Obre el menú principal

Luter (pel·lícula)

Luter (original: Luther) és una pel·lícula alemanya de l'any 2003, dirigida per Eric Till. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaLuter
Luther
Luther2003FilmPoster.jpg
Fitxa
Direcció Eric Till
Protagonistes
Director artístic Christian Schafer
Ralf Schreck
Producció Christian P. Stehr
Brigitte Rochow
Guió Camille Thomasson
Bart Gavigan
Música Richard Harvey
Fotografia Robert Fraisse
Muntatge Clive Barrett
Vestuari Ulla Gothe
Productora Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origen Alemanya
Estats Units
Estrena 2003
Durada 121 minuts
Idioma original anglès
Rodatge República Txeca
Color en color
Format pantalla ampla
Descripció
Gènere Biogràfica
Tema Martí Luter
Lloc de la narració Alemanya

IMDB: tt0309820 Filmaffinity: 834381 Allocine: 42733 Rottentomatoes: m/1125461-luther Mojo: luther Allmovie: v291810 TCM: 450110 Metacritic: movie/luther TV.com: movies/luther
Modifica les dades a Wikidata

És una superproducció del gènere cinema històric, rodada en diverses localitzacions d'Alemanya, Itàlia i la República Txeca.

ArgumentModifica

Martí Luter comença sent un jove ple d'il·lusions, de família humil i estudiant de teologia en un monestir d’agustins. Durant un viatge a Roma, perd la seva confiança en l'església davant de la corrupció que impera en els cercles papals. Impulsat per la seva fe i per una detinguda lectura de la Bíblia, comença a qüestionar-se les pràctiques religioses establertes. La tensió s'accelera quan Luter redacta i exposa a la porta de l'església de Wittenberg les 95 tesis sobre les indulgències, per les que nega al Papa qualsevol dret a perdonar pecats.

Requerit per les autoritats per retractar-se, es nega a fer-ho llevat que puguin provar amb proves de la Bíblia que el que ha escrit no és correcte. El cisma ha començat. Luter compareix davant de l’Emperador Carles V en la Dieta de Worms; és condemnat com a heretge, excomunicat i subjecte a càstig tant per l'Emperador com pel Papa. La protecció d'un grup de prínceps alemanys, entre els quals hi ha Frederic III de Saxònia, l’ajuda a escapar d'aquesta amenaça de mort i el permet dedicar-se a la traducció de la Bíblia del llatí a l'alemany perquè tothom tingui accés a la paraula de Déu.

Mentrestant, la postura desafiadora de Luter ha impulsat el malestar popular. Els camperols, liderats per Andreas Karlstadt, un dels companys d'universitat de Luter, comencen a destruir relíquies i esglésies. Terroritzat per la repercussió que les seves paraules han tingut entre els seus seguidors, Luter incita els nobles a reprimir els camperols. La seva vida prossegueix, i es casa amb Catalina de Bora (una monja exclaustrada). La pel·lícula acaba plantejant l'avenç de la Reforma Protestant entre els prínceps alemanys, en pugna amb les forces catòliques liderades per l'Emperador.[2]

RepartimentModifica

ReferènciesModifica

  1. esadir.cat. Luter (en català). esadir.cat. 
  2. Holden, Stephen «FILM REVIEW; Martin Luther's Passion, Still Resonating Today» (en en). The New York Times.