Obre el menú principal

Lviv

capital de la província o óblast de Lviv a l'oest d'Ucraïna
(S'ha redirigit des de: Lvov)

Lviv (en ucraïnès: Львів, transcrit: Lviv (nom oficial); en jiddisch: לעמבערג, Lemberyk; en bielorús: Львоў, Lvou; en polonès: Lwów; en armeni: Լեհ, Leh; en rus: Львов, Lvov; en alemany: Lemberg; en llatí: Leopolis) és la capital de la província o óblast de Lviv a l'oest d'Ucraïna, i de la regió històrica de Halytxynà (Galítsia). La ciutat és considerada un del principals centres culturals del país.

Infotaula de geografia políticaLviv
Львів (uk)
Q6672995 Coat of arms of Lviv
Q6672995 Tradueix Coat of arms of Lviv Tradueix
Lwów - Widok z wieży ratuszowej 01.jpg

Localització
 49° 50′ 31″ N, 24° 01′ 53″ E / 49.841888888889°N,24.0315°E / 49.841888888889; 24.0315
EstatUcraïna
Oblastprovíncia de Lviv
Capital de
Població
Total 727.968 (2017)
• Densitat 3.999,82 hab/km²
Predom. ling. Ucraïnès
Geografia
Superfície 182 km²
Altitud 296 m
Història i celebracions
Creació 1256 (Gregorià)
Esdeveniment clau
Organització política
• Cap de govern Andrí Sadovýi Tradueix
Identificador descriptiu
Codi postal 79000–79490
Fus horari
Prefix telefònic 322
Identificador KOATUU 4610100000
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Anomenada en honor de Lev (Lleó), fill major de Daniel, rei de Rutènia, va ser la capital del Regne de Galítsia-Volínia de 1272 a 1349, quan va ser conquerida pel rei Casimir III el Gran. Des de 1434, va ser la capital regional del voivodat de Rutènia al Regne de Polònia. El 1772, després de la Primera Partició de Polònia, esdevingué la capital del Regne dels Habsburg de Galícia i Lodomèria dins l'Imperi Austriac. Durant aquest període la ciutat esdevingué un important centre cultural. El 1910 va arribar a ser la quarta ciutat de l'Imperi Austrohongarès amb una població de 310.000 habitants. El 1918, per poc temps, fou la capital de la República Popular Ucraïnesa Occidental per incorporar-se finalment el 1919 a Polònia. En el període entre guerres, Lviv fou la tercera ciutat de Polònia i un el segon centre cultutral acadèmic i cultural del país. A més, va ser el centre del voivodat de Lviv de la Segona República Polonesa.

Després de la invasió germano-soviètica de Polònia el 1939, Lviv va passar a formar part de la Unió Soviètica fins al 30 de juny del 1941 quan és conquerida per l'exèrcit alemany. L'agost del mateix any, Lviv, ara reanomenada de nou Lemberg, s'incorpora al Districte de Galítsia dins el Govern General. Durant el període d'ocupació alemanya la població jueva fou perseguida concentrant-la en el gueto de Lvov per ser posteriorment traslladats al camp d'extermini de Belzec. Cap els darrers anys de la guerra, entre 1944-46, hi va haver un intercanvi forçat de població entre Polònia i la Ucraïna soviètica, fins al punt que la població polonesa, fins aleshores majoritària, gairebé va desaparèixer de la ciutat El 1991 es va convertir en part de l'estat independent d'Ucraïna.

Etimologia i formes del nomModifica

 
Armes de Lviv, amb el lleó.

Lviv va ser anomenada en honor del príncep Lev (Lleó) Danílovitx (Лев Данилович o Лев I Дани́лович, ca. 1228 - ca. 1301), el fill del fundador de la ciutat, Danilo Hàlitski (Данило Галицький, també Данило I Романович, Danilo I, Romànovitx, 1201—1264). És per això que la simbologia de la ciutat inclou el lleó.

El nom de la ciutat canvia força depenent de l'idioma també a causa de la seva llarga història a cavalld e diferents països o Imperis:

La majoria d'idiomes, però, usen en l'actualitat el nom oficial de Lviv. Antigament fou coneguda a la majoria de països llatins amb variants del llatí Leopolis, com ara Leòpolis, Leópolis o Liòpuli.

Demografia, etnografiaModifica

D'acord amb el cens de l'any 2001, la ciutat tenia 758,500 habitants,[1] el 88,1% dels quals eren ucraïnesos, el 8,9% russos, l'0,9% polonesos, el 0,4% bielorussos, el 0,3% jueus i el 0,1% armenis.[2][3] Unes 200.000 persones més hi venien a treballar diàriament des de la rodalia. Tot i així, hi ha una gran diversitat d'etnicitats que hi viuen o han deixat la seva petjada a la ciutat, a part dels ucraïnesos, en particular la comunitat jueva, armènia i polonesa, amb els seus barris històrics respectius.

Economia i culturaModifica

 
Logo modern de la ciutat, amb les paraules "Lviv, oberta al món".

La ciutat és seu d'una gran quantitat d'indústries i de centres d'educació superior, com ara la Universitat de Lviv i la Universitat Politècnica de Lviv. Té una orquestra filharmònica, a més de l'Òpera de Lviv, en aquest teatre s'estrenà el 1910, dirigida pel músic català Antonio Ribera, l'òpera de Wagner, L'anell del nibelung. El centre històric és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i té un gran nombre de tresors i meravelles arquitectòniques. Lviv va celebrar el seu 750è aniversari el setembre de 2006.

Fills il·lustresModifica

Notes i referènciesModifica

 
Església portada del poble de Kryvka (Кри́вка, a l'óblast de Lviv), forma part del museu d'arquitectura tradicional de Xevtxenkivskyi Hai a Lviv. És un exemple d'arquitectura dels boiky o boikos, als Carpats.

Galeria d'imatgesModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lviv