Els madis (singular madi o mà'dí) són un poble del Sudan del Sud, al comtat de Magwi, i d'Uganda, als districtes d'Adjumani i Moyo. El seu nom vol dir "persona". Parlen la llengua madi.

Infotaula de grup humàMadis
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatUganda Modifica el valor a Wikidata

Des de 1985 algunes unitats del SPLA van fer atacs en territori madi. Amoïnats van fer una reunió tribal el març de 1986 a Nimule, sota direcció de Ruben Surur, cap de Lukai, designant a Poliodoro Draru com a líder militar dels madis. Surur i Draru eren membres de la reial família Lukai i Draru a més un protegit del rei Alimu Dengu. El nomenament implicava que Alimu Dengu deixava el tron però Draru li va fer conservar i fou el darrer rei del poble madi. Un temps després Joseph Lagu va designar a Draru com oficial d'intel·ligència del seu moviment. Draru va consultar amb el general Peter Cirilo, un sudista dins de l'exèrcit sudanès i aleshores governador d'Equatoria Oriental, i Cirilo li va donar autorització per formar una milícia madi. La guerra va evolucionar i a mesura que el SPLA guanyava força molts madis s'hi van unir entre els quals Anne Itto (abans lector a la universitat de Juba), John Andruga i Martin Teresio Kenyi. El SPLA, abans enemic, cada vegada era més un amic alliberador. Draru no obstant es va mantenir distant al front de la milícia; la societat es va dividir entre els dos bàndols; durant uns anys hi va haver lluites entre les dues faccions. Finalment Draru va decidir parlar amb els seus rivals i es va aconseguir un principi d'acord però la dinàmica no va canviar. El 1988 el SPLA dominava ja diverses poblacions a Equatoria Oriental com Magwi, Obbo, i altres, i finalment va capturar Torit, la capital provincial. La població de Nimule, capital de Madiland, podia ser presa en qualsevol moment. Cirilo va alertar a Draru que la lluita era inútil i el maç de 1989 el SPLA va ocupar Nimule sense lluita. Hi va haver alguna represalia però en general el SPLA no va fer res contra els madis i va cridar als que havien fugit a Uganda; una part va retornar i foren ben rebuts; la resta va retornar entre 2002 i 2006. Els madis van votar per la secessió en el referèndum del 2011.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Madis
  • Rose A'babiku, A Key History of Ma'di
  • M. Blackings i N. Fabb, A Grammar of Ma'di: Mouton, 2003
  • M. Blackings, Ma'di English - English Ma'di Dictionary. Lincom Europa. 2002
  • In the Heart of Africa, per Sir Samuel White Baker