Obre el menú principal

Lutier

persona que fabrica o repara instruments musicals

Un lutier[1] o, en la nomenclatura històrica, violer és un artesà que fabrica, repara i restaura els instruments de música de corda pinçada o fregada tals com els violins, violes, violoncels, violes d'amor, guitarres, etc. El terme deriva de luth (llaüt).

Infotaula ocupacióLutier
Workshop luthier.jpg
Taller d'un lutier a Cremona
Tipus d'ocupació
fabricant d'instruments musicals
Camp de
treball
lutieria
Modifica les dades a Wikidata

IntroduccióModifica

 
Aplicació del vernís

L'ofici de lutier comença per una formació professional de diversos anys. L'art d'aquests professionals comença amb la tria de les fustes que s'empraran, determinants per a l'estètica de l'instrument i sobretot per a la qualitat sonora, i segueix amb la fabricació de l'instrument pròpiament dit, fase en gran part artesana. Tota una gamma d'eines específiques de l'ofici, idèntics a aquells emprats d'ençà el segle XVII, es fan servir per treballar les peces que componen l'instrument - a tall d'exemple, per al violí, n'hi ha aproximadament 80 - per a ajuntar-les i enganxar-les. El lutier fa també un paper de manteniment dels instruments i arquets, de reparació i fins i tot de restauració del patrimoni instrumental. Certs lutiers són també arqueters (fabricants d'arquets), però això continua sent un ofici específic.

El lutier numèric també ha fet la seva aparició d'ençà els anys 1970. Per aquesta denominació, el lutier (fabricant del so) torna cap a la definició original de la lutheria: la fabricació de l'inaudit. D'aleshores ençà, es tracta d'emprar en composició contemporània (o de barrejar amb instruments clàssics) els instruments apareguts amb l'era electrònica: caixa de ritmes, scratch, vocoder i sampler. Alguns anomenen igualment «lutier», per abús del llenguatge, un fabricant de sacs de gemecs, i per extensió, del fabricant d'instruments de música tradicional.

Els instruments de corda fregadaModifica

HistòriaModifica

A França, els grans centres històrics de lutheria clàssica són Mirecourt, París, Lió i algunes altres ciutats.

L'escola de CremonaModifica

S'acostuma a personificar la invenció del violí, de la viola i del violoncel en Andrea Amati (1511-1580). Aquesta tradició no es correspon del tot amb la història de la lutheria, tot i que hi pot haver una justificació: cal saber que Andrea, a través de la formació dels seus fills, i fins a Niccolò Amati, dóna a llum gairebé una dinastia, la dels lutiers de Cremona. I el taller de Niccolò Amati veurà alumnes tan cèlebres com Antonio Stradivarius (1644-1737), Jakob Stainer (1621-1683) o Andrea Guarneri (1626-1698).

 

Alguns lutiers importantsModifica

  • Als Països Baixos:
    • Hendrik Jacobs (1629-1704)
    • Pieter Rombouts (1667-1740).
    • Els membres de la família Cuypers (Kuypers) als segles XVIII i XIX
  • A Catalunya:
 
El Violoncel Guillamí, una de les obres de Joan Guillamí conservades al Museu de la Música.
  • A la República Txeca:
    • Johann Kulik
    • Karel Vavra (1...-1973)
    • Premysl Otakar Ŝpidlen (1896-1958)

Els instruments de corda pinçadaModifica

Els instruments de corda pinçada són: l'arpa, la guitarra i el clavicèmbal, etc.

Alguns lutiersModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • René Vannes, Dictionnaire Universel des Luthiers.
  • The Complete Luthier Library.
  • Manuel pratique de lutherie, Roger et Max Millant.
  • Les Violons du Roi de Jean Diwo, novel·la de 1990.
  • Le luthier de Mirecourt de Jeanne Cressanges, novel·la de 1999.

Enllaços externsModifica