Magnesiohornblenda

La magnesiohornblenda és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup dels amfíbols. El seu nom fa referència al seu contingut de magnesi, d'un vell terme alemany per designar minerals foscos sense valor, horn, i del mineral "blenda", el nom del qual significa enganyar, degut a la similitud que aquest i altres minerals similars tenen amb altres minerals més valuosos que ells.

Infotaula de mineralMagnesiohornblenda
Magnesio-hornblende (cropped).png
modifica
Fórmula química☐Ca2(Mg4Al)(AlSi7)O22(OH)2
Epònimhornblenda i magnesi modifica
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DE.10
Nickel-Strunz 9a ed.9.DE.10 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.10 modifica
Heys16.23.6
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,88Å; b = 18,17Å; c = 5,3Å; β = 104,58°
Grup espacialgrup espacial 12 modifica
Colorde verd a verd obscur a negre-verd a negre, marró
Maclessimples o lamel·lars paral·lelament a {100}
Exfoliacióperfecta - en {110}
Duresa5 a 6
Lluïssorvítria
Color de la ratllagrisa-verda clara, grisa-blanca
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,616 a 1,680 nβ = 1,626 a 1,695 nγ = 1,636 a 1,700
Birefringènciaδ = 0,020
Angle 2Vmesurat: 66° to 85°, calculat: 58° to 88°
Dispersió òpticar > v o r < v
Impureses comunesTi, Mn, Na, K, Cl, H
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd), mineral redefinit (Rd), mineral redefinit (Rd) i aprovat modifica
Codi IMAIMA2012 s.p. i IMA2017-059 modifica
Referències[1][2]

CaracterístiquesModifica

La magnesiohornblenda és un silicat de fórmula química ☐Ca2(Mg4Al)(AlSi7)O22(OH)2. A més dels elements de la seva fórmula també pot contenir impureses de titani, manganès, sodi, potassi, clor i hidrogen. La magnesiohornblenda forma una sèrie de solució sòlida amb la ferrohornblenda, de la qual n'és el terme extrem ric en magnesi. La substitució gradual del magnesi per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.

Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma de cristalls prismàtics i també en forma de vores de reaccció en piroxens.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnesiohornblenda pertany a "09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si4O11; clinoamfíbols" juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrotschermakita, joesmithita, ferrohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferrotaramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucofana, glaucofana, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

Formació i jacimentsModifica

La magnesiohornblenda és comuna en amfibolita, esquists i gabres pegmatítics alcalins. També es forma en tufs soldats, granodiorites, granits i tonalites.

Ha estat trobada a Alemanya, Austràlia, Àustria, el Brasil, Bulgària, el Canadà, Cuba, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, els Estats Units, Etiòpia, Finlàndia, França, Grècia, Groenlàndia, Hongria, l'Índia, Itàlia, el Japó, Libèria, Noruega, Nova Zelanda, el Pakistan, Papua-Nova Guinea, Polònia, Portugal, Rússia, Saint Kitts and Nevis, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Sud-àfrica, Suècia, el Regne Unit, la República Txeca, Tanzània i la Xina. A Catalunya s'ha trobat magnesiohornblenda als indrets de la Coma Fosca, la Roca de Ponent i Sant Miquel, a Vimbodí (Conca de Barberà, Tarragona).[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, ortoclasa, plagioclasa, biotita, magnetita i apatita.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Magnesio-hornblende» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 juny 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Magnesio-hornblende» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 25 juny 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magnesiohornblenda