Màslama al-Majrití
Abu-l-Qàssim Màslama ibn Àhmad al-Faradí al-Majrití (àrab: أبو القاسم مسلمة بن أحمد المجريطي, Abū l-Qāsim Maslama b. Aḥmad al-Majrīṭī) més conegut simplement com a Màslama al-Majrití o, tot curt, al-Majrití (Madrid, 950- Còrdova, 1008) fou un erudit andalusí de gran renom, astròleg-astrònom, matemàtic i alquimista. Es tracta del primer madrileny històric conegut. La llegenda diu que va tenir una filla, Fàtima de Madrid, astrònoma com ell i que hauria col·laborat en els seus treballs, però la seva existència no sembla tenir cap fonament històric.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 950  Maŷrīṭ (Califat de Còrdova) |
| Mort | 1007 (56/57 anys) Qúrtuba (Califat de Còrdova) |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | Matemàtiques i astronomia |
| Alumnes | Ibn as-Samh |
| Influències | |
| Influències en | |
| Família | |
| Fills | Fátima de Madrid |
No es coneix gran cosa de la seva biografia. Va ser actiu a Còrdova, a finals del segle x, on va crear una escola de la qual van sorgir coneguts astrònoms com Ibn as-Samh, Ibn as-Saffar o Ibn Barghuth.
Va prendre part en la traducció del Planisphaerium i va millorar les traduccions existents de l’Almagest de Ptolemeu; va presentar i millorar les taules astronòmiques de Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí; va ajudar els historiadors en l'elaboració de taules per convertir el calendari persa a l'islàmic i va introduir les tècniques de l'agrimensura i la triangulació.[2]
Se li atribueix l'autoria (però, potser només en va fer la compilació) de l'obra Ghayat al-hàkim (L'objectiu del savi), traduïda al llatí com a Picatrix, un tractat de màgia i astrologia en què es troben les primeres referències explícites d'Al-Farabí.[3] També es creu que va intervenir en les Epístoles dels Germans de la Puresa, una enciclopèdia sobre les ciències físiques, la filosofia i l'esoterisme, però la seva implicació en l'obra no és gens segura.
Referències modifica
- ↑ «Ángel Requena Fraile, Fátima de Madrid». Arxivat de l'original el 2012-09-20. [Consulta: 30 setembre 2012].
- ↑ Millàs Vallicrosa. Josep María. Assaig D'Història de les Idees Físiques i Matemàtiques ala Catalunya Medieval. Edicions científiques Catalanes. Barcelona, 1983. ISBN 84-86257-00-X. Pàgines 50-51.
- ↑ H. Kahane et al. 'Picatrix and the talismans', in Romance Philology, xix, 1966, p 575; E.J. Holmyard, 'Maslama al-Majriti and the Rutba 'l-Hakim', in Isis, vi, 1924, p 294.