Mònica Randall
actriu de cinema, teatre i televisió catalana
Aurora Julià i Sarasa, més coneguda pel nom artístic de Mònica Randall, (Barcelona, 18 de novembre de 1942) és una presentadora i actriu de cinema, teatre i televisió catalana.[1]
.jpg) (1983)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Aurora Julià i Sarasa 18 novembre 1942 (80 anys)Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | Actriu |
| Activitat | 1963 – |
   | |
Va participar en més de 40 films, però sobretot se la recorda per interpretar Mercè a L'escopeta nacional del 1978 de Luis García Berlanga. Es va retirar del cinema el 2003[2][3] perquè considerava que sempre li feien fer el mateix paper de senyora elegant irascible.[4]
Recorregut artísticModifica
CinemaModifica
- 1964. La Revoltosa de José Díaz Morales
- 1965. Los héroes del Oeste
- 1967. Los cinco de la venganza.
- 1969. Verano 70. Director: Pedro Masó
- 1969. Abuelo made in Spain. Director: Pedro Lazaga
- 1969. Carola de día, Carola de noche. Director: Jaime de Armiñán
- 1969. Un adulterio decente. Director: Rafael Gil.
- 1971. Sol Rojo. Director: Terence Young
- 1972. Guapo heredero busca esposa. Director: Luis María Delgado
- 1972. Una cuerda al.... Director: Manuel Esteba
- 1972. El monte de las brujas
- 1972. Mi querida señorita. Director: Jaime de Armiñán.
- 1974. Matrimonio al desnudo. Director: Ramón Fernández
- 1976. Cría cuervos. Director: Carlos Saura
- 1976. Retrato de familia. Director: Antonio Giménez Rico
- 1977. Hasta que el matrimonio nos separe. Director: Pedro Lazaga.
- 1978. L'escopeta nacional. Director: Luis García Berlanga
- 1980. Morir de miedo. Director: Juan José Porto
- 1987. Mi general. Director: Jaime de Armiñán
- 1991. Catorce estaciones. Director: Antonio Giménez Rico
- 1993. Todos a la cárcel. Director: Luis García Berlanga
- 2001. Sagitario. Director: Vicente Molina Foix
- 2001. La biblia negra. Director: David Pujol
- 2003. Tiempo de tormenta. Director: Pedro Olea
TeatreModifica
- 1963. En el paper de Mariana (constava encara amb el seu nom real: Aurora Julià) a l'obra La alegría de vivir, original d'Alfonso Paso. Estrenada al teatre Candilejas de Barcelona.
- 1963. En el paper de Silvia (constava encara amb el seu nom real: Aurora Julià) a l'obra Los intereses creados, original de Jacinto Benavente. Representada al teatre Windsor de Barcelona, per la companyia de l'Alejandro Ulloa.[5]
- 1974. Quédate a desayunar (només la veu), original de Ray Cooney i Gene Stone. Representada al teatre Moratín de Barcelona.
- 2009. Una comèdia espanyola, original de Yasmina Reza. Estrenada al Teatre Nacional de Catalunya.
ReferènciesModifica
- ↑ «Mònica Randall: "Catalunya s'ha tornat molt avorrida"». Diari Ara, 26-11-2011. [Consulta: 26 novembre 2011].
- ↑ Nast, Condé. «Mónica Randall: "Conocí a Berlanga en el Caribe. Un día tomando el sol me dijo que me encontraba bastante graciosa"» (en espanyol europeu), 29-08-2021. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ Serra, Xavi. ««Molts catalans es van emprenyar amb mi perquè vaig fer 'La escopeta nacional'»», 11-06-2021. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ «Mónica Randall: 'Todas las armas de 'La escopeta nacional' eran de Franco'» (en castellà), 18-06-2021. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ [1] Publicació de la crítica de La Vanguardia (20 de març de 1963)