Màlik ibn Anas

alfaquí i muhàddith (transmissor i/o estudiós dels hadits), fundador de l'escola jurídica malikita

Abu-Abd-Al·lah Màlik ibn Anas ibn Màlik al-Himyarí al-Asbahi al-Madaní (àrab: أبو عبد الله مالك بن أنس بن مالك الحميري الأصبحي المدني, Abū ʿAbd Allāh Mālik ibn Anas ibn Mālik al-Ḥimyarī al-Aṣbaḥī al-Madanī), més conegut simplement com a Màlik ibn Anas o, en entre els musulmans, com l'imam Màlik, el «Xeic de l'islam», el «Mestre de la Comunitat» o l'«Imam de tota l'emigració» (vers 711795), fou un dels més respectats erudits del fiqh a l'islam sunnita. El màdhhab Malikita o Malikisme, que pren el seu nom d'aquest personatge, és una de les quatre escoles de jurisprudència seguides pels sunnites fins a l'actualitat.[1]

Infotaula de personaMàlik ibn Anas
Մալիք իբն Անաս.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) مالك بن أنس Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 711 Modifica el valor a Wikidata
Medina (Califat Omeia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juny 795 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Medina (Califat Abbàssida) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaal-Baqí Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicÀrabs Modifica el valor a Wikidata
ReligióSunnisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFiqh i ciència del hadit Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómuhàddith, alfaquí, teòleg Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNafi, Ibn Xihab az-Zuhrí, Jàfar as-Sàdiq, Abd-ar-Rahman al-Awzaí, Ayyub as-Sakhtiyaní, Muhàmmad ibn Yahya ibn Habban i Ibrahim ibn Abi-Abla Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAix-Xafií, Muhàmmad aix-Xaybaní, Sufyan ath-Thawrí, Abd-ar-Rahman al-Awzaí i Ahmad bin Abi Taybah al-Darimi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Malik Bin Anas Name.png Modifica el valor a Wikidata

TrajectòriaModifica

Màlik va néixer a la ciutat de Medina i es va convertir en el principal erudit de tradicions profètiques del seu temps, que va intentar aplicar a la "vida legal total" per crear un mètode sistemàtic de jurisprudència musulmana que es va anar expandint amb el pas del temps.[2]

Conegut pels seus contemporanis com a Imam de Medina, les opinions de Màlik sobre la jurisprudència van ser molt apreciades durant la seva vida i més tard, convertint-se en el fundador d'una de les quatre escoles de dret sunnita, la Maliki.[2] Les seves ensenyances es va convertir en el ritu normatiu per a la pràctica sunnita a gran part del nord d'Àfrica, Al-Andalus, bona part d'Egipte i zones de Síria, el Iemen, el Sudan, l'Iraq i Khorasan,[3] i per a prominents ordes sufís, incloses Xadhiliyya i Tijàniyyah.[4]

MuwattaModifica

Tanmateix, potser la major contribució de Màlik als anals de la història islàmica és la seva recopilació del Muwatta, una de les col·leccions més antigues i venerades de hadits sunnites i un dels primers llibres de dret musulmà supervivents,[2] on Màlik va intentar donar una visió general de la llei i la justícia, el ritual i la pràctica de la religió segons el consens de l'islam a Medina, i crear un estàndard teòric per a qüestions que no s'havien establert des del punt de vista del consens i la sunna. Redactat als primers dies del califat abbàsida, època en què hi havia un reconeixement i una apreciació creixents del dret canònic, l'obra de Màlik va contribuir a traçar un "camí suau" (que és el que literalment significa al-muwaṭṭaʾ) a través de diferències d'opinions sobre els temes més elementals.[2] Anomenat "el millor llibre del món després de l'Alcorà" per aix-Xafií,[3] la compilació Muwatta va fer que Màlik fos honrat amb epítets com "Xeic de l'Islam", "Prova comunitària", "Imam de la residència de l'emigració! i "l'expert erudit de Medina" per la tradició sunnita posterior.[3]

Segons la tradició clàssica, Mahoma va predir el naixement de Màlik quan va dir: "Aviat la gent colpejarà els flancs dels camells a la recerca de coneixement i no trobarà més expert que l'expert erudit de Medina",[3] i en una altra tradició, "El poble... caminarà de l'est a l'oest sense trobar cap més savi del poble que a Medina".[5] Tot i que alguns erudits posteriors, com Ibn Hazm i Tahawi, dubten de la identificació del misteriós savi d'ambdues tradicions amb Màlik, [6] la interpretació més estesa és que aquest personatge era Màlik,[6] aix-Xafi'i, que més tard es va convertir en el fundador d'una altra de les quatre escoles ortodoxes de dret sunnita, va dir del seu mestre: "Ningú em fa tan gran favor en la religió de Déu com Màlik... quan s'esmenten els erudits, Màlik és l'estrella rectora".

Tomba de MàlikModifica

 
Tomba de Màlik a Medina.

Màlik va morir el 798 a Medina a l'edat de 83 o 84 anys i està enterrat al cementiri de Jannat ul-Baqi, al costat de la mesquita del Profeta. Tot i que durant l'edat mitjana es va construir un petit santuari al voltant de la seva tomba, amb molts musulmans que la visitaven, l'edifici va ser enderrocat pel Regne d'Aràbia Saudita durant la campanya d'enderrocament de llocs de tradició islàmica després de l'establiment del regne el 1932.

DeixeblesModifica

L'imam Màlik va tenir nombrosos deixebles, els més cèlebres dels quals van ser els següents:

ObraModifica

  • Al Muwatta (El camí aplanat)
  • Al-Mudawwana al-kubrà
  • Tafsīr garīb al-Qur’ān al-Karīm (Interpretació de las singularitats del Noble Alcorà)
  • Kitāb al-surūr (El llibre de la felicitat)

ReferènciesModifica

  1. Schacht, J., "Mālik b. Anas", in: Encyclopaedia of Islam, Second Edition, Edited by: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 VVAA, 1939, p. Mālik b. Anas.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Haddad, 2007, p. 121.
  4. VVAA, 1939, p. Xadhiliyya i Tijàniyyah.
  5. Haddad, 2007, p. 122.
  6. Haddad, 2007, p. 122-123.

BibliografiaModifica