Obre el menú principal

Mátyás Seiber (Budapest, Hongria, 4 de maig de 1905 - Transvaal, Sud-àfrica, 24 de setembre de 1960) fou un compositor i violoncel·lista hongarès.

Infotaula de personaMátyás Seiber
Biografia
Naixement 4 maig 1905
Budapest (Hongria)
Mort 24 setembre 1960 (55 anys)
Ciutat del Cap (Sud-àfrica)
Causa de mort Accident (Accident de trànsit)
Formació Acadèmia de Música Franz Liszt (1918–1925)
Activitat
Ocupació Compositor, pedagog musical, professor d'universitat i violoncel·lista
Gènere Música clàssica, música en el cinema i jazz
Alumnes Hugh Wood
Instrument Violoncel

IMDB: nm0782286 Musicbrainz: f35af0aa-f3a3-414a-bceb-b7c308d794eb IMSLP: Category:Seiber,_Mátyás
Modifica les dades a Wikidata

Estudià en l'Acadèmia de Música de Budapest i es dedicà especialment a l'ensenyança. El 1928 produí un verdader escàndol, quan fou nomenat director del Conservatori Hoch de Frankfurt, i establí la nova disciplina del jazz dintre del quadre d'estudis del centre docent. Amb això revelava el seu esperit inquiet i renovador. Malgrat tot, ben aviat va poder aquietar el desassossec dels tradicionalistes, quan va escriure una sèrie d'assaigs dedicats a l'estudi del jazz, jutjant-lo amb tota la seva profunditat i situant el fenomen dintre els seus límits. En realitat féu una gran labor en el camí de la redempció d'aquesta música tinguda fins feia molt poc com quelcom al marge de la música acadèmica.

També fundà el cor Dorian, que dirigí amb gran èxit, i va compondre una llarga sèrie de música per al cinema, exercicis didàctics, música d'acordió, etc. Aquesta labor estava perfectament sincronitzada a la seva obra com a crític. La seva última fundació fou el Comitè per a la Promoció de la Música Nova. De les seves investigacions sobre la música de jazz i la música asiàtica pretenia una espècie de sincretisme musical que, segons ell, hauria de revitalitzar els gastats estils occidentals asfixiats per l'acadèmia.

La seva ansietat de realisme el portà a ser considerat com un músic versàtil i desorganitzat, quan en realitat, el que intentava era donar coherència al caos musical de la primera meitat del segle XX. Entre les seves obres destaca la cantata Ulysses, basada sobre la novel·la del mateix títol de James Joyce.

BibliografiaModifica