Obre el menú principal

Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060[1] - Girona 1108), també coneguda com Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde[2] fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).[3]

Infotaula de personaMafalda de Pulla-Calàbria
Biografia
Naixement c. 1060 (Gregorià)
Mort 1112 (51/52 anys)
Girona
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Comte
Cònjuge Ramon Berenguer II
Eimeric I de Narbona
Fills Ramon Berenguer III
Aimeric II de Narbona
Berengar de Narbona
Pares Robert GuiscardSikelgaita
Germans Bohemond I d'Antioquia, Roger Borsa, Guy of Hauteville Tradueix, Robert Scalio Tradueix, Q15649577 Tradueix i Emma of Hauteville Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Antecedents familiarsModifica

Mafalda era filla de Robert d'Hauteville, duc de Calàbria, amb la seva segona muller Sikelgaita de Salern, qui era filla de Guaimar IV de Salern[2], i germana de Roger II de Sicília, hereu del ducat de Calàbria.

Núpcies i descendentsModifica

El 1078 es casà amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer II cap d'estopa[2], amb el qual tingué:

Sembla que aquest matrimoni va ser arranjat pel papa Gregori VII, qui buscava aliances entre els prínceps normands per preparar la guerra contra l'emperador Enric IV[2].

Viduïtat de MafaldaModifica

L'any 1081, juntament amb el seu marit, van fer una donació de dos mil mancusos a la Catedral de Barcelona per tal de construir un retaule de plata. L'1 de novembre de 1082, Mafalda va donar a llum un fill, el futur Ramon Berenguer III, mentre es trobava a Rasès amb la seva cosina Mahalda de Roerga[2].

Pocs dies després, el 5 de desembre de 1082, el Comte de Barcelona i marit de Mafalda, Ramon Berenguer II, va ser assassinat quan anava a Girona per un grup d'homes en un bosc de Gualba, a la partida anomenada la Perxa de l'Astor, i el seu cos fou llençat al gorg del Comte[2]. Les sospites sobre l'inspirador del magnicidi van recaure immediatament en el seu germà bessó, Berenguer Ramon II, amb qui compartia el govern del comtat de Barcelona.

La mort del Cap d'Estopes va deixar en una situació molt precària a Mafalda i al seu fill, ja que aquest no podia heretar el comtat fins després de la mort del seu oncle (convertit ara en governant únic del comtat) No obstant això, va poder comptar amb el suport i la protecció del poderós llinatge dels Montcada.[4]

Cap al 1086 Mafalda es casà amb Eimeric I de Narbona, vescomte de Narbona. D'aquest matrimoni en nasqué el futur vescomte Eimeric II, hereu del vescomtat de Narbona i Berengar de Narbona, arquebisbe de Narbona (1156-1162).

Va enviduar de nou en 1106, després de la qual cosa va tornar a Barcelona, sent ja comte el seu fill, Ramon Berenguer III. Sembla que va morir al monestir de Sant Daniel de Girona, i va ser enterrada a la catedral de Girona al costat del seu primer espòs.

El 1385, l'escultor Guillermo Morey, per ordre del Comte-rei Pere El cerimoniós, va construir un nou sepulcre d'alabastre, que va ser col·locat en el mur sud de la catedral, on les seves restes reposen actualment.

ReferènciesModifica

  1. Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007, p.31-34. ISBN 978-84-7246-085-0. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Sanmartí Roset, Montserrat. Catalanes del IX al XIX (en català). Vic: Eumo, octubre de 2010, p. 186-189. ISBN 9788497663830. 
  3. Diccionari biogràfic de dones. «Mafalda, de Pulla». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 24 setembre 2015].
  4. Ramon Berenguer II Comte de Barcelona. [Consulta: 08/02/2019]

BibliografiaModifica