Míndar (en llatí Mindarus, en grec antic Μίνδαρος "Míndaros") fou un almirall espartà que va manar la flota durant la Guerra del Peloponès.

Infotaula de personaMíndar
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Esparta (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort410 aC Modifica el valor a Wikidata
Cízic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata

El 411 aC va substituir Astíoc com a navarc (almirall). Desconfiant de l'arribada de la flota fenícia promesa pel sàtrapa Tisafernes, va anar a Milet al territori del sàtrapa Farnabazos II, eludint la flota atenenca que esperant aquest moviment s'havia traslladat de Samos a Lesbos. Va sorprendre un esquadró atenenc a Sestos que va perdre alguns vaixells, però va ser seguit cap al nord per la flota que era a Lesbos, dirigida per Trasibul i Tràsil, que el van derrotar a l'Hel·lespont a Cinossema.

Després de la batalla, Míndar va cridar a Hegesàndrides que era a Eubea, i mentre arribava va donar suport a la revolta eòlia a la ciutat d'Antandros contra Tisafernes. Una mica després era a Ilion oferint sacrificis a Atena on va esperar a l'almirall Dorieu de Rodes que mentrestant s'havia trobat amb una flota atenenca superior; la batalla va durar força temps però l'arribada de reforços atenencs dirigits per Alcibíades va donar la victòria als atenencs; Alcibíades va despatxar part de la flota a recaptar diners a les diferents ciutats de l'Hel·lespont i només va quedar amb 40 vaixells, i Míndar, que disposava de 60 vaixells va preparar l'atac; la flota atenenca es va moure a la nit de Sestos a Càrdia on va trobar a Alcibíades amb 5 galeres i després a Trasíbul i Teràmenes amb 20.

Aquesta flota reagrupada es va dirigir a Cízic, on era la flota espartana que havia sortit d'Abidos, a la que va agafar per sorpresa; els espartans van resistir vigorosament però Alcibíades va desembarcar amb 20 vaixells i va atacar als espartans des de la costa. Míndar va desembarcar també i va morir a la batalla, que va resultar una completa victòria atenenca (410 aC). D'aquests fets en parlen Tucídides, Xenofont, Plutarc i Diodor de Sicília.[1]

Referències modifica

  1. Mindarus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1089-1090