Bufaforats

espècie d'insecte
(S'ha redirigit des de: Macroglossum stellatarum)

El bufaforats, borinot carter, papallona colibrí, barrinol ros, borinot ros o mosca boja (Macroglossum stellatarum), és una papallona diürna de la família dels esfíngids.[1]

Infotaula d'ésser viuBufaforats
Macroglossum stellatarum Modifica el valor a Wikidata
Macroglossum stellatarum MHNT.jpg
Modifica el valor a Wikidata  
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaSphingidae
GènereMacroglossum
EspècieMacroglossum stellatarum Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
Distribution map Macroglossum stellatarum.svg
Distribució geogràfica: distribució estival (blau), distribució tot l'any (verd) i distribució hivernal (groc).
Bufaforats xuclant una flor d'ametller

Distribució i hàbitatModifica

Aquest lepidòpter és molt comú. Té una distribució molt àmplia a Euràsia, el podem trobar des de Portugal fins al Japó.

El bufaforats viu a tot arreu i pot volar molt lluny. Es pot trobar dins les zones urbanes a jardins, parcs i fins i tot xuclant les flors dels balcons. Així i tot, prefereix els prats florits i les zones de matoll durant la floració.

DescripcióModifica

El bufaforats xuclant les flors s'assembla molt a un colibrí
 
Eruga del bufaforats menjant fulles d'espunyidella.
 
Macroglossum stellatarum

El bufaforats és relativament petit; fa només 3,5 cm de llarg. El cos i les ales anteriors són de color gris. Les ales posteriors tenen un color taronja viu que contrasta amb els altres tons del cos. La cua és peluda amb taques blanques i negres. Aquests colors vius no es veuen, però, quan el borinot està en repòs.

Té una trompa molt llarga i com tots els esfíngids (llevat del borinot de la mort) passa el seu últim estat de la metamorfosi sucant el nèctar de les flors. Contràriament a molts esfíngids, que són nocturns o vespertins, el bufaforats vola durant el dia.

Aquest animalet és un gran pol·linitzador. És molt actiu i vola infatigablement d'una flor a l'altra. Es pot confondre amb altres espècies de macroglossins, com Hemaris fuciformis i Hemaris tityus, esfíngids diürns de la mateixa talla. La diferencia, però, rau en el fet que les ales del bufaforats són opaques, grises les anteriors i taronges les posteriors, mentre que les ales de l'altre borinot són transparents.

Reproducció i metamorfosiModifica

La femella pon els ous sobre les fulles de les plantes del gènere Galium (espunyidelles o espunyideres) i també mostra preferència a la rogeta (Rubia peregrina). Els ous són de color verd pàl·lid, camuflant-se bé a la planta. Les erugues són de coloració groc pàl·lid amb dues franges grises i es tornen verdes a mesura que creixen. Són relativament grosses, igual que les erugues d'altres esfíngids, i es mouen molt lentament.

La crisàlide és marró i es troba enganxada a les fulles de la planta hoste o a terra entre les fulles seques d'aquesta mateixa planta.

SupersticióModifica

Aquest insecte també es coneix amb el nom de «borinot carter» o simplement «carter» a alguns llocs. Les supersticions locals afirmen que quan hom veu un d'aquests borinots, hom rebrà notícies importants molt aviat.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica