Magnèsia del Sipilos

Magnèsia del Sipilos (Magnesia Ad Sipylum, Μαγνησία ὑπὸ Σιπύλῳ) fou una ciutat de Lídia a la part nord-oest de la muntanya de Sipilos (Sipylum) i a la part sud del riu Hermos (Hermus).[1] Igual com la seva homònima de Jònia se suposadament una fundació de la gent de Magnèsia de Tessàlia.[2] S'hi trobava una mina de «pedres de Magnèsia» que eren magnetes naturals i el nom de la ciutat sobreviu en tots els derivats de la paraula magnetisme.[3]

Infotaula de geografia políticaMagnèsia del Sipilos

Localització
 38° 36′ 47″ N, 27° 25′ 33″ E / 38.61306°N,27.42583°E / 38.61306; 27.42583Coord.: 38° 36′ 47″ N, 27° 25′ 33″ E / 38.61306°N,27.42583°E / 38.61306; 27.42583
EstatTurquia Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
SegüentManisa Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau

La seva fama deriva de la important batalla de Magnèsia lliurada a les seves muralles entre els romans dirigits pels Escipions, i Antíoc III el gran el 190 aC, en la qual el rei selèucida fou derrotat i va perdre tot seguit les seves possessions a l'Àsia Menor. La ciutat es va rendir ràpidament als romans.

Durant la guerra amb Mitridates del Pont al segle i aC els habitants de la ciutat es van defensar de l'atac dels pòntics.

Durant el regnat de Tiberi la ciutat fou destruïda per un terratrèmol i l'emperador va donar diners per la seva reconstrucció.

Encara era una ciutat de certa importància al segle v i continua essent esmentada durant el període romà d'Orient. El 1313 fou capturada pels turcs del Beylik de Saruhan-oğhlu. Fou tanmateix residència temporal dels soldans turcs. El seu nom modern és Manisa i les ruïnes de l'antiga ciutat molt poc importants.

ReferènciesModifica

  1. «Magnèsia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Schmitz, Leonhard. «Magne´sia.2». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en anglès). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854. 
  3. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «magnet». A: Diccionari etimològic, 1996 (2004, 4ª edició), p. 562. ISBN 9788441225169.