Luz de domingo

pel·lícula de 2007 dirigida per José Luis Garci

Luz de domingo és una pel·lícula espanyola de 2007 dirigida per José Luis Garci.[1][2][3]

Infotaula de pel·lículaLuz de domingo
Luz-de-domingo.jpg
Fitxa
DireccióJosé Luis Garci Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticGil Parrondo Modifica el valor a Wikidata
ProduccióJosé Luis Garci Modifica el valor a Wikidata
GuióJosé Luis Garci i Horacio Valcárcel Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPablo Cervantes Gutiérrez Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soJosé Antonio Bermúdez Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFélix Monti Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJosé Luis Garci Modifica el valor a Wikidata
VestuariLourdes de Orduña
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena16 novembre 2007 Modifica el valor a Wikidata
Durada107 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEspanya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0906752 Filmaffinity: 886293 Rottentomatoes: m/luz-de-domingo Allmovie: v432308 Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Un fictici poble d'Astúries, Cenciella, serveix d'escenari a una història d'amor dins d'un drama rural conseqüència del caciquisme de l'Espanya del segle xix.

Un jove advocat, Urbano, arriba al poble, per a ocupar el lloc de secretari de l'ajuntament, i allí s'enamora d'una jove, Estrella, neta d'un indià, Juaco, que va tornar d'Amèrica per a fer-se càrrec d'ella. Després d'un curt festeig, i una petició formal de matrimoni, que van haver de ser autoritzades per l'avi de la jove, decideixen casar-se.[4]

La felicitat dels nuvis es veurà interrompuda per la intervenció del cacic, que és en aquests moments alcalde del poble, don Àtila, que xoca amb el secretari que no es presta als seus manejos a l'ajuntament, i amb Juaco, l'avi d'Estrella, que no s'avé a la venda d'un solar que el cacic vol per a un dels seus fills.

Un dia que els nuvis estan en el bosc gaudint d'un moment idíl·lic, tot es transforma amb la presència del cacic, que ve a venjar-se. Es presenta acompanyat del seu criat de confiança, Longinos, i dels seus tres fills, que assalten a la parella, violant salvatgement a la noia, però com diu el cacic al seu criat quan li nega la possibilitat de fer el mateix que han fet els tres fills amb la jove, "és política, no és vici". En un altre moment l'alcalde àmplia la seva visió personal del succeït: "les dones i les lleis estan per a violar-les, sempre que ens causin problemes".

La desconcertant resposta d'Urbano no és visceral, sinó racional, sense recórrer a una venjança immediata de l'honor atropellat, com seria més pròpia dels dramones de l'època. Pensant més en Estrella i en el futur, fa que la família no denunciï ni parli de la violació, i els promesos es casen, sense que l'ocorregut serveixi més que per a entristir la felicitat de la núvia i els afins. Urbano també veu, i fa veure a Juaco, amb ulls diferents, la criatura que ve, a la qual veu més com el fill de la seva esposa que com la conseqüència del succeït.

Tanmateix la venjança es produeix passat algun temps, encara que d'una forma que li dona una certa bellesa al desenllaç d'una història trista. Finalment la parella, juntament amb el fill, es trasllada a viure a Nova York, que representa en la pel·lícula aquest món ideal, molt enyorat per l'avi, que la vida rural enmig de paisatges bells no va poder proporcionar per les ambicions d'un cacic.

RepartimentModifica

ComentarisModifica

Basat en la novel·la de Ramón Pérez de Ayala. Segons Garci: Narra una història «molt cruel» que probablement va estar basada en fets reals que el mateix Pérez d'Ayala va presenciar de petit i van marcar la seva vida. Al principi Elsa Pataky anava a ser la protagonista femenina, que al no poder compaginar el rodatge amb un altre projecte va ser substituïda per Paula Echevarría. Va ser rodada entre Avilés, el Parque Natural de Redes i Oviedo.

Fou seleccionada per ser candidata als Premis Oscar 2007 al costat de Las 13 rosas i L'orfenat.[5]

PremisModifica

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[6]
Categoria Persona Resultat
Millor actor Alfredo Landa Guanyador
Millor actor secundari Carlos Larrañaga Guanyador
Millor guió adaptat José Luis Garci
Horacio Valcárcel
Guanyadors
Millor fotografia Félix Monti Guanyador
XXII Premis Goya[7]
Categoria Persona Resultat
Millor actor Alfredo Landa Nominat
Millor actor de repartiment Carlos Larrañaga Nominat
Millor direcció artística Gil Parrondo Nominat
Millor direcció de producció Juan Carmona
Salvador Gómez
Nominats
Millor disseny de vestuari Lourdes Orduña Nominada

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica