Madeleine de Demandolx de la Palud
Madeleine de Demandolx de la Palud (1596-1670) fou una monja francesa, suposadament víctima d'una possessió demoníaca al convent d'Ais de Provença l'any 1609, conjuntament amb una altra germana de la congregació anomenada Louise Capeau.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Madeleine de Demandolx de la Palud 29 agost 1591  |
| Mort | 26 desembre 1670 (79 anys) Chasteuvielh |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | monja |
| Orde religiós | Ursulines |
| Altres | |
| Parella | Louis Gaufridy (en)  |
| Inculpació | Bruixeria |
| Condemnada per | bruixeria |
Madeleine era filla d'una família aristocràtica de la Provença. Molt creient des de petita, fou enviada al convent de les ursulines d'Ais de Provença a l'edat de 12 anys, sota la tutela del pare Jean-Baptiste Romillon. Passats dos anys començà a patir depressions molt fortes i fou retornada a casa seva. Allà fou tractada pel pare Louis Gaufridi, molt amic de la família i 10 anys més gran que ella. La mare de la noia i la superiora del convent de les ursulines de Marsella, Catherine de Gaumer, sospitaren que Gaufridi havia seduït la noia, i decidiren dur-la al convent d'Ais de Provença, més lluny de casa seva que el de Marsella i on no podia rebre visites de l'home. L'any 1609 la noia començà a sentir convulsions i a tenir visions demoníaques. El pare Romillon va intentar practicar-li diversos exorcismes sense èxit, i al cap de poc de temps les altres monges del convent evidenciaren mostres de la mateixa malaltia.[1] Romillon decidí portar Madeleine i Louise a veure al gran inquisidor d'Avignon, Sebastian Michaelis, que va intentar lliurar-les de la seva possessió sense èxit, i va decidir enviar-les al pare François Domptius. Dels tres dimonis que la posseïen, Gresil, Sonnillon i Veril, aquest darrer acusà el pare Gaufridi de ser la causa principal del seu estat. El 18 d'abril del 1611 aquest fou condemnat a mort acusat de bruixeria, idolatria i fornicació.[2] La seva mort fou particularment violenta, i fou torturat fins a acabar cremat en una foguera. Després d'això Madeleine va lliurar-se de la seva possessió i va abandonar el convent. Tot i així la inquisició continuava vigilant-la de prop i fou acusada de bruixeria en dues ocasions més, el 1642 i 1652. Durant aquest darrer judici li trobaren marques del diable i fou condemnada a presó. Anys després li confiaren la seva custòdia a un familiar, fins a la seva mort el 1670.[3]
Referències modifica
- ↑ «Madeleine de Demandolx». Elizabeth A. Sackler Center for Feminist Art. Brooklyn Museum. [Consulta: 7 març 2018].
- ↑ Guiley, Rosemary Ellen. The Encyclopedia of Demons and Demonology. Nova York: Visionary Living, 2009, p. 5-6. ISBN 978-0-8160-7314-6 [Consulta: 7 març 2018].
- ↑ Drury, Nevill. The dictionary of the esoteric : 3000 entries on the mystical and occult traditions. Londres: Watkins Publishing, 2002, p. 6-7. ISBN 81-208-1989-6 [Consulta: 7 març 2018].