Lur (instrument)

Un lur, també un lure o lurr,[2] norrè occidental antic lúðr (plural: lúðrar) és una trompa natural de l'Edat de bronze, entre el 1500 a.C. i el 500 d.C.,[3] que no té forats per als dits i que es toca amb una embocadura de broquet. Els lurs poden tenir diverses formes, poden ser tant rectes com corbats. La intenció de les corbes responia a una necessitat de ser més fàcilment transportables, essent tan llargs, com per exemple per marxar, com el sousàfon modern, evitant alhora dirigir el fort soroll cap a la gent propera.

Infotaula d'instrument musicalLur
Bronse-Lurer-Danmark.png
Tipuscorn i end-blown labrosones with curved or folded tubes, with mouthpiece (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs423.121.22 Modifica el valor a Wikidata
Un trompa de l'Edat de Bronze trobada a Brudevælte Mose, al nord-est de Lynge, a Selàndia, Dinamarca [1]
Un lur modern de Noruega, fet amb escorça de bedoll embolicada.

El nom de lur s'utilitza per a dos tipus diferents d'instruments de vent antics. El més recent és de fusta i es va utilitzar a Escandinàvia durant l'Edat mitjana. El lur més antic, que rep el nom del tipus més recent, era de bronze, data de l'Edat del bronze[4] i es trobaven sovint en parelles,[3] dipositats en torberes, principalment a Dinamarca i Alemanya. La seva morfologia consta d'una embocadura i diverses peces o tubs. La seva longitud pot arribar als 1,5 i 2 metres. Se n'han trobat a Noruega, Dinamarca, el sud de Suècia i el nord d'Alemanya. També s’han trobat il·lustracions de lurs en diverses pintures rupestres d’Escandinàvia.[5]

Lurs de fustaModifica

Les primeres referències a un instrument anomenat lur provenen de sagues islandeses, on es descriuen com a instruments de guerra, utilitzats per armar tropes i espantar l'enemic. Aquests lurs, diversos exemples dels quals s’han descobert en barques grans, són tubs de fusta rectes, d'un metre d'allargada i més amples al final. No tenen forats per als dits i es toquen de manera similar a un instrument de metall modern.

Almenys des de l'Edat mitjana els pagesos i les lleteres dels països nòrdics han tocat una mena de lur molt similar a aquests instruments de guerra.[3][6] Aquests instruments, anomenats en anglès trompeta de bedoll, s’utilitzaven per cridar al bestiar i fer senyals. Pel que fa a la construcció i la tècnica d'interpretació són molt similars als lurs de guerra, però estan coberts de bedoll, mentre que els instruments de guerra estan coberts de salze.

Lurs de bronzeModifica

Els lurs fets de bronze, que tenien un acabament al final amb una "campana aplanada" que feia la funció d'obertura acústica,[3] s’utilitzaven com a instruments musicals a l’antiga Grècia, així com al nord d’Europa, on s’han descobert un total de 56 lurs: 35 (inclosos els fragmentaris) a Dinamarca, 11 a Suècia, 4 a Noruega, 5 al nord d’ Alemanya, i un només a Letònia.[7]

El lur avuiModifica

La paraula lur encara es troba al vocabulari suec, que indica qualsevol instrument en forma d’embut utilitzat per produir o rebre so. Per exemple, la paraula sueca per als auriculars és hörlurar (audició-lurs), i un telèfon es podria anomenar lur en suec contemporani (derivat de telefonlur, auricular de telèfon). Les paraules noruega i sueca per a foghorn són respectivament tåkelur i mistlur. La marca de mantega danesa Lurpak porta el nom del lur, i el disseny gràfic del paquet mostra imatges de lurs.

La paraula lur té altres significats en danès, noruec i suec que no estan relacionats amb el so.

Vegeu tambéModifica

  • Trompeta natural

ReferènciesModifica

 

  1. «Bronze lurs - The Brudevælte lurs». Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 21 octubre 2007].
  2. «Recherche» (en anglès americà). [Consulta: 31 agost 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Yeo, Douglas. An illustrated dictionary for the modern trombone, tuba, and euphonium player, 2021. ISBN 978-1-5381-5966-8. 
  4. Montagu, Jeremy. Origins and development of musical instruments. Lanham, Md.: Scarecrow Press, 2007. ISBN 978-0-8108-7770-2. 
  5. English Mechanics and the World of Science, Volum 57 (en anglès). Michigan: University of Michigan, 1893. 
  6. «The Wooden Lurs». ojtrumpet.net. [Consulta: 11 octubre 2019].
  7. Oliver, Neil. Vikings, 2013. ISBN 978-0-297-86788-3. 

Enllaços externsModifica