Obre el menú principal

Mútua Escolar Blanquerna

institució escolar
Per a altres significats, vegeu «Blanquerna (desambiguació)».

Mútua Escolar Blanquerna fou una institució escolar fundada a Barcelona el 1923, que desenvolupà un mètode pedagògic singular i que fou dissolta el 1939 per les autoritats franquistes. Aplegava en una sola institució l'Escola Blanquerna, que comprenia el parvulari i els graus elementals; l'Acadèmia Monturiol, amb els estudis de batxillerat; i l'Acadèmia Elisenda, amb els ensenyaments lliures de nois grans; l'Acadèmia Capmany, amb els estudis de comerç i indústria, i l'Acadèmica de Música de Barcelona, dedicada als ensenyaments musicals i dirigida pel mestre Joan Llongueres i Badia.[2]

Infotaula d'organitzacióMútua Escolar Blanquerna
059 Homenatge a la Mútua Escolar Blanquerna, de Núria Tortras.jpg
Dades
Tipus centre educatiu
Forma jurídica
Creació 1923
Dissolució 1939
Organització i govern
Seu Vista-down.png
Modifica les dades a Wikidata
L'edifici de l'IES Menéndez y Pelayo havia acollit la Mútua Escolar Blanquerna.[1]

Mètode pedagògicModifica

L'assessor pedagògic fou Alexandre Galí i Coll, i en nomenaren primer president Joan Garriga i Massó. Els trets que caracteritzaven la institució eren el règim de llibertat del que gaudia el professorat, l'autonomia de l'escola davant qualsevol interferència de l'exterior i l'ús dels mètodes pedagògics de Maria Montessori (mètode Montessori).[3] [4]

Un dels aspectes més singulars i de més recorregut durant tota la història de l'entitat fou l'educació "en el silenci científic" juntament amb "el model d'esperança en l'home", resumia anys més tard Mata i Garriga.[5] Entre altres aspectes, la música tenia una importància especial. En aquest punt fou clau la figura de Joan Llongueres, que compongué diverses cançons per aquest fi.[6] Els alumnes anaven a funcions del Gran Teatre del Liceu. En una ocasió van rebre la visita de Pau Casals.[6]

HistòriaModifica

Les escoles, fundades quan es tancà l'Escola Graduada de la Mancomunitat, van créixer ràpidament, i el 1933 es va inaugurar l'edifici definitiu a la Via Augusta.[3] Aquest va ser el millor període de l'escola. Gomis Sanahuja recordava anys després que celebraven eleccions per a escollir les pel·lícules que veien o els papers teatrals.[7]

Durant la guerra civil hi hagué molts alumnes que marxaven de l'escola per anar a l'estranger o refugiar-se al camp i d'altres que arribaven de col·legis religiosos tancats o altres ambients desfavorits.[7]

L'escola fou dissolta el gener del 1939 per les autoritats franquistes, i l'edifici esdevingué l'Institut Menéndez y Pelayo.[1]

Entre els alumnes de la institució hom pot destacar Antoni Maria Badia i Margarit, Alexandre Cirici i Pellicer, Joan Ainaud de Lasarte, Llorenç Gomis i Sanahuja i Josep Rahola i d'Espona.[3] També hi van estudiar Jordi Pujol i Soley, Pere Pi-Sunyer i Bayo, Salvador Millet i Bel.[8] o Jordi Galí i Herrera, fill del fundador qui va continuar la seva obra a l'Escola Sant Gregori ESG.[9]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica