Obre el menú principal

Marcia Eufemia (en llatí, Aelia Marcia Euphemia) fou una emperadriu romana consort, esposa del Emperador Romà d'Occident, Antemi.

Infotaula de personaMàrcia Eufèmia
Biografia
Naixement segle V (Gregorià)
Constantinoble
Mort segle V (Gregorià)
  Emperadriu 

Activitat
Ocupació Governant
Període Imperi Romà
Família
Família Dinastia teodosiana
Cònjuge Procopi Antemi
Fills Marcian Tradueix
Anthemiolus Tradueix
Alypia Tradueix
Romulus Tradueix
Procopius Anthemius Tradueix
Pares MarciàPulquèria
Modifica les dades a Wikidata

FamíliaModifica

Marcia Eufemia era l'única filla del emperador romà d'Orient Marcià. La identitat de la seva mare és desconeguda.[1][2][3] La seva madrastra va ser Pulqueria, la segona esposa del seu pare. Pulquèria havia fet vot de castedat, pel que el seu matrimoni només va ser una simple aliança política, establint a Marcià com a membre de la Dinastia teodosiana. El matrimoni entre Marcià i Pulquèria no es va arribar a consumar mai i, com a conseqüència, Marcia mai va arribar a tenir germanastres més petits que ella.[4]

Evagri Escolàstic cita a Prisc, afirmant que "Marcià era tràci de naixement, fill d'un militar. En el seu desig de seguir l'estil de vida del seu pare, havia viatjat a Plovdiv, on es podia apuntar a les legions".[5] No obstant, Teodor Lector afirma que Marcià era il·liri.

MatrimoniModifica

El seu matrimoni amb Antemi va tenir lloc al voltant del any 453. El seu marit era fill de Procopi, Magister Militum ("Senyor dels soldats d'ambdós exèrcits), comandant tant de la cavalleria com d'infanteria de l'Imperi Romà d'Orient.

Marcia i Antemi tindríen cinc fills coneguts, una filla i quatre fills. La seva filla, Alipia, és famosa per ser la esposa de Ricimer. Els seus fills van ser Antemiol, Procopi Antemi, Marcià i Ròmul.

Després del seu matrimoni, Antemi va ser nomenat Comes reis militaris i va ser enviat a enfortir la frontera danubiana, encara en desordre a conseqüència de la mort d'Atil·la. Va tornar a Constantinoble l'any 454, i va ser premiat per Marcià amb l'ofici de magister militum i patrici. Va servir com a cònsol juntament amb Valentinià III durant l'any 455. Els historiadors interpreten el llistat d'honors en el sentit de que Marcià estava preparant al seu gendre per a l'eventual ascens al tron. Joan Malales considera que Marcià havia nomenat a Antemi com a Emperador d'Occident, no obstant això es considera un anacronisme del cronista.[6]

Mort de MarciàModifica

Al gener de l'any 457, Marcià va morir com a conseqüència d'una malaltia, suposadament d'una gangrena. Tant Marcia com Antemi l'havien sobreviscut.[1] Marcià havia estat proclamat August com a consort de Pulquèria, membre de la Dinastia teodosiana. Amb la seva mort finalitzava la successió dinàstica. La seva única filla era fruit d'un matrimoni anterior i, d'aquesta manera, no era considerada hereva de la dinastia. Tant l'exèrcit com el senat romà d'Orient havien d'escollir un nou August. Àspar, el magister militum de l'Imperi Romà d'Orient, era incapaç de reclamar el tron per a ell mateix, degut als seus orígens i a les seves creences religioses.[7] Era Alà, una tribu sàrmata, i, encara que la seva família havia servit durant generacions a l'exèrcit romà, era considerat un bàrbar. A més, era arrià mentres que gran part de la noblesa de l'Imperi Romà d'Orient havia acceptat el símbol nicè. Per tant, era una elecció impopular per al tron.

Àspar va emprar la seva influència per esdevenir un faedor de reis. Podia escollir un candidat entre els seus oficials, comptant probablement que encara li eren lleials. Va escollir a Lleó I, rei dels ostrogots i el Senat va acceptar l'elecció.[8] El 7 de febrer de l'any 457, Lleó va ser coronat pel Patriarca Anatoli de Constantinoble, la primera coronació que va implicar a un patriarca.[9]

Amb la mort del seu pare, Marcia va deixar de ser membre de la família imperial. Antemi va continuar actuant com a magister militum sota el comandament de Lleó I. Se li atribueix el derrocament de Valamir, rei dels ostrogots a principis dels anys 460. Al hivern de l'any 466 - 467, Antemi va derrotar a Hormidac, líder dels huns que havia comandat una invasió cap a Dàcia.[8]

Emperadriu consortModifica

Segons Prisc, Genseric, rei dels vàndals, havia portat a terme diverses ràtzies anuals contra Sicília i Itàlia des del Saqueig de Roma. Havia aconseguit annexionar unes quantes ciutats al seu regne i saquejar d'altres. Però una dècada després les dues províncies occidentals "s'havien quedat sense homes i sense diners", incapaçes d'oferir un botí suficient per als vàndals. Aixís que els seus atacs es van ampliar fins a arribar a Il·líria, el Peloponès, la Grècia central i totes les Illes de Grècia. Lleó havia de fer front a aquesta nova amenaça i va decidir enviar un nou emperador a Occident amb l'objectiu de que fes front a Genseric. El tron occidental havia quedat vacant després de la mort de Libi Sever al 465.

Lleó va escollir a Antemi com el seu nou col·lega en el càrrec imperial. Antemi es va dirigir cap a Roma amb un exèrcit sota el comandament de Marcel·lí, el magister militum a Occident des del 455. Antemi fou proclamat emperador el 12 d'abril de l'any 467. Casiodor assenyala la seva proclamació a la tercera pedra militar de la ciutat de Roma, anomenant aquest lloc com a Brontotas. Marcia apareix com a Augusta a les monedes romanes entre els anys 467 i 472. No obstant, el seu paper com a emperadriu només el confirma aquesta evidència arqueològica. Els relats literaris deixen de mencionar-la en el moment en què Antemi marxa cap a Itàlia.[6]

Segons Procopi de Cessàrea, Genseric va disputar la successió. El seu propi candidat al tron era Olibri, espòs de Placídia. Antemi hauria pogut conservar el tron de no haver deixat descansar la seva autoritat en la cooperació continuada de Ricimer, un general sueu que havia servit com a magister militum a Occident des de l'any 455. Ricimer abans ja havia derrocat a Avit i a Majorià, dos emperadors romans d'Occident anteriors. L'aliança entre Antemi i Ricimer es va enfortir amb el matrimoni d'aquest últim amb Alipia a finals de l'any 467. Antemi va fracassar a les seves campanyes contra Genseric als anys 467 i 468, així com en la lluita el any següent amb el rei visigot Euric, que havia conquerit part de la Gàl·lia i Hispània. La Chronica Gallica del 511 fa referència a una altra campanya contra Euric durant l'any 471, aquesta dirigida per Antemiol, fill d'Antemi i de Marcia.

« Antemiol va ser enviat a Arles pel seu pare, l'emperador Antemi, juntament amb Torisari, Everdinc i Hermià, el Comte dels Estables. El rei Euric es va trobar amb ells a l'altre costat del Roine i, després de matar als generals, ho va devastar tot. »

Antemiol possiblement es trobava entre els morts, doncs no se'n torna a fer cap referència. Antemi no es va esforçar gaire per restablir l'autoritat imperial a la Gàl·lia. Mentres que la Gàl·lia Meridional, en gairebé la seva totalitat, es trobaba sota l'autoritat d'Euric, van persistir enclavaments galo-romans independents a la Gàlia septentrional. Aquests enclavaments van ser governats per Pau, Siagri i d'altres. Haurien pogut emetre monedes amb les efigies d'Antemi o de Marcia, però aquest era tot el domini imperial a la regió.[6]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Nathan, SG. «Marcian (450 - 457 AD)» (en anglès). Encyclopedia of Roman Emperors.
  2. Clawley, C. «Medieval Landsː Byzantium 395 - 1057» (en anglès), 2014.
  3. Stewart, RB. «My Linesː Aelia Marcia Euphemia» (en anglès).
  4. Greatrex, G «Pulcheria (wife of Emperor Marcian)» (en anglès). De Imperatoribus Romanis.
  5. Scholasticus, E. Walford E. Ecclesiastical History (en anglès). 2. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Mathisen, RW «Anthemius (12 abril 467 - 11 juliol 472 AD)». De Imperatoribus Romanis.
  7. Bury, JB. History of the Later Roman Empire (en anglès). Mcmillan & Co, 1923. 
  8. 8,0 8,1 Bury, JB. Leo I and Ricimer's rule in Italy (en anglès). Macmillan & Co, 1923. 
  9. Elton, H «Leo I (457 - 474 AD)». De Imperatoribus Romanis.

Enllaços externsModifica