Obre el menú principal

Major League Soccer

(S'ha redirigit des de: MLS)

La Major League Soccer (MLS) és la principal lliga del sistema de lligues de futbol dels Estats Units i Canadà. Està supervisada per la Federació de Futbol dels Estats Units (U.S. Soccer), que és membre de la FIFA.

Infotaula de lliga esportivaMajor League Soccer
MLS crest logo RGB gradient.svg
Temporada actual 2019
Esport Futbol
Fundació 1993
Nombre d'equips 23
Tria principiants 24
País Estats Units Estats Units
Canadà Canadà
Continent Amèrica del Nord
Campió actual Atlanta United FC (1r títol)
Més campionats Los Angeles Galaxy (5 títols)
Nivell a la piràmide 1
Soci de TV Eurosport
Lloc web oficial Major League Soccer
Modifica les dades a Wikidata

Està integrada per 24 equips en dues conferències, Conferència Est i Conferència Oest. La temporada s'inicia al març i s'acaba al desembre. Cada equip juga 34 partits durant la temporada regular. El campió de la temporada regular rep l'Escut dels seguidors de l'MLS (MLS Supporters' Shield). Els 14 millors equips classificats en la temporada regular es classifiquen per al torneig d'eliminació directa denominat MLS Cup Playoffs que finalitza amb el partit final de la Copa MLS.

El 2019 l'MLS va anunciar la seva futura expansió fins als 30 equips. Amb una assistència mitjana de més de 20.000 espectadors per partit, l'MLS té la tercera assistència mitjana més alta de qualsevol lliga d'esports dels Estats Units després de l'NFL i l'MLB,[1] i és la setena lliga de futbol professional amb l'assistència mitjana més alta del món.[2]

Contingut

HistòriaModifica

Vegeu també: Futbol als Estats Units
 
Brooklyn Celtic el 1914.
 
Selecció dels Estats Units que participà al Mundial de 1930.
 
Pelé jugant al New York Cosmos.

Inicis del futbol als Estats UnitsModifica

Anteriorment, solament una lliga professional, la NASL que es va disputar entre 1968 i 1984, havia tingut un seguiment mediàtic i d'afeccionats important. El 1913 es va crear la copa domèstica, la Lamar Hunt U.S. Open Cup, sota el nom de National Challenge Cup. En l'actualitat és la competència de futbol més antiga dels Estats Units. La primera lliga es va formar el 1921, amb el nom d'American Soccer League, aquesta lliga va ser molt popular, considerada com la segona lliga més popular del país després de la Major League Baseball, i com totes les lligues d'aquesta època tenia tots els seus equips situats al nord-est del país. Va ser disputada entre els anys 1921 fins a 1933. En els últims anys, el torneig es va afeblir a causa dels conflictes amb la Federació de Futbol dels Estats Units i la FIFA, així com les conseqüències que va deixar la Gran Depressió, ha portat que el campionat nord-americà deixés d'existir el 1933. Fins a 1920 aquest esport era conegut al país amb el nom de football i fins als anys 20 no va aparèixer el nom soccer com és conegut actualment, nom que ve de football association.

Les primeres lligues a nivell nacional van ser fundades en els anys 1960, la United Soccer Association i la National Professional Soccer League. El 1968 aquestes es van fusionar per a crear la North American Soccer League. Aquesta última va ser relativament un èxit, arribant fins i tot a tenir 24 equips i el mític equip New York Cosmos, però eventualment va ser dissolta el 1985 per culpa d'una forta crisi econòmica com a resultat d'una mala gestió que va provocar un gran deute. La NASL no tenia estadis propis, llogava estadis de futbol americà i la majoria dels jugadors eren estrangers i cars que no connectaven amb el públic americà.

FundacióModifica

 
David Beckham va ser el primer Jugador Franquícia de l'MLS el 2007.
 
El Columbus Crew Stadium, l'estadi del Columbus Crew i el primer estadi específic de futbol construït als Estats Units. .

La Major League Soccer es formà el 17 de desembre de 1993, complint una promesa a la FIFA d'Alan Rothenberg i la US Soccer Federation de crear una Primera Divisió professional de futbol als Estats Units com a canvi de la concessió de la Copa del Món de futbol de 1994. L'objectiu de la Major League Soccer era convertir-se en una de les grans lligues de futbol del món i en una de les grans lligues esportives dels Estats Units. La lliga s'inicià el 1996 amb 10 equips i va gaudir de xifres d'assistència prometedores. Els nombres van declinar lleument després del primer any, però han augmentat en anys posteriors. Els 10 equips originals estaven dividits en dues conferències:

ExpansióModifica

La lliga s'amplià a 12 equips el 1998, amb Chicago Fire a l'Oest i Miami Fusion a l'Est. El 2000, la lliga es reorganitzà en tres conferències, Est, Central i Oest. Els equips de Chicago, Tampa Bay, Dallas i Columbus ingressaren a la nova Conferència Central. Tanmateix, la temporada 2001, els equips de Florida (Miami i Tampa Bay) es van dissoldre i la lligà passà de nou a 10 equips, amb dues conferències, passant Chicago a l'est. Davant la crisi econòmica que patí la lliga, creada en part per jugar en estadis de futbol americà, el nou president Don Garber, antic cap de l'NFL Internacional, va idear la construcció de nous estadis específics de futbol per garantir la supervivència econòmica dels clubs i de la lliga. El primer va ser el Columbus Crew Stadium inaugurat el 1999, de 22.000 espectadors, el primer estadi específic de futbol construït als Estats Units. Li seguiren el Toyota Park de Chicago de 20.000 espectadors, The Home Depot Center de Los Angeles de 27.000 espectadors, el Pizza Hut Park de Dallas de 22.000, el nou estadi del Colorado Rapids, el BMO Field de Toronto de 20.000, el Rio Tinto Stadium de Salt Lake City de 20.000, el modern Red Bull Arena de Nova York amb 25.000 seients coberts i el PPL Park de Filadèlfia amb 18.500.

La Copa del Món de Futbol de 2002, en la qual Estats Units inesperadament va arribar als quarts de final guanyant contra Portugal i Mèxic, va provocar un ressorgiment del futbol nord-americà i de l'MLS. La final de la Copa MLS 2002, que va tenir lloc quatre mesos després del final de la Copa del Món d'aquest any, va establir un rècord d'assistència en el Gillette Stadium que va veure Los Angeles Galaxy guanyar el seu primer títol.

A la temporada 2004 de nou s'amplià la lliga a 12 clubs amb l'aparició del Real Salt Lake, de Salt Lake City, que juga al Rio Tinto Stadium de 20.000 espectadors i CD Chivas USA, de Los Angeles, que comparteix estadi amb Los Angeles Galaxy. Els dos clubs foren ubicats a la Conferència Oest i Kansas City fou desplaçat a l'Est. El Real Salt Lake deu el seu nom al fet que el seu propietari és seguidor del Reial Madrid i amb qui va establir diversos acords, mentres que el Chivas USA el va fundar el propietari del Chivas de Guadalajara de Mèxic.

La temporada 2006, l'equip dels MetroStars fou rebatejat com a New York Red Bulls en ser adquirit per l'empresa de begudes energètiques del mateix nom (un equip germà al ja existent a Àustria, el Red Bull Salzburg). San José Earthquakes fou reubicat i canvià de nom esdevenint Houston 1836, que a les poques setmanes adoptà el nom de Houston Dynamo.

L'any 2007 s'acceptà el primer club canadenc, Toronto FC, que juga a l'estadi BMO Field de 30.000 espectadors i que en el seu primer any va esgotar tots els abonaments disponibles amb llista d'espera inclosa per la gran acollida que va tenir. I el 2008, San José Earthquakes tornà a ésser format, passant la lliga a 14 equips. Setmanes abans d'iniciar la temporada 2007 la lliga va tancar un acord amb la Bundesliga alemanya de cooperació, intercanviant coneixements de construcció d'estadis de futbol i finançament.

El 2007 va debutar a l'MLS David Beckham, fitxat per Los Angeles Galaxy gràcies a la nova regla del Jugador Franquícia, feta per atreure jugadors mediàtics a l'MLS després d'anys de domini de salaris relativament baixos. L'MLS va canviar les normes relatives als jugadors estrangers en la lliga per permetre un total de 8. Jugadors com Cuauhtémoc Blanco del Club América, firmat amb el Chicago Fire, i Juan Pablo Ángel, de l'Aston Villa als New York Red Bulls, són alguns dels primers jugadors designats. Les sortides de Clint Dempsey, Jozy Altidore i la cessió de Landon Donovan a la Premier League demostren l'intercanvi de promeses a Europa a canvi de veterans experimentats a l'MLS. Altres jugadors experimentats i mediàtics han seguit Beckham i Blanco a l'MLS, com Guillermo Barros Schelotto a Columbus, Freddie Ljungberg a Seattle, Wayne Rooney a Washington, Kaká a Orlando, Juninho, Steven Gerrard i Zlatan Ibrahimović a Los Angeles, Thierry Henry, Rafael Márquez, Lampard i David Villa a Nova York.

L'MLS també ha fet un gran esforç pel planter i la formació de nous jugadors, tots els clubs tenen la seva acadèmia de futbol i diversos equips juvenils que juguen lligues i campionats juvenils organitzats per la mateixa MLS. Destaca pel seu prestigi la Red Bull Academy de Nova York, que forma joves en perill d'exclusió social que viuen en barris conflictius, i també la David Beckham Academy de Los Angeles.

L'any 2009 va ingressar un nou equip de la ciutat de Seattle a la conferència Oest, els Seattle Sounders FC, amb el nou estadi CenturyLink Field reconvertible en estadi específic de futbol amb uns 35.000 espectadors i que en el seu primer any ha batut el rècord d'assistència en un estadi de la Major League Soccer amb plens en la majoria de partits. L'any 2010 es va inaugurar el nou estadi Red Bull Arena de Nova York, un modern estadi específic de futbol d'estil europeu amb 25.000 seients coberts i considerat com la joia de la Major League Soccer. El 2010 va ingressar a la lliga un nou equip a Filadèlfia a la conferència Est, els Philadelphia Union, amb el nou estadi de futbol PPL Park de 18.500 espectadors. El 2011 la Major League Soccer va arribar als 18 equips, ja que van ingressar dos nous equips a la Conferència Oest, el Portland Timbers, amb la renovació del PGE Park en estadi de futbol per a 20.000 espectadors, i el Vancouver Whitecaps, amb la renovació de l'Estadi BC Place. El 2012 va ingressar un nou equip a la Conferència Est, el Montreal Impact, que juga a l'Stade Saputo de 20.000 espectadors.

PresentModifica

La vintena franquícia finalment veu la llum al maig de 2013, quan l'MLS concedeix al Manchester City FC d'Anglaterra i als New York Yankees una plaça per a un nou equip anomenat New York City FC, que de moment juga en el mític Yankee Stadium. Al novembre d'aquest mateix any, l'Orlando City SC també va ser anunciada com a nova franquícia. Tots dos clubs van entrar a la lliga l'any 2015.

El 2017 van començar a jugar dues noves franquícies, Minnesota United FC i Atlanta United FC. El 2018 una nova franquícia de Los Angeles entra a la lliga en substitució del Chivas USA, Los Angeles FC. L'MLS va anunciar que el 2019 la lliga tindrà 24 equips, 12 per a cada conferència. Com a part d'una sèrie de canvis globals en la institució a ser implementats per a la vintena temporada de la lliga, la Major League Soccer va presentar un nou logotip que és personalitzable per a cada franquícia i va entrar en ús a partir de 2015.[3] El 2019 l'MLS va anunciar la seva futura expansió fins als 30 equips. Amb una assistència mitjana de més de 20.000 espectadors per partit, l'MLS té la tercera assistència mitjana més alta de qualsevol lliga d'esports dels Estats Units després de l'NFL i l'MLB,[1] i és la setena lliga de futbol professional amb l'assistència mitjana més alta del món.[2]

El 20 de desembre de 2017 s'anuncia una nova franquícia d'expansió a la ciutat de Nashville, Tennessee, amb el nom de Nashville SC, que serà el 24è equip en ingressar a la Lliga.[4] Per a inicis de 2018 s'espera l'anunci d'una nova franquícia, la 25a de l'MLS, entre les ciutats de Cincinnati, Detroit i Sacramento.[5] A principis de l'any 2018 es va confirmar la franquícia número 25 a Miami, Florida, amb el nom de Inter Miami, i el seu propietari és David Beckham, per debutar en la temporada 2020. El 29 de maig de 2018 la ciutat de Cincinnati va oficialitzar la seva franquícia de l'MLS amb el nom de FC Cincinnati i per debutar en la temporada 2019, convertint-se en la franquícia número 26.[6][7] El gener de 2019 es va confirmar la franquícia número 27 per a la ciutat d'Austin (Texas), el club Austin FC, i per debutar en la temporada 2021. El 20 d'agost de 2019 es va confirmar la franquícia número 28 per a Saint Louis (Missouri), i per debutar en la temporada 2022.

Sistema de campionatModifica

 
Partit de l'MLS de l'any 2009 entre el DC United i el Chicago Fire.

El sistema de campionat està integrat per 20 equips en dues conferències, Conferència Est i Conferència Oest. La temporada s'inicia al març i s'acaba al desembre. Cada equip juga 34 partits durant la temporada regular. El campió de la temporada regular rep l'Escut dels seguidors de l'MLS (MLS Supporter's Shield). Els 12 millors equips classificats de la temporada regular es classifiquen per al torneig d'eliminació directa denominat MLS Cup Playoffs que finalitza amb el partit final de la Copa MLS, que proclama el campió de la competició.

El campionat de la Major League Soccer es divideix en dues parts: la temporada regular, on juguen els 20 equips dividits en 2 conferències: Conferència Est i Conferència Oest, i els playoffs, el partit final dels quals, la Copa MLS, decideix el campió de la lliga.

Encara que el format ha variat a través dels anys, l'actual estableix que durant la temporada regular tots els equips juguin un total de 34 partits cadascun. D'aquests 34, 10 són davant dels equips de la conferència oposada, i els altres 24 es reparteixen entre els 9 rivals de la conferència pròpia, podent enfrontar-se davant d'aquests últims en dues o tres oportunitats. Al final de la fase regular, l'equip amb més punts entre tots els participants d'ambdues conferències obté l'Escut dels seguidors de l'MLS i la segona plaça a la Lliga de Campions de la CONCACAF, sent acompanyat a aquesta competició per aquell que hagi aconseguit major quantitat de punts a la conferència oposada. Així mateix, els 6 millors de cada conferència accedeixen als playoffs, classificant els 2 primers a les semifinals de conferència, i els 4 següents a la primera ronda.

A la primera ronda, el situat en 3r lloc s'enfronta al 6è, i el 4t al 5è. Les eliminatòries són a un sol partit, actuant com a locals el 3r i el 4t. Els guanyadors passen a les semifinals de conferència.

Les semifinals i la final de conferència es disputen amb partits d'anada i tornada. En la primera instància, el 1r juga davant del guanyador de la primera ronda que hagi quedat en pitjor posició en la temporada regular, i el 2n s'enfronta a l'altre classificat.

Els dos campions de conferència participaran a la final de la Copa MLS, que es disputa a un sol partit a casa d'aquell dels dos que hagi obtingut més punts durant la temporada regular. Qui aconsegueixi la victòria es consagrarà campió de l'MLS.

Classificació per a la Lliga de Campions de la CONCACAFModifica

 
Trofeus guanyats per DC United a 2007: quatre Alan I. Rothenberg MLS Cup, Copa de Campions de la CONCACAF, la Copa Interamericana, la MLS Supporters' Shield, i la Lamar Hunt U.S. Open Cup.

L'MLS atorga tres dels quatre contingents que els Estats Units té a la Lliga de Campions de la CONCACAF:

Els clubs canadencs que participen en l'MLS queden exclosos d'aquestes vies de classificació, ja que ells accedeixen a la competició continental des del Campionat Canadenc de Futbol.

El topall salarialModifica

A diferència de la resta de les lligues professionals mundials, els contractes i les transferències dels jugadors no ho manegen els clubs sinó que ho fa la Lliga. Així que tots els clubs de la lliga se li dóna un salari equivalent a repartir entre els seus contractes de diversos jugadors. Aquesta quantitat és anomenada el topall salarial i el topall salarial era $ 2,55 milions de dòlars el 2010.

Des de l'any 2007, existeix una regla d'excepció anomenada Llei del Jugador Franquícia, també coneguda com la Llei Beckham. Aquesta regla permet a cada club a tenir fins a 3 "jugadors franquícies" en la seva nòmina per alliberar a una quantitat per 335.000 dòlars per jugador elegible en la seva nòmina total. Aquesta manera d'operació de l'MLS significa que la mitjana dels jugadors en aquesta lliga són menys remunerats que la mitjana dels jugadors de les lligues professionals d'Europa. La regla del jugador designat permet fitxar algunes de les grans estrelles internacionals tot i que té més impacte en els salaris dels jugadors de l'equip que tria tals reclutes.

Els canvis de reglesModifica

En els primers anys, l'MLS va experimentar canvis de regles tractant de fer l'esport més "nord-americà".

  • El rellotge, que compta a 90 minuts en el futbol internacional, a l'MLS comptaria cap enrere i pararia en les situacions de detenció del joc. Quan el rellotge arribés a 0:00, el temps acabaria. Després de la temporada de 1999, aquesta regla va ser abandonada a favor d'un rellotge normal en el futbol.
  • L'altre canvi era la definició per Shoot-Out, per resoldre els jocs empatats. Si el joc acabava amb un empat, es jugaria una mort sobtada:
    • Un jugador rebria la pilota a 35 metres del gol amb cinc segons per anotar. Igual que en un torn de penals, cada equip disposava de cinc intents. Si el resultat era encara empat, hi hauria una altra sèrie de Shoot-Out. L'equip que guanyava rebia un punt (a diferència de tres punts per a una victòria), l'equip que perdia rebia zero.
  • No obstant això, els canvis de regles, especialment la de Shoot-Out, no van suposar una millora dels nivells d'audiència en el públic nord-americà i, per contra, suposava l'antipatia d'alguns afeccionats tradicionals. El Shoot-Out es va suprimir després de la temporada de 1999.
  • L'MLS va fer ús del gol d'or des de l'any 2000 al 2003, però el 2004 va abandonar aquesta regla, en aplicar-se el model tradicional de definició dels partits.

EquipsModifica

Equip Estadi, Ciutat, Estat Any de fundació
Conferència Est
Atlanta United FC Mercedes-Benz Stadium;1 Atlanta, Geòrgia 2017
Chicago Fire Toyota Park;1 Bridgeview, Chicago, Illinois 1997
FC Cincinnati Nippert Stadium;1 Cincinnati, Ohio 2019
Columbus Crew Mapfre Stadium;1 Columbus, Ohio 1994
DC United Audi Field;1 Washington, DC 1995
Montreal Impact Stade Saputo;1 Mont-real, Quebec 2012
New England Revolution Gillette Stadium;2 Foxborough, Massachusetts 1995
New York City FC Yankee Stadium;2 Bronx, Nova York 2015
New York Red Bulls Red Bull Arena;1 Harrison, Nova Jersey 1995
Orlando City SC Orlando City Stadium;1 Orlando, Florida 2015
Philadelphia Union[8] PPL Park;1 Chester, Pennsilvània 2010
Toronto FC BMO Field;1 Toronto, Ontàrio 2006
Conferència Oest
Colorado Rapids Dick's Sporting Goods Park;1 Commerce City, Colorado 1995
FC Dallas Toyota Stadium;1 Frisco, Texas 1996
Houston Dynamo BBVA Compass Stadium;1 Houston, Texas 2005
Los Angeles FC Banc of California Stadium;1 Los Angeles, Califòrnia 2018
Los Angeles Galaxy StubHub Center;1 Carson, Califòrnia 1995
Minnesota United FC TCF Bank Stadium;1 Minneapolis, Minnesota 2017
Portland Timbers Providence Park;1 Portland, Oregon 2011
Real Salt Lake Rio Tinto Stadium;1 Sandy, Utah 2004
San Jose Earthquakes Avaya Stadium;1 Santa Clara, Califòrnia 1995
Seattle Sounders FC[9] CenturyLink Field; Seattle, Estat de Washington 2009
Sporting Kansas City Children's Mercy Park;1 Kansas City, Kansas 1995
Vancouver Whitecaps Estadi BC Place; Vancouver, Colúmbia Britànica 2011

1 Estadi exclusiu per a futbol
2 Ha de ser reemplaçat per un estadi exclusiu per a futbol

Futurs equipsModifica

  • Inter Miami (2020)
  • Nashville SC (2020)
  • Austin FC (2021)
  • Saint Louis FC (2022)

Antics equipsModifica

HistorialModifica

Campions de la Copa MLS i de l'escut dels Seguidors
Temporada Copa MLS
(Playoffs)
Escut dels Seguidors
(Temporada regular)
2018 Atlanta United FC New York Red Bulls
2017 Toronto FC Toronto FC
2016 Seattle Sounders FC FC Dallas
2015 Portland Timbers New York Red Bulls
2014 Los Angeles Galaxy Seattle Sounders FC
2013 Sporting Kansas City New York Red Bulls
2012 Los Angeles Galaxy San Jose Earthquakes
2011 Los Angeles Galaxy Los Angeles Galaxy
2010 Colorado Rapids Los Angeles Galaxy
2009 Real Salt Lake Columbus Crew
2008 Columbus Crew Columbus Crew
2007 Houston Dynamo DC United
2006 Houston Dynamo DC United
2005 Los Angeles Galaxy San Jose Earthquakes
2004 DC United Columbus Crew
2003 San Jose Earthquakes Chicago Fire
2002 Los Angeles Galaxy Los Angeles Galaxy
2001 San Jose Earthquakes Miami Fusion FC
2000 Kansas City Wizards Kansas City Wizards
1999 DC United DC United
1998 Chicago Fire Los Angeles Galaxy
1997 DC United DC United
1996 DC United Tampa Bay Mutiny

Finals de la Copa MLSModifica

Temporada Campió Resultat Subcampió Escut dels Seguidors de l'MLS
1996 D.C. United 3-2 (Pròrroga) Los Angeles Galaxy Tampa Bay Mutiny
1997 D.C. United 2-1 Colorado Rapids D.C. United
1998 Chicago Fire 2-0 D.C. United Los Angeles Galaxy
1999 D.C. United 2-0 Los Angeles Galaxy D.C. United
2000 Kansas City Wizards 1-0 Chicago Fire Kansas City Wizards
2001 San Jose Earthquakes 2-1 (Pròrroga) Los Angeles Galaxy Miami Fusion
2002 Los Angeles Galaxy 1-0 (Pròrroga) New England Revolution Los Angeles Galaxy
2003 San Jose Earthquakes 4-2 Chicago Fire Chicago Fire
2004 D.C. United 3-2 Kansas City Wizards Columbus Crew
2005 Los Angeles Galaxy 1-0 (Pròrroga) New England Revolution San Jose Earthquakes
2006 Houston Dynamo 1-1 (4-2 Penals) New England Revolution D.C. United
2007 Houston Dynamo 2-1 New England Revolution D.C. United
2008 Columbus Crew 3-1 New York Red Bulls Columbus Crew
2009 Real Salt Lake 1-1 (5-4 Penals) Los Angeles Galaxy Columbus Crew
2010 Colorado Rapids 2-1 (Pròrroga) FC Dallas Los Angeles Galaxy
2011 Los Angeles Galaxy 1-0 Houston Dynamo Los Angeles Galaxy
2012 Los Angeles Galaxy 3-1 Houston Dynamo San Jose Earthquakes
2013 Sporting Kansas City 1-1 (7-6 Penals) Real Salt Lake New York Red Bulls
2014 Los Angeles Galaxy 2-1 (Pròrroga) New England Revolution Seattle Sounders FC
2015 Portland Timbers 2-1 Columbus Crew New York Red Bulls
2016 Seattle Sounders FC 0-0 (5-4 Penals) Toronto FC FC Dallas
2017 Toronto FC 2-0 Seattle Sounders FC Toronto FC
2018 Atlanta United FC 2-0 Portland Timbers New York Red Bulls

Títols per clubModifica

Equip Campió Subcampió Anys campió Anys subcampió
Los Angeles Galaxy
5
4
2002, 2005, 2011, 2012, 2014 1996, 1999, 2001, 2009
D.C. United
4
1
1996, 1997, 1999, 2004 1998
Houston Dynamo
2
2
2006, 2007 2011, 2012
Sporting Kansas City
2
1
2000, 2013 2004
San Jose Earthquakes
2
0
2001, 2003
Chicago Fire
1
2
1998 2000, 2003
Colorado Rapids
1
1
2010 1997
Real Salt Lake
1
1
2009 2013
Columbus Crew
1
1
2008 2015
Seattle Sounders FC
1
1
2016 2017
Toronto FC
1
1
2017 2016
Portland Timbers
1
1
2015 2018
Atlanta United FC
1
0
2018
New England Revolution
0
5
2002, 2005, 2006, 2007, 2014
New York Red Bulls
0
1
2008
FC Dallas
0
1
2010

EstadístiquesModifica

Jugadors amb més golsModifica

  • Actualitzat el 30 d'octubre de 2015.[10]
Jugador País Gols
1 Landon Donovan   Estats Units 144
2 Jeff Cunningham   Estats Units 134
3 Jaime Moreno   Bolívia 133
4 Ante Razov   Estats Units 114
5 Chris Wondolowski   Estats Units 109
6 Jason Kreis   Estats Units 108
7 Dwayne De Rosario   Canadà 104
8 Taylor Twellman   Estats Units 101
9 Edson Buddle   Estats Units 100
10 Roy Lassiter   Estats Units 88

En negreta jugadors actius de la lliga.

Jugadors amb més partitsModifica

  • Actualitzat el 30 d'octubre de 2015.[11]
Jugador País Partits
1 Kevin Hartman   Estats Units 416
2 Nick Rimando   Estats Units 394
3 Kyle Beckerman   Estats Units 379
4 Steve Ralston   Estats Units 378
5 Brad Davis   Estats Units 368
6 Jeff Cunningham   Estats Units 365
7 Davy Arnaud   Estats Units 351
8 Brian Carroll   Estats Units 344
9 Dwayne De Rosario   Canadà 343
10 Joe Cannon   Estats Units 342

En negreta jugadors actius de la lliga.

Afluències mitjanesModifica

Any Nombre d'espectadors Afluència mitjana
1996 2.785.001 17.406[12]
1997 2.336.529 14.603
1998 2.747.897 14.312
1999 2.742.102 14.282
2000 2.641.086 13.756
2001 2.363.889 14.961
2002 2.214.978 15.821
2003 2.234.747 14.898
2004 2.333.797 15.559
2005 2.900.716 15.108
2006 2.976.787 15.504
2007 3.270.210 16.770
2008 3.456.641 16.460
2009 3.609.048 16.040
2010 4.002.053 16.675
2011 5.468.849 17.872
2012 6.074.729 18.807
2013 6.005.991 18.594
2014 6.184.350 19.147
2015 7.335.053 21.574
2016 7.345.265 21.692
2017 8.270.187 22.113
2018 8.553.245 21.875

Rivalitats i Competicions de Copa a dosModifica

Comissaris de l'MLSModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Major professional sports leagues in the United States and Canada#Attendance
  2. 2,0 2,1 MLSsoccer.com, The expansion, refs, Cascadia: MLS Commissioner Don Garber covers it all in annual address, February 27, 2013, http://www.mlssoccer.com/news/article/2013/02/27/expansion-refs-cascadia-commissioner-garber-covers-it-all-march-soccer-addre
  3. cita web|url=http://www.foxdeportes.com/mls/story/mls-revela-nuevo-logo-para-aniversario-20/%7Ctítol=MLS revela nou logotip pel seu 20è aniversari|data=18 de setembre de 2014|dataaccés=18 de setembre de 2014|obra=Fox Sports
  4. «La Major League Soccer atorga a la ciutat de Nashville un club d'expansió». Univisión Deportes, 20-12-2017.
  5. «S'allarga el suspens d'expansió: MLS es perllonga fins al 2018 per a triar al seu nou integrant». Univisión Deportes, 21-12-2017.
  6. «MLS awards expansion club to Miami». MLS Communications, 29-01-2018.
  7. «MLS atorga equip d'expansió a Cincinnati». MLS Communications, 29-05-2018.
  8. MLS to make major announcement in Philly: http://www.mlsnet.com/news/mls_news.jsp?ymd=20080227&content_id=140899&vkey=pr_mls&fext=.jsp
  9. «Seattle to get expansion MLS franchise for 2009». ESPNsoccernet, 09-11-2007. [Consulta: 20 gener 2008].
  10. Error en el títol o la url.«» (en anglès). MLSsoccer.com.
  11. Error en el títol o la url.«» (en anglès). MLSsoccer.com.
  12.  PDF (anglès) MLS 2015 fact & record book, Major League Soccer

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Major League Soccer