Màxima (figura)
La màxima (també coneguda com a Duplex longa) és una figura musical antiga. Aquesta equival a 2 longes, 4 quadrades, 8 rodones, 16 blanques, 32 negres, 64 corxeres, 128 semicorxeres, 256 fuses, 512 semifuses, 1024 garrapatees i 2048 semigarrapatees.[1][2][3]
Representació gràfica
modificaLa figura es representa amb una plica orientada a l'esquerra, quan la figura està orientada cap a dalt. En canvi la plica s'orienta cap a la dreta si la figura s'orienta cap a baix. Els tenors eren els que més utilitzaven les màximes.[4]
Evolució històrica i usos
modificaLa Duplex longa va adquirir el nom de maxima al segle xiv.[5] Com el seu nom indicava (Duplex longa) significa dues vegades longa. La figura es va deixar d'utilitzar a partir del segle xvii i poc després es va deixar d'utilitzar; s'utilitzava en compassos 16/2 i 32/4.
Igual que la longa, la maxima es va deixar d'utilitzar, a més a més que el seu ús gràfic es va fer impossible quan els estils musicals van començar a canviar sobre esquemes melòdic-rítmics i es van estandarditzar els compassos en unitats més pràctiques (com per exemple el 3/4 i el 4/4). Actualment no s'usa en notació musical.[6][7][8]
Referències
modifica- ↑ Atlas de la música pàg 67.
- ↑ Teoria General de la Música pàg 15.
- ↑ Grove Dictionary of Music and Musicians, Els valors de les notes.
- ↑ The Notation of Polyphonic Music 900-1600 pàg 224-245.
- ↑ The Notation of Polyphonic Music 900-1600 pàg 328.
- ↑ Atlas de la música pàg 69.
- ↑ Teoria General de la Música pàg 22
- ↑ Grove Dictionary of Music and Musicians, Notes mortes.
