Licopodi

gènere de plantes
(S'ha redirigit des de: Lycopodium)

Lycopodium és un gènere de plantes vasculars sense llavor de la família de les licopodiàcies, coneguts popularment com a licopodis o peus de llop.[1]

Infotaula d'ésser viuLicopodi
Lycopodium Modifica el valor a Wikidata

Lycopodium.
Taxonomia
SuperregneArchaeplastida
ClasseLycopodiopsida
OrdreLycopodiales
FamíliaLycopodiaceae
SubfamíliaLycopodioideae
GènereLycopodium Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Espècies

Etimologia

modifica

Etimològicament, Lycopodium prové de grec lýkos que significa "llop" i –pódion que significa "peu", ja que les extremitats de les seves branques s'assemblen a un peu de llop. Tant a l'interior de la península Ibèrica com a altres països d'Europa es coneixen aquestes plantes amb el nom genèric de "peu de llop".

Característiques

modifica

Com tots els pteridòfits, presenten alternança de generacions i l'individu que veiem correspon a l'esporòfit diploide. Són plantes que no tenen mai flors, terrestres o epífites, molt ramoses, erectes, postrades, amb fulles (microfil·les) petites, simples, sovint espiculades i que cobreixen tota la tija i les branques. Les fulles fèrtils (esporofil·les) es troben reunides al capdamunt de la tija formant uns estròbils (una mena de pinyes allargassades). A l'axil·la d'aquestes esporofil·les hi ha els esporangis que són molt petits, pràcticament microscòpics, però s'agrupen en sorus prou evidents.

Història natural

modifica

El gènere Lycopodium es reprodueix sexualment per espores. Tanmateix, és més comú que es multipliquin vegetativament (fase asexual) a través de rizomes.

Taxonomia

modifica

Hi ha aproximadament 200 espècies, amb 37 tàxons àmpliament distribuïts en climes temperats i tropicals, encara que solen estar confinats a muntanyes als tròpics. A Catalunya hi trobem només dues espècies: Lycopodium clavatum i Lycopodium annotinum.

Espècies autòctones als Països Catalans

modifica

Lycopodium clavatum i Lycopodium annotinum es troben a Catalunya concretament als Pirineus. També hi són presents el licopodi selago, Huperzia selago, (amb les esporofil·les situades a la part mitjana de la tija i que no formen estròbils) i el licopodi alpí, Diphasiastrum alpinum, (amb estròbils terminals, però fulles molt curtes (2-4 mm) fermament aplicades a la tija formant quatre rengles), que tradicionalment també han estat considerades part del gènere Lycopodium [2]

La pols d'espores (coneguda com a sofre vegetal) és groguenca i, especialment la pols de Lycopodium clavatum, s'ha usat molt en focs artificials, per a pintures, per a explosius, com antiadherent en preservatius i com a coberta de píndoles. És també utilitzat com a estabilitzador de gelats. El terme "màscara de Lycopodium" s'usa per descriure un tipus de màscara flamejant usada per algunes bandes de música o artistes a l'escenari, com Rammstein, en el tema Feuer frei!, del film xXx.

En experiments de física, la pols s'usa per fer ones sonores visibles en l'aire i per a observació i mesurament. Per exemple, Chester Carlson va utilitzar espores de Lycopodium en els seus experiments per a demostrar la xerografia.

Referències

modifica
  1. «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 9 juny 2022].
  2. Oriol de Bolòs i Josep Vigo Flora dels Països catalans 1980

Enllaços externs

modifica
  • GRIN Arxivat 2009-08-14 a Wayback Machine.: gènere Lycopodium L. Arxivat 2013-06-14 a Wayback Machine. (anglès)