarditis.[10][11] Adesiara, el LES debuta amb un tamponament cardíac.[12]

Una de les condicions més serioses i comunes provocades pel LES és la nefritis lúpica (NL).[13] En la patogènia d'aquesta particular glomerulonefritis participen el dipòsit d'immunocomplexes, l'activació del complement, limfòcits B, T i múltiples citocines.[14] El seu curs és molt heterogeni i pot oscil·lar entre discretes alteracions del sediment urinari a malaltia renal crònica extrema. Segons els diferents patrons histopatològics de les lesions glomerulars que provoca, la NL es classifica en sis categories.[15] Els subjectes amb NL tenen un alt risc de patir hiperhomocisteïnèmia i requereixen un control analític regular dirigit a evitar fenòmens d'ateroesclerosi accelerada administrant quan cal l'oportuna medicació.[16]

En un considerable nombre de casos el lupus cursa amb manifestacions neuropsiquiàtriques, principalment alteracions cognitives, cefalea, trastorns de l'estat d'ànim o convulsions.[17]

Més d'un terç dels malalts amb LES sofreixen anomalies oculars, les quals poden afectar quasi totes les estructures de l'ull i de les vies visuals (parpelles, òrbita, úvea, conjuntiva, sistema lacrimal, cristal·lí, vasos de la retina i nervis cranials).[18] La retinopatia degenerativa[19] i la síndrome de l'ull sec són les afeccions d'aquesta índole predominants.[20]

Els problemes dermatològics derivats del LES són molts.[21] Entre els més coneguts és poden destacar el fenomen de Raynaud[22] i la panniculitis.[23] La síndrome de Rowell és una entitat clínica controvertida que consisteix en l'aparició de lesions cutànies similars a les del eritema multiforme, ocasionalment recurrents i exacerbades per l'exposició a la llum solar, en un individu amb LES.[24]

No és usual l'afectació del budell prim pel LES,[25] però en escasses ocasions l'enteritis constitueix la seva simptomatologia predominant.[26]

Es coneix des de fa anys l'associació existent entre el LES i certes patologies tiroïdals.[27] Alguns experts creuen que la medicació antireumàtica emprada per tractar el LES, a més de l'existència de factors autoimmunitaris comuns, podria ser un dels elements relacionats amb aquest vincle.[28]

De forma infreqüent la primera manifestació del LES és una infecció per citomegalovirus, la qual en certes ocasions pot anar acompanyada de nefritis i síndrome hemofagocítica.[29] Rares vegades, el lupus debuta amb una síndrome hemofagocítica sense cap procés infecciós previ associat.[30]

EtimologiaModifica

L'origen del nom es desconeix, el terme lupus deriva del nom llatí per a "llop", tal vegada a causa d'una basta similitud entre l'erupció facial que presenten alguns dels pacients amb lupus i la cara d'un llop. La malaltia normalment exhibeix -al nas i les galtes- un eritema malar amb forma d'ales de papallona. D'allí «erythro» que deriva del grec ερυθρός, vermell. Se n'ha proposat una explicació encara més estranya que indica que el terme lupus no prové directament del llatí, sinó d'un estil francès de màscara (loup = llop de carnestoltes) que les dones usaven al voltant dels ulls.[31]

HistòriaModifica

El terme lupus ja el feia servir el metge del segle xii Rogerius,[32] qui el va utilitzar per a descriure l'eritema malar clàssic. El dermatòleg francès Cazenave fou qui anomenà la malaltia per primera vegada lupus érythémateux, en un article publicat el 1850.[33] Una altra fita fou l'any 1872, quan el metge hongarès Móric Kaposi[34] va reconèixer la naturalesa sistèmica de la malaltia partint de les observacions fetes pel seu sogre, el dermatòleg Ferdinand von Hebra.[35] El període modern comença el 1948 amb el descobriment de les cèl·lules del lupus (encara que l'ús d'aquestes cèl·lules com a indicadors de diagnòstic ha estat ara abandonat en gran part) i es caracteritza pels avanços en el nostre coneixement de la fisiologia i les característiques clíniques i de laboratori de la malaltia, així com els avenços en el tractament.[36] La primera medicació útil per a la malaltia va ser descoberta el 1894, quan es va comprovar científicament el fet que la quinina era una teràpia efectiva. Quatre anys després, l'ús de salicilats en conjunció amb la quinina va demostrar ser encara més beneficiós. Aquest va ser el millor tractament disponible per als pacients fins a mitjan segle vint quan Philip Showalter Hench va descobrir l'eficàcia dels corticoesteroides en el tractament del lupus eritematós sistèmic.

Malgrat els efectes beneficiosos que comporta l'ús de corticoesteroides, en certs casos aquesta medicació causa més mal que bé als pacients.[37][38]

El 10 de maig va ser declarat com el Dia Mundial del Lupus.[39]

EpidemiologiaModifica

La prevalença en la població general, depenent de la zona, es troba entre 4 i 250 casos per cada 100.000 habitants.

Això no obstant, aquestes estadístiques varien segons el lloc al món: a l'Amèrica del Nord, Àsia i al nord d'Europa afecta 40 de cada 100.000 habitants, però la incidència és major entre la població iberoamericana i afroamericana.[40] També s'han observat diferències pel que fa a la presentació clínica del LES en homes i en dones.[41]

A l'Estat espanyol és una de las malalties reumàtiques sistèmiques més freqüents, té una prevalença estimada de 9 casos/10.000 habitants i una incidència en ascens.[42]

Prop de 90% dels casos correspon al grup de dones en edat fèrtil (Relació dona/home: 9/1).[43] A hores d'ara la causa d'aquest fet no està clarament definida, però diversos estudis indiquen que pot ser el resultat d'una combinació de factors cromosòmics, hormonals i ambientals.[44][45]

TractamentModifica

Des de finals dels anys 70, la ciclofosfamida[46] és el fàrmac d'elecció per tractar les formes greus del LES.[47] Ara per ara, el belimumab[48] és l'únic medicament biològic aprovat per la FDA i l'Agència Europea de Medicaments com a teràpia intravenosa indicada en casos de LES que no responen al tractament convencional, exceptuant els pacients que presenten nefritis lúpica i/o compromís seriós del SNC. Altres biofàrmacs, com el tabalumab[49] o l'epratuzumab[50] estan en diferents etapes d'assaig.[51]

Les propietats immunomoduladores de la hidroxicloroquina (un derivat de la cloroquina) fan que sigui àmpliament emprada com a teràpia coadjuvant en el tractament del LES, tot i produir alguns efectes adversos.[52]

Es recomana avaluar l'activitat del LES cada 15 dies–6 mesos en funció de les dades clíniques, de les proves analítiques i dels tractaments emprats.[53]

ReferènciesModifica

  1. Lupus.org
  2. Gergianaki I, Bertsias G «Systemic Lupus Erythematosus in Primary Care: An Update and Practical Messages for the General Practitioner» (en anglès). Front Med (Lausanne), 2018 Maig 29; 5, pp: 161. DOI: 10.3389/fmed.2018.00161. PMC: 5986957. PMID: 29896474 [Consulta: 13 febrer 2020].
  3. Rooney, J «Lupus eritematoso sistémico: el gran imitador desenmascarado» (en castellà). Nursing, 2006 Des; 24 (10), pàgs: 32-38. ISSN 0212-5382. DOI: 10.1016/S0212-5382(06)71185-2 [Consulta: 6 febrer 2020].
  4. Saez-de-Ocariz M, Pecero-Hidalgo MJ, Rivas-Larrauri F, García-Domínguez M, et al «A Teenager With Rash and Fever: Juvenile Systemic Lupus Erythematosus or Kawasaki Disease?» (en anglès). Front Pediatr, 2020 Abr 7; 8, pp: 149. DOI: 10.3389/fped.2020.00149. PMC: 7154070. PMID: 32318531 [Consulta: 16 maig 2020].
  5. «Lupus Eritematoso Sistemico (Lupus)» (en castellà). American College of Rheumatology. [Consulta: 8 desembre 2013].
  6. Rivas-Larrauri, F; Yamazaki-Nakashimada, MA «Lupus eritematoso sistémico: ¿es una sola enfermedad?» (en castellà). Reumatol Clin, 2016 Set-Oct; 12 (5), pp: 274-281. ISSN 1885-1398. DOI: 10.1016/j.reuma.2016.01.005. PMID: 26922326 [Consulta: 22 maig 2020].
  7. Tani C, Carli L, Stagnaro C, Elefante E, et al «Imaging of joints in systemic lupus erythematosus» (en anglès). Clin Exp Rheumatol, 2018 Set-Oct; 36 Supl 114 (5), pàgs: 68-73. ISSN 0392-856X. PMID: 30296972 [Consulta: 5 febrer 2020].
  8. Skare, TL; de Lima Godoi, A; Ferreira, VO «Jaccoud arthropathy in systemic lupus erythematosus: clinical and serological findings» (en anglès). Rev Assoc Med Bras, 2012 Jul-Ag; 58 (4), pp: 489-492. ISSN 0104-4230. DOI: 10.1590/S0104-42302012000400022 [Consulta: 5 febrer 2020].
  9. Kreps A, Paltoo K, McFarlane I «Cardiac Manifestations in Systemic Lupus Erythematosus: A Case Report and Review of the Literature» (en anglès). Am J Med Case Rep, 2018; 6 (9), pàgs: 180-183. PMID: 30533521. DOI: 10.12691/ajmcr-6-9-3. PMC: 6286042 [Consulta: 13 febrer 2020].
  10. Tariq S, Garg A, Gass A, Aronow WS «Myocarditis due to systemic lupus erythematosus associated with cardiogenic shock» (en anglès). Arch Med Sci, 2018 Mar; 14 (2), pp: 460-462. PMID: 29593821. DOI: 10.5114/aoms.2017.68692. PMC: 5868675 [Consulta: 13 febrer 2020].
  11. Al-Nokhatha SA, Khogali HI, Al Shehhi MA, Jassim IT «Myocarditis as a lupus challenge: two case reports» (en anglès). J Med Case Rep, 2019 Nov 20; 13 (1), pp: 343. PMID: 31744544. DOI: 10.1186/s13256-019-2242-1. PMC: 6864968 [Consulta: 13 febrer 2020].
  12. Larson NP, Frawley TC, Long B «Cardiac Tamponade in an 18-year-old Male with Undiagnosed Systemic Lupus Erythematosus» (en anglès). Cureus, 2019 Jul 21; 11 (7), pp: e5186. PMID: 31572632. DOI: 10.7759/cureus.5186. PMC: 6760573 [Consulta: 13 febrer 2020].
  13. Ruiz Irastorza G, Espinosa G, Frutos MA, Jiménez Alonso J, et al «Diagnóstico y tratamiento de la nefritis lúpica. Documento de consenso del Grupo de Enfermedades Autoinmunes Sistémicas (GEAS) de la Sociedad Española de Medicina Interna (SEMI) y de la Sociedad Española de Nefrología (S.E.N.)» (en castellà). Nefrologia, 2012; 32 (Supl 1), pp: 1-35. ISSN 1989-2284. DOI: 10.3265/Nefrologia.pre2011.Dec.11298. PMID: 22293933 [Consulta: 25 febrer 2020].
  14. Sterner RM, Hartono SP, Grande JP «The Pathogenesis of Lupus Nephritis» (en anglès). J Clin Cell Immunol, 2014 Abr; 5 (2), pii: 205. PMID: 25133068. DOI: 10.4172/2155-9899.1000205. PMC: 4131745 [Consulta: 25 febrer 2020].
  15. Sánchez-Vegazo Sánchez, I; Teruel, C; Menéndez, C «Nefritis lúpica» (en castellà). Rev Esp Patol, 2002 Jul-Set; 35 (3), pp: 269-278. ISSN 1988-561X [Consulta: 25 febrer 2020].
  16. Timlin H, Manno R, Douglas H «Hyperhomocysteinemia and Lupus Nephritis» (en anglès). Cureus, 2019 Jul 2; 11 (7), pp: e5065. PMID: 31516776. DOI: 10.7759/cureus.5065. PMC: 6721921 [Consulta: 1r març 2020].
  17. Aguilera-Pickens, G; Abud-Mendoza, C «Manifestaciones neuropsiquiátricas en lupus eritematoso generalizado: bases fisiopatogénicas y terapéuticas» (en castellà). Reumatol Clin, 2013 Nov-Des; 9 (6), pp: 331-333. ISSN 1885-1398. DOI: 10.1016/j.reuma.2013.02.007 [Consulta: 13 febrer 2020].
  18. Boonsopon S, Maghsoudlou A, Foster CS «Ocular Manifestations in Systemic Lupus Erythematosus» (en anglès). Rheumatology (Sunnyvale), 2015; 5 (1), pàgs: 11. ISSN 2161-1149. DOI: 10.4172/2161-1149.1000150 [Consulta: 29 febrer 2020].
  19. Dias-Santos A, Tavares Ferreira J, Pinheiro S, Cunha JP, et al «Neurodegeneration in systemic lupus erythematosus: layer by layer retinal study using optical coherence tomography» (en anglès). Int J Retina Vitreous, 2020 Abr 21; 6, pp: 15. PMID: 32337070. DOI: 10.1186/s40942-020-00219-y. PMC: 7171841 [Consulta: 8 maig 2020].
  20. Palejwala NV, Walia HS, Yeh S «Ocular Manifestations of Systemic Lupus Erythematosus: A Review of the Literature» (en anglès). Autoimmune Dis, 2012 Jul; 2012, pp: 290898. PMID: 22811887. DOI: 10.1155/2012/290898. PMC: 3395333 [Consulta: 1r març 2020].
  21. Bielsa Marsol, I; Rodríguez Caruncho, C «Manifestaciones cutáneas del lupus eritematoso» (en castellà). Inmunología, 2010 Jul-Set; 29 (3), pp: 100-110. ISSN 0213-9626. DOI: 10.1016/S0213-9626(10)70017-2 [Consulta: 14 febrer 2020].
  22. Heimovski FE, Simioni JA, Skare TL «Systemic lupus erythematosus and Raynaud's phenomenon» (en anglès). An Bras Dermatol, 2015 Nov-Des; 90 (6), pp: 837-840. PMID: 26734864. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20153881. PMC: 4689071 [Consulta: 8 maig 2020].
  23. Palencia Pérez SI, López Gómez S, Vanaclocha Sebastían F, Rodríguez Peralto JL, Iglesias Díez L «Paniculitis lúpica asociada a lupus eritematoso sistémico» (en castellà). Actas Dermosifiliogr, 2002 Mar; 93 (3), pp: 181-183. ISSN 0001-7310 [Consulta: 14 febrer 2020].
  24. Alkul S, Behrens E, Stetson C «Rowell syndrome with recurrence from photoexacerbation: A case report» (en anglès). SAGE Open Med Case Rep, 2019 Abr 26; 7, pàgs: 2050313X19847337. PMID: 31065361. DOI: 10.1177/2050313X19847337. PMC: 6487764 [Consulta: 13 febrer 2020].
  25. Gonzalez A, Wadhwa V, Salomon F, Kaur J, Castro FJ «Lupus enteritis as the only active manifestation of systemic lupus erythematosus: A case report» (en anglès). World J Clin Cases, 2019 Jun 6; 7 (11), pp: 1315-1322. PMID: 31236395. DOI: 10.12998/wjcc.v7.i11.1315. PMC: 6580338 [Consulta: 10 maig 2020].
  26. Ronen JA, Mekala A, Wiechmann C, Mungara S «A Flare-up of Systemic Lupus Erythematosus with Unusual Enteric Predominance» (en anglès). Cureus, 2020 Feb 21; 12 (2), pp: e7068. PMID: 32226670. DOI: 10.7759/cureus.7068. PMC: 7089623 [Consulta: 10 maig 2020].
  27. Ferrari SM, Elia G, Virili C, Centanni M, et al «Systemic Lupus Erythematosus and Thyroid Autoimmunity» (en anglès). Front Endocrinol (Lausanne), 2017 Jun 19; 8, pp: 138. PMID: 28674523. DOI: 10.3389/fendo.2017.00138. PMC: 5474463 [Consulta: 18 febrer 2020].
  28. Klionsky Y, Antonelli M «Thyroid Disease in Lupus: An Updated Review» (en anglès). ACR Open Rheumatol, 2020 Feb; 2 (2), pp: 74-78. ISSN 2578-5745. DOI: 10.1002/acr2.11105. PMC: 32043833 [Consulta: 18 febrer 2020].
  29. Amel R, Monia K, Anis M, Fatma BF, Chadia L «Systemic lupus erythematous revealed by cytomegalovirus infection» (en anglès). Pan Afr Med J, 2016 Jul 15; 24, pp: 241. PMID: 27800096. DOI: 10.11604/pamj.2016.24.241.8988. PMC: 5075437 [Consulta: 11 març 2020].
  30. Egües Dubuc CA, Uriarte Ecenarro M, Meneses Villalba C, Aldasoro Cáceres V, et al «Síndrome hemofagocítico como manifestación clínica inicial del lupus eritematoso sistémico» (en anglès). Reumatol Clin, 2014 Set-Oct; 10 (5), pp: 321-324. ISSN 1885-1398. DOI: 10.1016/j.reuma.2013.09.004. PMID: 24316336 [Consulta: 11 març 2020].
  31. Quevauvilliers; Léon Perlemuter. Diccionario de Enfermería Enciclopedia practica (en castellà). 2a ed.. Elsevier, España, 2004, p. 486. ISBN 8445812513. 
  32. Suárez, R «Rogerius y la Escuela de Medicina de Salerno» (en castellà). Galenus, 2015; VIII: 59 (4), pàgs: 4. ISSN 2159-9203 [Consulta: 6 febrer 2020].
  33. Fresquet, JL «Pierre Louis Alphée Cazenave (1795-1877)» (en castellà). Historiadelamedicina.org, 2015, pàgs: 9 [Consulta: 8 maig 2020].
  34. Fresquet, JL «Moritz Kaposi (1837-1902)» (en castellà). Historiadelamedicina.org, 2015, pàgs: 5 [Consulta: 6 febrer 2020].
  35. Norman, RA «The History of Lupus Erythematosus and Discoid Lupus: From Hippocrates to the Present» (en anglès). Lupus: Open Access, 2016; 1 (1), pàgs: 10. ISSN 2684-1630 [Consulta: 7 febrer 2020].
  36. Dutschmann, L «Lupus eritematoso sistémico: alguns aspectos históricos» (en portuguès). Med Interna, 2006; 13 (2), pp: 133-140. ISSN 0872-671X [Consulta: 10 maig 2020].
  37. Rúa-Figueroa Fernández de Larrinoa, I «Lo mejor del año en lupus eritematoso sistémico» (en castellà). Reumatol Clin, 2015 Gen-Feb; 11 (1), pp: 27-32. ISSN 1885-1398. DOI: 10.1016/j.reuma.2014.09.004. PMID: 25455719 [Consulta: 9 maig 2020].
  38. Silver EM, Ochoa W «Glucocorticoid-Induced Myopathy in a Patient with Systemic Lupus Erythematosus (SLE): A Case Report and Review of the Literature» (en anglès). Am J Case Rep, 2018 Mar 11; 19, pp: 277-283. PMID: 29525810. DOI: 10.12659/ajcr.906377. PMC: 5865408 [Consulta: 18 febrer 2020].
  39. «Día Mundial del Lupus» (en castellà). [Consulta: 8 desembre 2013].
  40. Rees F, Doherty M, Grainge MJ, Lanyon P, Zhang W «The worldwide incidence and prevalence of systemic lupus erythematosus: a systematic review of epidemiological studies» (en anglès). Rheumatology (Oxford), 2017 Nov 1; 56 (11), pp: 1945-1961. ISSN 1462-0332. DOI: 10.1093/rheumatology/kex260. PMID: 28968809 [Consulta: 7 febrer 2020].
  41. Ramírez Sepúlveda JI, Bolin K, Mofors J, Leonard D, et al «Sex differences in clinical presentation of systemic lupus erythematosus» (en anglès). Biol Sex Differ, 2019 Des 16; 10 (1), pp: 60. PMID: 31843005. DOI: 10.1186/s13293-019-0274-2. PMC: 6915972 [Consulta: 7 febrer 2020].
  42. Rúa-Figueroa I, López-Longo FJ, Calvo-Alén J, Galindo-Izquierdo M, et al «Registro nacional de pacientes con lupus eritematoso sistémico de la Sociedad Española de Reumatología: objetivos y metodología» (en castellà). Reumatol Clin, 2014 Gen-Feb; 10 (1), pp: 17-24. ISSN 1885-1398. DOI: 10.1016/j.reuma.2013.04.013. PMID: 23871155 [Consulta: 13 febrer 2020].
  43. Justiz Vaillant AA, Goyal A, Bansal P, Varacallo M «Lupus Erythematosus» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Gen 20; NBK535405 (rev), pàgs: 10. PMID: 30571026 [Consulta: 6 febrer 2020].
  44. Strickland FM, Hewagama A, Lu Q, Wu A, et al «Environmental exposure, estrogen and two X chromosomes are required for disease development in an epigenetic model of lupus» (en anglès). J Autoimmun, 2012 Maig; 38 (2-3), pp: J135-J143. PMID: 22142890. DOI: 10.1016/j.jaut.2011.11.001. PMC: 3312994 [Consulta: 7 febrer 2020].
  45. Pan Q, Chen X, Liao S, Chen X, et al «Updated advances of linking psychosocial factors and sex hormones with systemic lupus erythematosus susceptibility and development» (en anglès). PeerJ, 2019 Jun 25; 7, pp: e7179. PMID: 31275761. DOI: 10.7717/peerj.7179. PMC: 6598654 [Consulta: 7 febrer 2020].
  46. DrugBank «Cyclophosphamide» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Feb; DB00531 (rev), pàgs: 15 [Consulta: 7 febrer 2020].
  47. Petri, M «Cyclophosphamide: new approaches for systemic lupus erythematosus» (en anglès). Lupus, 2004; 13 (5), pp: 366-371. ISSN 1477-0962. DOI: 10.1191/0961203303lu1028oa. PMID: 15230294 [Consulta: 7 febrer 2020].
  48. DrugBank «Belimumab» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Feb; DB08879 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 10 febrer 2020].
  49. DrugBank «Tabalumab» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Feb; DB11657 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 10 febrer 2020].
  50. Li J, Wei MM, Song Q, Guo XH, et al «Anti-CD22 epratuzumab for systemic lupus erythematosus: A systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials» (en anglès). Exp Ther Med, 2019 Ag; 18 (2), pp: 1500-1506. PMID: 31316634. DOI: 10.3892/etm.2019.7630. PMC: 6601380 [Consulta: 9 maig 2020].
  51. Samotij, D; Reich, A «Biologics in the Treatment of Lupus Erythematosus: A Critical Literature Review» (en anglès). BioMed Research International, 2019 Jul 18; 8142368, págs: 17. ISSN 2314-6141. DOI: 10.1155/2019/8142368 [Consulta: 10 febrer 2020].
  52. Fava A, Petri M «Systemic lupus erythematosus: Diagnosis and clinical management» (en anglès). J Autoimmun, 2019 Gen; 96, pp: 1-13. PMID: 30448290. DOI: 10.1016/j.jaut.2018.11.001. PMC: 6310637 [Consulta: 1r febrer 2020].
  53. Olivé Marqués, A «Lupus eritematós sistèmic». A: Teràpies biològiques i medicaments hospitalaris de dispensació ambulatòria en malalties sistèmiques -Document de consens- SCR, 2014; Jun, pp: 4-7 [Consulta: 13 febrer 2020].

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lupus eritematós sistèmic