Obre el menú principal

Maghemita

mineral òxid

La maghemita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de les primeres síl·labes de magnetita i hematites, en al·lusió al seu magnetisme i a la seva composició.

Infotaula de mineralMaghemita
Maghemita.jpg
Maghemita de Gancedo, província de Chaco, Argentina
Fórmula química Fe23+O3
Epònim magnetita i hematites
Localitat tipus complex Bushveld, Sud-àfrica
Classificació
Categoria òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 4.BB.15
Nickel-Strunz 9a ed. 4.BB.15
Nickel-Strunz 8a ed. IV/C.06
Dana 4.3.7.1
Heys 7.20.3
Propietats
Sistema cristal·lí isomètric
Estructura cristal·lina a = 8,3515Å;
Simetria 4 3 2 - gyroidal
Color marró, vermell maó
Duresa 6
Lluïssor mat
Color de la ratlla marró
Diafanitat opaca
Propietats òptiques isotròpica
Magnetisme ferromagnètica
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral redefinit (Rd)
Any d'aprovació 1927
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

La maghemita és un òxid de fórmula química Fe23+O3. És un òxid de ferro ferromagnètic que, per tant, pot ser confós amb la magnetita, amb la qual forma una sèrie de solució sòlida, anomenada kenomagnetita.[2] Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la maghemita pertany a "04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja" juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

Formació i jacimentsModifica

Es forma per l'erosió o l'oxidació a baixa temperatura d'espinel·les que contenen ferro ferrós, comunament magnetita o magnetita titànica. És un pigment groc generalitzat en sediments continentals, roques i sòls. Va ser descoberta l'any 1927 al complex Bushveld, a Sud-àfrica.

En els territoris de parla catalana se n'ha descrit aquesta espècie a la mina Can Llebó (Sant Martí Sacalm, Selva) i a Costabona (Setcases, Ripollès), ambdós indrets a la província de Girona (Catalunya).

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maghemita  
  1. «Maghemite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 abril 2016].
  2. «Kenomagnetite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 abril 2016].