Mètopa
Una mètopa (μετόπη) a l'arquitectura clàssica, és un plafó o peça rectangular o quadrada de pedra, marbre o terracota que ocupa part del fris d'un entaulament dòric, situada entre dos tríglifs.[1]
Cada mètopa estava ocupada per un baix relleu. Els seus temes eren variats i es van caracteritzar pel fet de relatar esdeveniments històrics o mitològics.[2] La seva funció era, sobretot, decorativa i estava policromada.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mètopa |
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.77. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014].
- ↑ «mètopa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 abril 2019].