Mètode Sainte-Laguë

El mètode Sainte-Laguë, també conegut com a mètode de la mitjana més alta (altres denominacions són mètode Webster i mètode del divisor amb arrodoniment estàndard) és un sistema per distribuir escons proporcionalment en assemblees representatives escollides mitjançant el vot a llistes de partits. Porta el nom del matemàtic francès André Sainte-Laguë. El mètode Sainte-Laguë és molt similar a la regla D'Hondt, però afavorint els partits petits.

El mètode Sainte-Laguë s'aplica a Nova Zelanda, Noruega, Suècia, Dinamarca, Bòsnia i Hercegovina, Letònia, Kosovo i Alemanya (Bundestag des del 2009, estat de Bremen 2003, altres estats s'hi van sumant).

Exemple modifica

El Sainte-Laguë és un mètode divisor, com la regla D'Hondt, encara que el seu divisor és diferent.

Un cop que tots els vots s'han computat, es calculen els quocients successius per a cada llista. La fórmula pel quocient és  , on V és el nombre total de vots que la llista ha rebut, i s és el nombre d'escons que el partit ha obtingut fins aquell moment, al principi 0 per a tots els partits. (La fórmula que utilitza la regla D'Hondt és  ). A tota la llista se li aplica un quocient major cada cop que guanya un escó, quocient que es recalcula a partir del nou nombre d'escons obtinguts. El procés es repeteix successivament fins a completar la distribució de tots els escons disponibles.

Partit Vots /1 /3 /5 /7 /9 /11 /13 Escons
Partit A 120.000 1r 120.000 4t 40.000 24.000 17.142 13.333 10.909 9.230     
Partit B 100.000 2n 100.000 33.333 20.000 14.286 11.111 9.090 7.692    
Partit C 40.000 3r 40.000 13.333 8.000 5.714 4.444 3.636 3.076  

Mètode modificat modifica

Per a evitar donar escons als partits més petits, hi ha llocs on es modifica el mètode. En alguns casos, com a Nova Zelanda, cal tenir un mínim de vots (el 5%, en aquest cas) per a poder entrar en el repartiment d'escons. En altres casos, com a Suècia i Dinamarca, la primera divisió no és entre 1, sinó entre 1,4, fent així també més difícil accedir al primer escó.

Partit Vots /1,4 /3 /5 /7 /9 /11 /13 Escons
Partit A 120.000 1r 85.714 3r 40.000 24.000 17.142 13.333 10.909 9.230     
Partit B 100.000 2n 71.428 4t 33.333 20.000 14.286 11.111 9.090 7.692    
Partit C 40.000 28.571 13.333 8.000 5.714 4.444 3.636 3.076  

En l'exemple anterior, amb el mètode modificat com a Suècia, el Partit C no hagués obtingut el 3r escó, sinó el 5è, de manera que si en lloc de repartir-se'n vuit se'n repartissin tres o quatre, no n'hauria obtingut cap.

Vegeu també modifica