Macaronèsia

Una col·lecció de quatre arxipèlags a l'oceà Atlàntic Nord davant de les costes d'Europa i Àfrica

La Macaronèsia és una regió biogeogràfica formada pels arxipèlags de l'Atlàntic central pròxim a la Mediterrània.[1][2] De nord a sud són:

Infotaula de geografia físicaMacaronèsia
Imatge
Capes de piroclasts formades per l'erupció en 1957 del volcà Capelinhos a l'illa Faial (Açores).
TipusRegió geogràfica, grup i tètrada Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaoceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 24° 15′ 24″ N, 22° 28′ 16″ O / 24.256666666667°N,22.471111111111°O / 24.256666666667; -22.471111111111
Banyat peroceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Format per
Dades i xifres
TravessaCap Verd, Espanya i Portugal Modifica el valor a Wikidata
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Illes Selvatges
Data31 gener 2017
Identificador6217
Modifica el valor a Wikidata

El nom prové del grec antic μακάρων νῆσοι, makárôn nễsoi o 'illes Afortunades', terme ja usat pels geògrafs grecs per a anomenar les illes a l'oest de l'estret de Gibraltar. Macaronèsia és un cultisme creat pel botànic Philip Barker Webb durant els anys 1835 a 1850, quan va publicar L'Histoire naturelle des îles Canaries.[3][4]

La Macaronèsia europea forma l'euroregió Açores-Madeira-Canàries. Les inicials dels tres arxipèlags coincideixen amb les tres primeres lletres de Macaronèsia. A aquestes illes s'afegeix l'anomenat enclavament macaronèsic africà, una zona de la costa africana situada aproximadament entre les Canàries i Cap Verd. És a dir, entre la costa del Sàhara Occidental i el riu Gàmbia, aproximadament, que comparteix algunes de les espècies endèmiques dels arxipèlags macaronèsics.[5]

Les illes són d'origen volcànic i tenen característiques naturals comunes: botàniques, zoològiques, geològiques i climàtiques. Un element distintiu és com s'anomena en aquestes illes i arxipèlags les plataformes de lava guanyades a la mar: 'fajã' en portuguès[6] i 'fajana' en espanyol (en ambdós casos amb etimologia incerta), que és el nom que reben aquestes plataformes guanyades a la mar per les colades de lava,[7] i que a voltes formen part de la denominació d'indrets locals, com per exemple "Playa Fajana" a Tenerife o Fajã da Caldeira Santo Cristo a São Jorge (Açores).

El clima és subtropical, i mediterrani amb més presència de pluges a les Açores i Madeira.

Flora macaronèsica modifica

 
Laurisilva al parc nacional de Garajonay, a les Canàries

Cap de les illes no va ser mai part dels continents, i les espècies vegetals van haver de seguir una llarga ruta per arribar-hi.

Hi destaca la laurisilva, boscos de la família lauràcia de l'era terciària que, abans de la glaciació, cobrien la zona mediterrània. A les illes macaronèsiques, havien arribat a estendre's entre els 400 i els 1.200 m d'altitud (però no a les Canàries orientals ni a Cap Verd, perquè són massa seques). La tala de boscos per a obtenir fusta i terres cultivables n'ha reduït l'extensió. La laurisilva de Madeira està classificada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[8][9] La laurisilva també és present en els parcs nacionals de Canàries.

Havien format part de la vegetació mediterrània antiga (abans de les glaciacions) arbres que ara es troben a la laurisilva de la regió macaronèsica dels gèneres Apollonias, Clethra, Dracaena (Ruscaceae), Ocotea, Persea i Picconia.[10]

Referències modifica

  1. «Where Is Macaronesia?» (en anglès americà). worldatlas.com, 25-05-2018. [Consulta: 19 juny 2022].
  2. Carracedo, Juan Carlos; Troll, Valentin R. North-East Atlantic Islands: The Macaronesian Archipelagos (en anglès). Oxford: Academic Press, 2021, p. 674–699. DOI 10.1016/b978-0-08-102908-4.00027-8. ISBN 978-0-08-102909-1. 
  3. Whittaker, Robert J.; Whittaker, School of Geography Robert J.; Fernandez-Palacios, José Maria. Island Biogeography: Ecology, Evolution, and Conservation (en anglès). OUP Oxford, 2007, p. 60. ISBN 978-0-19-856611-3. 
  4. Garcia-del-Rey, Eduardo. Birds of the Canary Islands (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2020-10-01, p. 11. ISBN 978-1-4729-8322-0. 
  5. García-Talavera Casañas, Francisco «La Macaronesia: consideraciones geológicas, biogeográficas y paleoecológicas». Ecología y cultura en Canarias. Universidad de La Laguna, 1999, pàg. 39–64.
  6. Gouveia, Gabriel Jardim «O topónimo "Fajã": um património linguístico da macaronésia». Dissertações de Mestrado. Universidade de Madeira, 21-01-2022.
  7. «La Palma crece con el nuevo delta, o mejor "fajana"» (en castellà). EFE, 30-09-2021. [Consulta: 30 setembre 2021].
  8. «Bosque de laurisilva de Madeira» (en castellà). whc.unesco.org. [Consulta: 19 juny 2022].
  9. König, Angelika. Madeira-Preparar el viaje-guía cultural (en castellà). Ecos, 2011-12-20, p. 68. ISBN 978-84-15491-22-4. 
  10. Aguilar, Marcelino J. del Arco; Delgado, Octavio Rodríguez. Vegetation of the Canary Islands (en anglès). Springer, 2018-07-18. ISBN 978-3-319-77255-4. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Macaronèsia