ML Estàndard

llenguatge de programació

L'ML Estàndard, conegut per les sigles SML, de l'anglès Standard ML, és un llenguatge de programació funcional per a aplicacions de tota mena, amb comprovació de tipus en temps de compilació, i inferència de tipus.

Infotaula de llenguatge de programacióML Estàndard
Tipusdialect (en) Tradueix, llenguatge de programació procedural, llenguatge interpretat i llenguatge de programació funcional Modifica el valor a Wikidata
Data de creació1983 Modifica el valor a Wikidata
Paradigma de programacióprogramació procedimental, llenguatge imperatiu, programació modular i programació funcional Modifica el valor a Wikidata
Dialecte deML Modifica el valor a Wikidata
Influenciat perML Modifica el valor a Wikidata
Extensió dels fitxerssml Modifica el valor a Wikidata
Etiqueta d'Stack ExchangeEtiqueta Modifica el valor a Wikidata
Pàgina websmlfamily.github.io Modifica el valor a Wikidata

És popular entre desenvolupadors de compiladors, i investigadors de llenguatges de programació, així com demostradors de teoremes.

SML és un descendent modern del llenguatge de programació ML emprat en el projecte de demostració de teoremes "Lògica per a funcions computables".

Es distingeix entre altres llenguatges de programació en què té una especificació formal i semàntica operacional proposades a "La Definició de Standard ML (1990)" i revisada i simplificada en l'edició de 1997.

Programa "Hola Món"

modifica

Podem descarregar l'intèrpret sml de SML de New Jersey

  • cas de Linux, del paquet smlnj
  • altrament el podeu descarregar d'aquí.[1]

Instruccions per a l'intèrpret[2]

  • la grafia de l'apuntador (el text que l'intèrpret escriu per indicar que espera l'entrada) normal de l'intèrpret és '-'. Si la comanda és incompleta (ex. ens hem deixat el punt i coma final) canvia a '='
  • Per carregar un fitxer sml la comanda és: use "nomfitxer" ;
$sml
- val run = print "Hola Món\n" ;

 Hola Món
 val run = () : unit

També podem obtenir els compiladors MLton[3] i MLkit.[4]

Característiques

modifica

Vegeu ref.[5]

Generals

modifica
  • Avaluació primerenca (Semàntica estricta). Les expressions s'avaluen i associen als símbols lligats seguint l'ordre de les declaracions.

Identificadors

modifica

Vegeu ref.[6]

Sintaxi

modifica

Vegeu enllaç.[7] Les instruccions, excepte la darrera, se separen amb punt i coma. Els punt i coma a fi de línia es poden estalviar.

Per especificar més d'una instrucció en una expressió (per ex. prints, o assignacions, a més de l'expressió de retorn) cal no ometre els punt-i-coma de separació.

 val nom = let
 val a = expr1 
 val b = expr2
 in
 expr3; expr4; expr_a_retornar
 end

Comentaris

modifica
 (* comentari multilínia
 *)

Tipus bàsics

modifica

Consulteu-ne les operacions a la biblioteca SML Basis

unit (* tipus buit *)
literals: ()
bool (estructura Bool)
literals: true, false
ops: not b
a orelse b
a andalso b
int (estruct. Int), LargeInt.int (* sencers 
(consulteu Int.precision i LargeInt.precision a la vostra implementació) Vegeu secció

, atenció: el signe menys de l'oper. unària (un sol operand) es fa

amb la tilde (tecles AltGr+4 seguit d'espai),
no amb el guió, reservat per a la oper. binària *)
literals: 0, ~1, (5-4), 0x7F
word (estruct. Word), Word8.word (word8), LargeWord.word 
(* ops. de naturals amb aritmètica modular

, implementa les operacions a nivell de bit , consulteu precisions amb ([Large]Word.fromInt ~1) , opcionalment hi pot haver Word<N>.word (word<N> per abreujar) , els intercanvis entre tipus de dif. precisió es poden fer passant pel tipus LargeWord

*)
literals: 0w0, 0w1, 0wx7F
ops de conversió: Word<N>.{ toLarge | toLargeX (amb extensió de signe) | fromLarge | toInt | ... }
algunes op. binàries Word<N>.{andb | orb | xorb | << | >> | ~>> | + | - | * | div | mod | ...} (a, b) 
(* no hi ha defs infix *)
algunes op. unàries Word<N>.{~ (complement a dos) | notb (negació bit a bit) }


real (estruct Real), LargeReal.real (* reals de coma flotant 
(consulteu Real.precision i LargeReal.precision: són idèntiques en algunes implementacions *)
literals: 0.5 ~1.5
(* els reals no es consideren un tipus que implementi igualtat.
(a = b) no està definit, tampoc es pot emprar en un "case expr_real of"
cal utilitzar Real.== en posició prefix *)
Real.== (x, 2.5) (* igualtat excepte si són NaNs (no-numèrics) *) 
Real.!= (* no Real.==)
Real.?= (* igualtat bit a bit, sense tenir en compte el signe del zero *)
char (estruct. Char)
literals: #"A" (* caràcter A *)

Tipus algebraics

modifica
Tipus producte
modifica
tuples: 'a * 'b * ...
literals: (a, b) (a, b, c)
tipus de (5, 3.2) és: int * real
tipus de (5, [3.2]) és : int * real list
#1 (a, b) = a (* #1: primer elem. o camp *)
#2 (a, b) = b
registres:
tipus (exemple): {marca: string, rodes: int}
valor: val cotxe_de_l_avi = {marca = "hispano_suiza", rodes = 4}
camp: val marca_del_cotxe = #marca cotxe_de_l_avi 
enumeracions
modifica
 datatype color = Vermell | Blau | Verd
Tipus suma (unió discriminada)
modifica
 datatype arbre_sencers = Fulla of int | Branca_sencers of int * arbre_sencers * arbre_sencers ;

 val a = Fulla 3 ;
 val b = Branca_sencers (5, a, a) ;
Tipus polimòrfics
modifica

Tipus parametritzats. Cas de prefix

  • un apòstrof: com ('a) indica variable de tipus
  • doble apòstrof: com (''a) afegeix requeriment que la variable implementi igualtat (per a tipus eqtype)
 datatype 'a arbre = Arbre_buit | Branca of 'a * 'a arbre * 'a arbre ;

 (* cas de més d'un paràmetre, es posen en tupla *)
 datatype ('a, 'b) un_o_altre = Esquerra of 'a | Dreta of 'b ;


tipus ('a option) per a paràmetres opcionals i com a resultat de funcions definides parcialment:

 'a option (estruct. [http://sml.sourceforge.net/Basis/option.html Option])
 datatype 'a option = NONE | SOME of 'a
 ús:
 case expr of NONE => ... (* cas de no definit *)
 SOME v => f(v) (* cas definit *)

Llistes

modifica
 'a list (estruct. [http://sml.sourceforge.net/Basis/list.html List])
 datatype 'a list = nil | :: of 'a * 'a list (* nil | ''Cons'' de ('a * llista de 'a) *)

 literals: nil, [], [1,2,3]
 [] = nil ;
 [ 1, 2, 3] = 1 :: 2 :: 3 :: nil ;
 ops:
 1 :: [2, 3] = [1, 2, 3]
 [ 1, 2] @ [3, 4] = [1, 2, 3, 4] ;
 hd [1, 2, 3] = 1 ;
 tl [1, 2, 3] = [2, 3] ;

 (* ops. sobre parelles de llistes a [http://sml.sourceforge.net/Basis/list-pair.html ListPair] *)

Tipus amb allotjament lineal

modifica
string (estruct. String)
literals: "abc"
"abc" ^ "def" = "abcdef" 
String.sub("abc", 0) = #"a" (* subelement (caràcter) a la posició x *)
String.str(#"a") = "a" (* caràcter a string *)
(* ops. sobre subseqüències a l'estructura Substring *)
vectors immutables:
'a vector (estruct. Vector) (* seqüència immutable d'accés aleatori (cost O(1)) *)
(* ops. sobre subseqüències a l'estructura VectorSlice *)
vectors mudables:
'a array (estruct. Array) (* seqüència mudable d'accés aleatori (cost O(1)) *)
(* ops. sobre subseqüències a l'estructura ArraySlice *)

Sinònims de tipus

modifica
 type nom_de_tipus; (* tipus abstracte *)

 type arbre_de_tires = string arbre

clàusula eqtype t: estableix que el tipus implementa igualtat

modifica

El símbol = està sobrecarregat per les operacions d'igualtat de diversos tipus, però no tots els tipus l'implementen.[8]

En els patrons només es poden emprar literals de tipus que implementin igualtat.

Els Reals no es considera que implementen igualtat. Tenen una operació de comparació específica amb doble signe igual (==) igualtat exceptuant NaNs (no-numèrics); (!=): negat de (==); (?=): igualtat bit a bit sense tenir en compte el signe quan és zero.

Els Arrays tenen una igualtat especial (igualtat de referències), són iguals només si són el mateix (creats en la mateixa crida).

eqtype tipus_eq (* tipus que implementa igualtat *)[9]
ops:
(a = b) 
(* en un case, el tipus de l'expressió i dels patrons que es comparen han de ser eqtype *)
(case expr of patró1 => expr1 | patró2 => expr2 | ...) 

Per explicitar el requeriment que un tipus implementi igualtat, les operacions polimòrfiques que fan servir igualtat sobre alguns dels paràmetres, han de distingir-ne els paràmetres de tipus mitjançant el prefix de doble apòstrof.[10]

 fun cerca (llista: ’’a list, y: ’’a) = (* doble apòstrof degut a (x=y) *)
 (case llista of nil => false
 | x::xs => (x=y) orelse cerca (xs, y)
)

Restricció de tipus

modifica
 val a : <tipus>

Expressions

modifica

Lligams

modifica

Associació d'un símbol a una expressió

 val v_a = <expressió>

 val (v_a, v_b) = <expressió_que_retorna_tupla2>

 val {camp_a = v_a, camp_b = v_b} = <expressio que retorna registre amb camp_a i camp_b>

Operadors

modifica

Vegeu ref.[11]

Alternatives

modifica
 if <condició> then <expressió> else <expressió>

 case <expressió> of 
 <patró> => <expressió>
 | <patró> => <expressió>

Funcions

modifica
 fun incr n = n +1 ;

 (* equivalent: lligam d'un símbol amb una funció anònima *)
 val incr = fn n => n +1 ;

 (* amb recursivitat *)
 val rec fact_rf = fn (acum, 0) => acum
 | (acum, n) => fact_rf (acum * n, n-1) ;

 (* amb restricció / declaració de tipus *)
 val fact : int -> int = fn 0 => 1 
 | n => if n > 0 then fact_rf (1, n) 
 else raise Fail "arg. il·legal" ;

 (* definicions simultànies (''and'') relacionades circularment *)
 fun parell 0 = true
 | parell n = senar (n-1)
 and senar 0 = false
 | senar n = parell (n-1)

 (* retornant més d'un valor *)
 fun meitat_i_doble(x:int):int*int = (x div 2, 2*x) ;

Funcions Currificables

modifica

Vegeu currificació.

 fun suma_curri (x:int) (y:int) = x + y; (* tipus suma_curri: int -> int -> int *)
 fun suma_tupla (x:int, y:int) = x + y; (* tipus suma_tupla: int * int -> int *)

 val suma3 = suma_curri 3; (* tipus suma3 : int -> int *)
 val result = suma3 7; (* aplica suma3 a 7 *)

 (* funcions curry i uncurry permeten aplicar funcions 
 a paràmetres agrupats / desagrupats de manera diferent a la definida 
 i en el cas de curry per a poder definir funcions fixant una part dels paràmetres
 *)
 fun curry f x y = f (x, y)
 fun uncurry f (x, y) = f x y

 (curry suma_tupla) 3 4; (* aplica func de tupla a params. desagrupats *)
 val suma_amb3_currificada = (curry suma_tupla) 3 ;

 (uncurry suma_curri) (3, 4); (* aplica func de params en seqüència a una tupla *)

Composició de funcions

modifica
 fun aplica_comp f g x = (f o g) x; (* (f . g) operador estàndard lletra 'o' *)

definició d'operadors

modifica
 val << = Word.<< (* declara l'op. << per a l'ús en l'àmbit actual *)
 infix 5 << (* permet la posició infix de l'operació amb la precedència especificada.
 ''infixr'' cas d'associativitat per la dreta *)

 (* (op <<) ''op'' permet referirnos a l'operador com a funció, 
 i evitar que l'analitzador sintàctic doni error a (<<) per no haver-lo posat en posició infix *)

 (op <<): word * word -> word

declaracions d'àmbit local dins d'una expressió

modifica
 let
 val a = <expressió>
 in
 a+1
 end

declaracions d'àmbit local a nivell de declaracions

modifica
 local
 fun incr n = n+1 
 in
 val a = incr 5
 end

encaixos de patrons

modifica

'_' és el comodí

 fun llargada nil = 0
 | llargada (_::cua) = 1 + llargada cua ;
  • as patterns: v com <patró>
 fun prova (v as (_::_)) = ... (* la variable v contindrà el terme encaixat *)
  • encaix de registres
 fun admet_cotxe ({marca = v_marca, data_fabric = v_data_fabric}) = ...

excepcions

modifica
 (expr) handle Excepció1 => expr1
 | Excepció2 => expr2

ex.:

 exception ExcNo_hi_es of string ;

 fun cerca' (str, nil) = raise ExcNo_hi_es (str ^ " no hi és")
 | cerca' (str, cap::cua) = if str = cap then print (str ^ " trobada\n")
 else cerca' (str, cua)

 fun cerca (str: string, dades: string list) = 
 (cerca' (str, dades); true) 
 handle ExcNo_hi_es msg => (print ("ExcNo_hi_es: " ^ msg ^ "\n"); false)
 | _ => (print "altra excepció\n"; false)

Mòduls

modifica

el tipus d'una estructura: Signatura

modifica

Col·lecció d'especificacions (type, datatype, exception i tipus de variables).

signature SigConjunt =
sig
 type ''a conj (* conjunt d'elements de tipus ''a, doble apòstrof: requeriment que implementi igualtat *)
 val conjunt_buit : ''a conj
 exception ExcNo_hi_es
 val afegir_a_conjunt: ''a * ''a conj -> ''a conj
 val membre_de_conjunt : ''a * ''a set -> bool
end
herència en signatures
modifica
  • especialització afegint funcions
signature SigConjunt_amb_EsBuit =
sig
 include SigConjunt
 val es_buit: ''a conj -> bool
end
  • especialització per refinament de tipus
signature SigConjunt_Com_A_Llista = 
 SigConjunt where 
 type ''a conj = ''a list ;

estructures

modifica
 structure Conjunt =
 struct
 type 'a conj = 'a list ;
 val conjunt_buit = [] ;
 exception ExcNo_hi_es of string ;
 val afegir_a_conjunt (x, conj) = op :: ;
 val membre_de_conjunt = ListUtils.member ;
 end

Functors: Estructures paramètriques

modifica
  • L'argument formal pot ser una signatura o una seqüència sig .. end.
  • El paràmetre actual pot ser una estructura o una seq. struct .. end.
 functor ParellGeneric (Q : sig 
 type tipus_elem 
 end 
) =
 struct 
 type tip_parell = Q.tipus_elem * Q.tipus_elem 
 end ;

 structure ParellDeSencers = ParellGeneric(struct 
 type tipus_elem = int 
 end); 
 (* structure ParellDeSencers : sig type tip_parell = int * int end *)

 val s_parell : ParellDeSencers.tip_parell = (3, 4) ;

adscripció transparent (:) d'una estructura a una signatura

modifica

Els constructors de tipus queden accessibles. Es diu que la signatura queda augmentada amb els tipus concrets.

Els elements de l'estructura no descrits a la signatura quedaran d'ús intern o accés privat (no exportats).

 signature S = 
 sig
 type t
 val zero : t
 val succ : t -> t
 val anterior : t * t -> bool
 end

 structure M : S (* adscripció transparent *) =
 struct
 type t = int
 val zero = 0
 fun succ a = a +1
 fun anterior (a, b) = a < b
 fun posterior (a, b) = a > b
 end

 (* a l'intèrpret sml *)

 M.succ M.zero ;
 (* val it = 1 : M.t *)

 M.anterior (M.zero, M.succ M.zero) ;
 (* val it = true : bool *)

 M.posterior (M.zero, M.succ M.zero); (* posterior no és a la signatura, queda inaccessible (només d'accés intern) *)
 (* Error: unbound variable or constructor: posterior in path M.posterior *)

adscripció opaca (:>) d'una estructura a una signatura (tipus opacs)

modifica

Els tipus queden opacs i no se'n podran emprar els constructors. Només se'n podran manipular els elements per les operacions de la signatura.

Els elements de l'estructura no descrits a la signatura quedaran d'ús intern o accés privat.

 signature S = 
 sig
 type t
 val zero : t
 val succ : t -> t
 end

 structure M :> S (* adscripció opaca *) =
 struct
 datatype dt = A | B | C
 type t = dt
 val zero = A
 val succ = fn A => B
 | B => C
 | C => A
 end

 (* a l'intèrpret sml *)

 M.zero ;
 (* val it = - : M.t *) (* el valor no es mostra *)

 M.succ M.A; (* constructor inaccessible *)
 (* Error: unbound variable or constructor: A in path M.A *)

 M.succ M.zero; (* així sí que s'accepta l'operació *)
 (* val it = - : M.t *)

importació

modifica
val a = Conjunt.conjunt_buit
open Conjunt (* importa els símbols del mòdul Conjunt a l'àmbit actual (ja no caldrà prefixar-los) *) 
val a = conjunt_buit

Els fitxers que contenen les estructures emprades, les localitza el compilador de la manera següent:

cas d'aplic. d'un sol mòdul

el compilador les busca a la Biblioteca Basis instal·lada

cas d'aplic. multi-mòdul

cal declarar els diferents fitxers de codi en un fitxer de projecte. Vegeu secció

Aplicacions multi-mòdul

modifica

Hi ha dos sistemes diferents

suportat per MLton i MLkit

  • Compilation Manager[13]

suportat per SML/NJ i fins ara per MLton[14] que n'abandona el suport en futures versions.[15]

Arrencada

modifica

Per ex.:

 val rec processa_args: string list -> unit = 
 fn nil => ()
 | arg::cua => let val _ = print (arg ^ "\n") 
 in processa_args cua
 end

 (* darrer lligam del fitxer *)

 val main: OS.Process.status = 
 let
 val args = CommandLine.arguments ()
 val nomprog = CommandLine.name ()
 in
 case args of
 nil => let val _ = print ("us: " ^ nomprog ^ " parametres per bla bla bla\n") 
 in OS.Process.exit OS.Process.failure
 end
 | _ => let val _ = processa_args args 
 in OS.Process.success
 end
 end

Compilació i exec.

modifica
mlton aplic.sml
./aplic

cas d'aplicació multi-mòdul o bé si fem servir alguna biblioteca de funcionalitat addicional,[16] cal crear un fitxer de projecte .mlb[17]

(* hola-mon.mlb *)
$(SML_LIB)/basis/basis.mlb
$(SML_LIB)/basis/mlton.mlb (* funcionalitat addicional basis-extra *)
hola-mon.sml 
mlton hola-mon.mlb
./hola-mon
mlkit aplic.sml
./run

cas d'aplicació multi-mòdul, crear fitxer de projecte ".mlb"[18]

(* projecte.mlb *)
$(SML_LIB)/basis/basis.mlb
lib.sml
principal.sml
mlkit projecte.mlb
./run
SML de New Jersey
modifica

Permet compilar a un format anomenat heap-image. Vegeu Compilation Manager.[19]

Cal construir el programa com a biblioteca i exportar (ho fa el ml-build) una funció inicial (la típica main) amb tipus (nom_del_programa * llista_de_params_de_la_comanda retornant codi de finalització :OS.Process.status) com a l'exemple següent:

(* fitxer nj_hola.sml *)

structure Nj_hola =
struct
	val rec processa_args: string list -> unit = 
 fn [] => ()
	 | (cap::cua) => (print ("arg: " ^ cap ^ "\n") ;
 processa_args cua
) ;

	fun main (nomprog:string, args:string list): OS.Process.status =
 if List.length args = 0 then let val _ = print "falten arguments\n"
 in OS.Process.exit 1
 end
 else
 let val _ = print ("hola soc el programa " ^ nomprog ^ "\n") ;
 val _ = processa_args args ;
 in OS.Process.success 
 end
end

Fitxer de projecte segons especificació "Compilation Manager":

(* fitxer nj_hola.cm *)

Library
 structure Nj_hola
is
 $/basis.cm
 nj_hola.sml

Compilació amb ml-build, genera fitxer de tipus heap-image amb nom com a nom_sortida "." arquitectura "-" sistema_operatiu

ml-build nj_hola.cm Nj_hola.main nj_hola

ha generat nj_hola.x86-linux; execució:

sml @SMLload=nj_hola.x86-linux arg1 arg2

dona la següent sortida:

hola sóc el programa /usr/lib/smlnj/bin/sml
arg: arg1
arg: arg2

Efectes col·laterals

modifica
 val _ = ''expressió'' (* expressió d'efectes laterals descartant resultat *)

 (* per ex.: *) 
 val _ = print "abc" 
 val _ = Array.update(arr, i, x)

Programació imperativa (canvis d'estat)

modifica
  • ref introdueix una referència a l'allotjament d'un altre objecte
  • ! és l'operador invers que ens revela el valor de l'objecte referit per la variable
  • := assigna un valor a l'objecte referit per la variable, modificant-ne l'estat
 val a = ref 5
 a := !a +1 (* assignació -- atenció: qualsevol assignació retorna ''unit'' com a valor d'expressió*)

 val result = a := !a + 1; !a (* ara retornarà el valor allotjat *)

Clàusula "while" (resultat que depèn d'un estat consultat per l'expr_booleana)


EBNF: repetició = "while", expr_booleana, "do", expressió.

Compiladors

modifica
  • SMLNJ: SML de New Jersey[1] projecte de Bell Labs, Lucent Technologies i les universitats de Princeton i Yale.[20] Plataformes a la ref.[21]
  • MLton:[3] coordinat per la Univ. de Chicago[22] Plataformes: un munt[23]
  • MLkit:[4] Compilador amb gestió de memòria basada en regions, capaç de no incrementar l'ús de memòria en les iteracions, si es segueixen les directrius proposades. Coordinat per la Univ. de Copenhaguen. No suporta múltiples fils d'execució (ang:threads). Suport incomplet dels nombres reals.[24] Plataformes: x86

Comparació de rendiment dels compiladors de SML[25]

Biblioteca bàsica

modifica

L'API d'elements bàsics del llenguatge s'anomena SML Basis Library i en trobareu les definicions aquí.[26]

Les funcions i símbols predefinits,[27] accessibles sense qualificar, són l'estructura "General",[28] la "List" i part de la "Option"[29] de la SML Basis Library.

Atenció: la majoria dels operadors binaris definits en estructures de l'API no inclouen la declaració infix. per tant han de precedir la parella d'operands, per ex.:

Word.<< (operand1, 0w7) (* desplaçament de bits cap a l'esquerra; en assemblador:shl *)

Curiositats

modifica

Precisió dels tipus bàsics

modifica

funcions:

val precisioSencers: int option -> string = fn prec => case prec of
					NONE => "precisió arbitrària"
					| SOME v => Int.toString v ^ " bits"

val precisioReals: int -> string = fn prec => Int.toString prec ^ " bits"

En un ord. x86 Pentium de 32 bits tenim els següents resultats

estructura del tipus expressió valor als compiladors
sml (smlnj) mlkit mlton
Int precisioSencers Int.precision 31 bits 31 (predeterminat), 32 (cas de --no_gc) 32 bits
LargeInt precisioSencers LargeInt.precision arbitrària arbitrària arbitrària
Real precisioReals Real.precision 53 bits precisió no implementada 53 bits
LargeReal precisioReals LargeReal.precision 53 bits precisió no implementada 53 bits
Word Word.toString (Word.fromInt ~1) 7FFFFFFF 7FFFFFFF (predet.), FFFFFFFF (cas de -no_gc) FFFFFFFF
LargeWord LargeWord.toString (LargeWord.fromInt ~1) FFFFFFFF FFFFFFFF FFFFFFFFFFFFFFFF

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 SML de New Jersey (anglès)
  2. SmlNJ Interactiu
  3. 3,0 3,1 Compilador MLton (anglès)
  4. 4,0 4,1 Compilador MLkit Arxivat 2005-12-14 a Wayback Machine. (anglès)
  5. StandardML(anglès)
  6. SML identifiers(anglès)
  7. Univ. Edimburg - Sintaxi de SML
  8. Igualtat polimòrfica(anglès)
  9. Equality type(anglès)
  10. Equality type variable(anglès)
  11. Precedència dels operadors(anglès)
  12. MLBasis (anglès)
  13. Compilation Manager de SML/NJ(anglès)
  14. Compilation Manager a MLton(anglès)
  15. MLton notes de la versió 2010...(anglès) Abandó del suport de Compilation Manager: Deprecated features: .CM input files
  16. MLton - Estructures de funcionalitat addicional(anglès)
  17. Mlton - Exemples .mlb (compilació multi-mòdul) (anglès)
  18. MLKit - Fitxers mlb de compilació de projecte Arxivat 2010-04-16 a Wayback Machine. (anglès)
  19. SML-NJ Compilation Manager (anglès)
  20. Coordinació de SML de New Jersey
  21. SMLNJ - README(anglès) Plataformes suportades
  22. «MatthewFluet».
  23. Característiques - Portabilitat(anglès)
  24. «MLkit - grau d'implementació de les biblioteques estàndard (Basis)». Arxivat de l'original el 2010-04-15. [Consulta: 18 setembre 2010].
  25. MLton.org - Rendiment dels compiladors SML(anglès)
  26. Biblioteca SML Basis Lib. (anglès)
  27. SML Basis Top level environment - Elements predefinits a nivell principal (anglès)
  28. Biblioteca SML Basis Lib. Funcions predefinides - Estructura "General" (anglès)
  29. Biblioteca SML Basis Lib. Funcions predefinides - Estructura "Option" (anglès)

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica