Mafalda de Pulla-Calàbria

Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060[1] - Girona, 1108), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde,[2] fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).[3]

Infotaula de personaMafalda de Pulla-Calàbria
Biografia
Naixementc. 1060 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1112 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtessa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeRamon Berenguer II
Eimeric I de Narbona Modifica el valor a Wikidata
FillsRamon Berenguer III
Aimeric II de Narbona
Berengar de Narbona Modifica el valor a Wikidata
ParesRobert Guiscard Modifica el valor a WikidataSikelgaita Modifica el valor a Wikidata
GermansBohemond I d'Antioquia, Roger Borsa, Guy of Hauteville (en) Tradueix, Robert Scalio (en) Tradueix, Sibylle de Hauteville (en) Tradueix i Emma of Hauteville (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Antecedents familiarsModifica

Mafalda era filla de Robert d'Hauteville, duc de Calàbria, amb la seva segona muller, Sikelgaita de Salern, que era filla de Guaimar IV de Salern,[2] i germana de Roger II de Sicília, hereu del ducat de Calàbria.

Núpcies i descendentsModifica

El 1078 es casà amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer II, Cap d'Estopa,[2] amb el qual tingué:

Sembla que aquest matrimoni va ser arranjat pel papa Gregori VII, que buscava aliances entre els prínceps normands per preparar la guerra contra l'emperador Enric IV.[2]

Viduïtat de MafaldaModifica

L'any 1081, juntament amb el seu marit, va fer una donació de 2.000 mancusos a la catedral de Barcelona per construir-hi un retaule de plata. L'1 de novembre de 1082, Mafalda va donar a llum un fill, el futur Ramon Berenguer III, mentre era al Rasès amb la seva cosina Mahalda de Roerga.[2]

Pocs dies després, el 5 de desembre de 1082, el comte de Barcelona i marit de Mafalda, Ramon Berenguer II, va ser assassinat, quan anava a Girona, per un grup d'homes en un bosc de Gualba, a la partida anomenada la Perxa de l'Astor, i el seu cos fou llençat al gorg del Comte.[2] Les sospites sobre l'inspirador del magnicidi van recaure immediatament en el seu germà bessó, Berenguer Ramon II, amb qui compartia el govern del comtat de Barcelona.

La mort del Cap d'Estopes va deixar en una situació molt precària Mafalda i el seu fill, ja que aquest últim no podia heretar el comtat fins després de la mort del seu oncle (convertit ara en governant únic del comtat). No obstant això, va tenir el suport i la protecció del poderós llinatge dels Montcada.[4]

Cap al 1086, Mafalda es casà amb Eimeric I de Narbona, vescomte de Narbona. D'aquest matrimoni en van néixer el futur vescomte Eimeric II, hereu del vescomtat de Narbona, i Berengar de Narbona, arquebisbe de Narbona (1156-1162).

Va enviduar de nou el 1106, després de la qual cosa va tornar a Barcelona, quan ja era comte el seu fill, Ramon Berenguer III. Sembla que va morir al monestir de Sant Daniel de Girona, i va ser enterrada a la catedral de Girona, al costat del seu primer espòs.

El 1385, l'escultor Guillem Morei, per ordre del comte rei Pere el Cerimoniós, va construir un nou sepulcre d'alabastre, que va ser col·locat al mur sud de la catedral, on les seves restes reposen actualment.

ReferènciesModifica

  1. Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007, p.31-34. ISBN 978-84-7246-085-0. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Sanmartí Roset, Montserrat. Catalanes del IX al XIX (en català). Vic: Eumo, octubre de 2010, p. 186-189. ISBN 9788497663830. 
  3. Diccionari biogràfic de dones. «Mafalda, de Pulla». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 24 setembre 2015].
  4. Ramon Berenguer II Comte de Barcelona. [Consulta: 08/02/2019]

BibliografiaModifica