Magí Lladós i Rius

Magí Lladós i Rius (Barcelona, 26 de desembre de 1829 - Barcelona, 5 de desembre de 1886) fou un enginyer, escriptor i polític català.

Infotaula de personaMagí Lladós i Rius
Biografia
Naixementsegle XIX modifica
Tarragona
Mort1886
Barcelona
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
29 abril 1872 – 28 juny 1872
Circumscripció electoral: Tarragona
modifica
Activitat
OcupacióEnginyer i polític modifica

BiografiaModifica

Va néixer a Barcelona l'any 1929, fill de Magí Lladós i Llanès (1805-1880) i d'Antònia Rius. Algunes fonts indiquen que va néixer a Tarragona, però el registre de defuncions de l'Ajuntament de Barcelona indica que ho va fer a Barcelona,[1] com també ho indica el llibre "Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX".[2]

Treballà com a professor de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona i fundà a Madrid El Porvenir Industrial i a Barcelona fundà i dirigí el diari El Porvenir de la Industria el 1875. Amic de Víctor Balaguer i Cirera,[3] arran de la revolució de 1868 milità al Partit Progressista, amb el que fou elegit diputat per la circumscripció de Tarragona a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872. El 1878 es va retirar de la política i va escriure diversos tractats científics i alguna sarsuela en castellà.

Es va casar amb Cèlia Haase i Viñals (Barcelona, 1832 - Barcelona, 3 de maig de 1870), filla de l'enginyer barceloní d'origen alemany Llorenç Haase Droz,[4] que va ser l'encarregat de fer arribar l'aigua a Esplugues de Llobregat i promotor en aquella vila de la Barriada Pi i Margall, i de Bàrbara Viñals i Sastre. Cèlia Haase morí abans que el seu marit.

ObresModifica

  • Aritmética (1855)
  • Nociones de gimnástica (1868)
  • Sistemas métrico-decimal y monetario español (1868)
  • Cuerdo y sin luna, o Selemonia (sarsuela, 1876)

ReferènciesModifica

  1. Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1886, número de registre 7483.
  2. Ossorio i Bernard, Manuel. «Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX» p. 241. Imprenta y Litografía de J. Palacios, 1908. [Consulta: 10 desembre 2019].
  3. Ya no existe Partido Progresista en Barcelona... per Albert García Balanyà a Hispania. Revista Española de Historia, núm. 230 setembre-octubre de 2008
  4. El carrer d'Esplugues de Llobregat que avui es diu de Sant Llorenç el va construir Llorenç Haase el 1852.

Enllaços externsModifica