Magnesiohögbomita-6N6S

mineral òxid

La magnesiohögbomita-6N6S és un mineral de la classe dels òxids. Nom atorgat en honor d'Arvid Gustav Högbom (1857-1940), geòleg suec de la Universitat d'Uppsala, i per l'estructura cristal·lina. (S= Espinel, N= Capes Nolanita).[2] Anomenat així, també, com un mineral dominant del grup Mg Högbomita i la 6N6S polisoma.[1]

Infotaula de mineralMagnesiohögbomita-6N6S
Fórmula química[(Mg,Fe2+)3(Al,Ti,Fe3+)8O15(OH)]6
Epònimhögbomite series (en) Tradueix i magnesi Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLiganga, llac Malawi, districte de Ludewa, regió d'Iringa, Tanzània
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.CB.20
Nickel-Strunz 9a ed.4.CB.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.07 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 5,7Å; c = 55,8Å;
Simetria3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd), publicat sense aprovació (N) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2001 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

ClassificacióModifica

La magnesiohögbomita-6N6S es troba classificada en el grup 4.CB.20 segons la classificació de Nickel-Strunz (4 per a Òxids (hidròxids, V [5,6] vanadats, arsenits, antimonurs, bismutits, sulfits, selenits, telurits, iodats); C per a Metall: Oxigen= 2:3,3:5, i similars i B per a Amb cations mitjans; el nombre 20 correspon a la posició del mineral dins del grup).[1]

CaracterístiquesModifica

La magnesiohögbomita-6N6S és un òxid de fórmula química [(Mg,Fe2+)3(Al,Ti,Fe3+)8O15(OH)]6. Cristal·litza en el sistema trigonal.[1]

Formació i jacimentsModifica

S'ha descrit a l'Amèrica del Nord i a Àfrica.[1] Sol trobar-se en dipòsits de mineral de ferro motamorfosats.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Magnesiohögbomite-6N6S» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «General Magnesiohogbomite-6N6S Information». WebMineral.com.

BibliografiaModifica

  • Armbruster, T. (2002), Revised nomenclature of högbomite, nigerite, and taaffeite minerals.- European Journal of Mineralogy: 14: 389-395.
  • Neues Jahrbuch für Mineralogie, Monatshefte (1990): 401-412.
  • American Mineralogist, Volume 87, pages 277–292, 2002