Bufaforats
El bufaforats, borinot carter, papallona colibrí, barrinol ros, o mosca boja (Macroglossum stellatarum), és una papallona diürna de la família dels esfíngids.
| Macroglossum stellatarum | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Hoste | Rubia i espunyidella |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Sphingidae |
| Gènere | Macroglossum |
| Espècie | Macroglossum stellatarum (Linnaeus, 1758) |
| Distribució | |
 Distribució geogràfica: distribució estival (blau), distribució tot l'any (verd) i distribució hivernal (groc). | |
 | |
Distribució i hàbitatModifica
Aquest lepidópter és molt comú. Té una distribució molt àmplia a Euràsia, el podem trobar des de Portugal fins al Japó.
El bufaforats viu a tot arreu i pot volar molt lluny. Es pot trobar dins les zones urbanes a jardins, parcs i fins i tot xuclant les flors dels balcons. Tot i així preferix els prats florits i les zones de matoll durant la floració.
DescripcióModifica
El bufaforats és relativament petit, fent només 3,5 cm de llarg. El cos i les seves ales anteriors són de color gris. Les ales posteriors però, tenen un color taronja viu que contrasta amb els altres tons del cos. La cua és peluda amb taques blanques i negres. Aquests colors vius no es veuen, però, quan el borinot es troba reposant.
Té una trompa molt llarga i com tots els esfíngids (llevat del borinot de la mort) passa el seu últim estat de la metamorfosi sucant el nèctar de les flors. Contràriament a molts esfíngids, que són nocturns o vespertins, el bufaforats vola durant el dia.
Aquest animalet és un gran pol·linitzador. És molt actiu i vola infatigablement d'una flor a l'altra. Es pot confondre amb altres espècies de macroglossins, com Hemaris fuciformis i Hemaris tityus, esfíngids diürns de la mateixa talla. La diferencia, però, rau en el fet que les ales del bufaforats són opaques, grises les anteriors i taronges les posteriors, mentre que les ales de l'altre borinot són transparents.
Reproducció i metamorfosiModifica
La femella pon els ous sobre les fulles de les plantes del gènere Galium (espunyidelles o espunyideres) i també mostra preferència a la rogeta (Rubia peregrina). Els ous són de color verd pàl·lid, camuflant-se bé a la planta. Les erugues són de coloració groc pàl·lid amb dues franges grises i es tornen verdes a mesura que creixen. Són relativament grans, igual que les erugues d'altres esfíngids, i es mouen molt lentament.
La crisàlide és marró i es troba enganxada a les fulles de la planta hoste o a terra entre les fulles seques d'aquesta mateixa planta.
SupersticióModifica
Aquest insecte també es coneix amb el nom de "borinot carter" o simplement "carter" a alguns llocs. Les supersticions locals afirmen que quan hom veu un d'aquests borinots, hom rebrà notícies importants molt aviat.
ReferènciesModifica
- Fotos de la metamorfosi (anglès)
- Fotos (anglès)
- Foto dels esfíngids dels Països Catalans
