Mad Max 2, el guerrer de la carretera

Mad Max 2 és una pel·lícula australiana de ciència-ficció apocalíptica i acció de 1981 dirigida per George Miller i protagonitzada per Mel Gibson. És la seqüela del film de culte Mad Max (1979), i va ser seguida per una altra seqüela, Mad Max, més enllà de la cúpula del tro (1985). Ha estat doblada al català.[5]

Infotaula de pel·lículaMad Max 2, el guerrer de la carretera
Mad Max 2
Fitxa
DireccióGeorge Miller
Protagonistes
ProduccióByron Kennedy
Guió
MúsicaBrian May
FotografiaDean Semler
Muntatge
  • David Stiven
  • Michael Balson
  • Tim Wellburn
ProductoraKennedy Miller Mitchell i Warner Bros. Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros.
Dades i xifres
País d'origenAustràlia
Estrena1981
Durada96 minuts[1]
Idioma originalAnglès
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost4,5 milions dòlars australians[2]
Recaptació
  • 10.8 milions dòlars australians (Australia)[3]
  • 23.7 milions dòlars (Canadà i Estats Units)[4]
Descripció
Gènereacció, aventures, ciència-ficció
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAustràlia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0082694 Filmaffinity: 652388 Allocine: 1971 Rottentomatoes: m/mad_max_2_the_road_warrior Letterboxd: mad-max-2 Mojo: roadwarrior Allmovie: v64375 TCM: 88435 Metacritic: movie/the-road-warrior TV.com: movies/mad-max-2-the-road-warrior TMDB.org: 8810 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Mad Max Modifica el valor a Wikidata
Mad Max Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Un home que s'apropa al final de la seva vida narra el seu records. Parla d'un món de somnis destruïts i mort, producte de l'escassetat de petroli, el qual es va convertir en l'ambició de tots els habitants del planeta. Això va portar a una guerra entre nacions poderoses, la qual va acabar destruint els Estats i institucions, creant un caos generalitzat entre els civils i deixant com a supervivents les bandes de motociclistes, els assassins, els lladres i tots els homes assedegats de violència. Així, han heretat la terra aquells que s'han adaptat a vagar entre deixalles i un sens fi de ciutats que es van convertir en erms, o els qui fossin tan ferotges com per barallar-se per un bidó de gasolina. I per això moltes persones normals, com l'exoficial de la Patrulla Central (MFP) Max Rockatansky (Mel Gibson), van patir-ho. La història de Mad Max continua en un desert completament devastat i desolat.[6]

Repartiment modifica

  • Mel Gibson: « Mad » Max Rockatansky
  • Bruce Spence: el pilot de l'autogir
  • Vernon Wells: Wez
  • Emil Minty: el nen salvatge
  • Mike Preston: Pappagallo
  • Kjell Nilsson: el senyor Humungus
  • Virginia Hey: la dona guerrera
  • Max Phipps: Toadie
  • Arkie Whiteley: la companya del pilot
  • William Zappa: Zetta
  • Steve J. Spears: el mecànic
  • Syd Heylen: Curmudgeon
  • Moira Claux: Big Rebecca
  • David Downer: Nathan
  • David Slingsby: l'home tranquil
  • Harold Baigent: el narrador (veu)

Producció modifica

Es pot apreciar especialment en la part final de la persecució que aquesta va ser filmada en diferents dies, ja que s'observa amb claredat quan hi ha un canvi de càmera, i el cel passa d'estar ennuvolat a clar.

És destacable l'absència d'efectes de computadora en les escenes d'acció. Tot el que es veu en elles, les acrobàcies, xocs i altres escenes són reals. Va comptar amb un pressupost de 4 milions de dòlars.

En la cultura popular modifica

  • La pel·lícula ha servit d'inspiració a jocs com Fallout o The Fall: Last Days of Gaia.
  • Va ser una de les fonts d'inspiració del manga Hokuto no Ken de Tetsuo Hara, Desert Punk i Buronson. Només amb observar el vestit de Kenshiro o el de Zeed, es poden apreciar semblances amb Max o Wez.

Crítica modifica

El 2008, la revista Empire classifica la pel·lícula en el 280e lloc de les 500 millors pel·lícules de tots els temps.[7] The New York Times situa la pel·lícula entre les 1000 millors de la història.[8] El 1999, Entertainment Weekly el classifica el 93 en la classificació de les 100 millors pel·lícules de tots els temps, a continuació en 41 lloc en la posada al dia de la classificació l'any 2013.[9][10]

Premis i nominacions modifica

Premis modifica

  • Australian Film Institute Awards 1982:
    • Millor director per George Miller
    • Millor direcció artística per Graham Walker
    • Millor vestuari per Norma Moriceau
    • Millor so per Roger Savage, Bruce Lamshed, Byron Kennedy, Lloyd Carrick, Marc van Buuren, Penn Robinson, Andrew Steuart
    • Millor muntatge per Michael Balson, David Stiven, Tim Wellburn, Christopher Plowright i George Miller
  • Festival internacional de Cinema fantàstic d'Avoriaz 1982: Gran Premi
  • Los Angeles Film Critics Association Awards 1982 : Millor pel·lícula estrangera
  • Saturn Awards 1983 : Millor pel·lícula internacional

Nominacions modifica

  • Australian Film Institute Awards 1982:
    • Millor fotografia per Dean Semler
    • Millor música per Brian May
  • Premi Hugo 1983 : Millor pel·lícula dramàtica
  • Saturn Awards 1983 :
    • Millor actor per Mel Gibson
    • Millor actor secundari per Bruce Spence
    • Millor direcció per George Miller
    • Millor guió per Terry Hayes, Brian Hannant i George Miller
    • Millor vestuari per Norma Moriceau

Referències modifica

  1. «MAD MAX 2 (18)». British Board of Film Classification, 19-01-1982. [Consulta: 19 març 2015].
  2. David Stratton, The Avocado Plantation: Boom and Bust in the Australian Film Industry, Pan MacMillan, 1990 p81-84
  3. Film Victoria – Australian Films at the Australian Box Office Retrieved 19 March 2012
  4. Box Office Information for Mad Max 2 Retrieved 21 May 2010
  5. esadir.cat. Mad Max 2. esadir.cat. 
  6. «Mad Max 2». The New York Times.
  7. «The 500 Greatest Movies of All Time - 280-289» (en anglès). Empire. [Consulta: 17 maig 2015].
  8. «The Best 1,000 Movies Ever Made» (en anglès). The New York Times, 29-04-2003. [Consulta: 17 maig 2015].
  9. «100 GREATEST MOVIES OF ALL TIME by Entertainment Weekly» (en anglès). FilmSite.org, 1999. [Consulta: 17 maig 2015].
  10. «100 GREATEST MOVIES OF ALL TIME by Entertainment Weekly (2013)» (en anglès). FilmSite.org, 2013. [Consulta: 17 maig 2015].