Maduixes silvestres

pel·lícula de 1957 dirigida per Ingmar Bergman

Maduixes silvestres[1] (títol original en suec Smultronstället) és una pel·lícula del 1957 del director suec Ingmar Bergman, rodada en blanc i negre i guanyadora de diversos premis,[2] d'entre els quals destaquen el del Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera i l'Ós d'Or al Festival Internacional de Cinema de Berlín.

Infotaula de pel·lículaMaduixes silvestres
Smultronstället
Ingmar Bergman Smultronstallet.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióIngmar Bergman
Protagonistes
ProduccióAllan Ekelund
Dissenyador de produccióGittan Gustafsson
GuióIngmar Bergman
MúsicaErik Nordgren
Dissenyador de soAaby Wedin
FotografiaGunnar Fischer
MuntatgeOscar Rosander
VestuariMillie Ström
MaquillatgeNils Nittel
ProductoraSvensk Filmindustri
DistribuïdorSvensk Filmindustri Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenSuècia
Estrena1957
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalSuec i llatí
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
Temavellesa Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSuècia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0050986 Filmaffinity: 924464 Allocine: 4032 Rottentomatoes: m/wild_strawberries Mojo: wildstrawberries Allmovie: v54583 TCM: 95892 TV.com: movies/wild-strawberries Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

El Dr. Isak Borg ha d'anar a la Universitat de Lund, on han d'homenatjar-lo i investir-lo Doctor honoris causa. Abans d'iniciar el viatge, però, té un somni en el qual veu el seu propi cadàver i on apareixen sèrie d'imatges simbòliques: un rellotge sense manetes, un home sense rostre, ...

La seva nora, Marianne, l'acompanya en cotxe d'Estocolm a Lund, però al llarg del camí el turmentaran els seus malsons, les seves pors, i els seus pensaments sobre la seva edat avançada i la mort, que faran que avalui la seva pròpia vida. Ella, que està embarassada i ha fugit de casa després d'una discussió amb el seu marit, es troba a l'extrem oposat a l'ancià.

En el trajecte aniran coneixent tota mena de persones: una jove autoestopista que viatja amb el seu promès (i que li recorda una noia de qui va estar enamorat durant la joventut), una parella de casats que es baralla constantment (i que li recorda la seva pròpia vida i el seu matrimoni), ... Aquests personatges s'entrellaçaran amb les fantasies i els flashbacks del professor, que somia despert i s'adona que les decepcions i desil·lusions l'han fet una persona freda i amb sentiment de culpa.

En passar prop d'allà on estiuejava a la seva infantesa s'aturen a la casa; allà hi creixen maduixes silvestres, i és on va descobrir l'amor.

Quan finalment es troba amb el seu fill veu que aquest està tan ressentit i distant com ell mateix.

En un evocador final aquest "món perfecte" del passat, que va oblidar molt de temps enrere, el crida.[3]

RepartimentModifica

 
Ingmar Bergman i Victor Sjöström durant el rodatge de Maduixes silvestres (1957).

Premis i reconeixementModifica

Distincions de la pel·lícula:[4]

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maduixes silvestres