Màrius, Marta, Àudifaç i Àbac de Roma

Màrius, la seva esposa Marta i els fills d'ambdós Audifaç i Àbac (Roma o Pèrsia, segle iii - Roma, ca. 302) van ser un grup de cristians morts a Roma. Són venerats com a màrtirs i sants per l'Església catòlica.

Màrius, Marta, Audifaç i Àbac de Roma

Martiri dels sants, per Corrado Giaquinto, ca. 1750 (Ajaccio, Musée Palais Fesch)
Biografia
Naixement	Marius, Marta, Audifax, Abacus segle III Roma?, segons la llegenda Pèrsia
Mort	c. 303 (Gregorià) Roma, a Acquae Salviae
Sepultura	Relíquies a Santa Prassede i Sant'Adriano (Roma), i a Seiligenstadt
màrtirs
Celebració	Església Catòlica Romana
Canonització	Antiga
Pelegrinatge	Roma, Boccea
Festivitat	19 de gener
Iconografia	Essent martiritzats

Història

Segons la passió llegendària del segle vi, eren perses i van anar a Roma per venerar les relíquies dels màrtirs. Alguns martirologis diuen que van anar-hi cap als anys 268-270, sota Claudi II el Gòtic, tot i que en aquell moment no hi havia persecucions contra els cristians. Altres fonts diuen que va ser al començament del segle iv, durant les persecucions de Dioclecià. Ja a Roma, juntament amb el prevere Joan, van donar sepultura a 260 màrtirs d'aquestes persecucions, vora la Via Salària. Per això, van ser arrestats i jutjats. El prefecte Flavià i el governador Marcià els van interrogar i els van convidar a abjurar del cristianisme, però no hi ho van fer, i els van condemnar a ser decapitats: els tres homes, a la Via Cornèlia, i Marta a un lloc diferent,in Nimpha.

La història podria correspondre a màrtirs existents realment, afegint-hi detalls ficticis com el fet que fossin perses o d'una mateixa família. Alguns estudiosos pensen que el grup de cristians podria procedir de la vil·la de Lorium, propera a Roma.

Veneració

Els seus cossos els va recollir la matrona Felicitat i els sebollí a la seva finca agrícola de Buxus, actual Boccea. Al lloc del martiri s'aixecà una església que es va convertir en un lloc de pelegrinatge. Les relíquies es van portar a Roma, a les esglésies de Sant'Adriano i de Santa Prassede, i en 828, una part va ser enviada a Eginard, biògraf de Carlemany, que les donà al monestir de Seligenstadt.