Magnesiocromita

mineral òxid

La magnesiocromita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la. Va rebre el seu nom per Antoine François Alfred Lacroix l'any 1910 en al·lusió a la seva composició química, la qual conté magnesi, i la seva relació amb la cromita. El seu nom original l'any 1868 va ser (en anglès) magnochromite, posat per G. M. von Bock.

Infotaula de mineralMagnesiocromita
Magnesiochromite-474053.jpg
Magnesiocromita de la mina Mistake, Districte de New Idria, Fresno, Califòrnia, Estats Units
Fórmula químicaMg(Cr,Al,Fe)2O4
Epònimcromita i magnesi modifica
Localitat tipusSchwarzenberg, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.BB.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.BB.05 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.IV/B.03 modifica
Dana7.2.3.1
Heys7.14.13
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 8,305Å;
Simetriam3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Grup espacialspace group 227 (en) Tradueix modifica
Colornegre, vermell intens
Exfoliacióno observada
Fracturairregular, desigual, aspre, subconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa5,5
Lluïssorgrassa, metàl·lica, submetàl·lica
Color de la ratllamarró
Diafanitatopaca
Densitat4,1 a 4,3 g/cm3 (mesurada); 4,43 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesisotròpica
Pleocroismeno pleocròica
Fluorescènciano fluorescent
Impureses comunesFe, Al
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) modifica
Any d'aprovació1868
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La magnesiocromita és un òxid de fórmula química Mg(Cr,Al,Fe)2O4. És un mineral isostructural amb la cromita i la magnetita. Forma una sèrie de solució sòlida amb la cromita, i una altra amb l'espinel·la.[2][3] Cristal·litza en el sistema isomètric. En rares ocasions es troba com a cristalls octàedrics, de fins a 1,5 mil·límetres; normalment es troba de manera massiva.[4] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnesiocromita pertany a "04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja" juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

Formació i jacimentsModifica

Es tracta d'un mineral accessori que es pot trobar en roques ultramàfiques, com dunites, serpentinites, kimberlites, lamproïtes i komatiïtes. Més rarament com a xenocristals en lampròfids i basalts enmig de l'oceà. Pot ser detrítica. Sol trobar-se associada a altres minerals com: olivina, augita, magnetita, plagioclasa i pigeonita.[4] Va ser descoberta l'any 1868 al districte de Schwarzenberg, a Erzgebirge (Saxònia, Alemanya).

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magnesiocromita
  1. «Magnesiochromite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 abril 2016].
  2. «Chromite-Magnesiochromite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 abril 2016].
  3. «Magnesiochromite-Spinel Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 abril 2016].
  4. 4,0 4,1 «Magnesiochromite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 26 abril 2016].