Magnoliofitins
Els magnoliofitins, plantes amb flor o angiospermes (Angiospermae[2][3] o Magnoliophyta) són un embrancament que conté les plantes que constitueixen la forma de vida vegetal dominant. Són el grup més divers de plantes terrestres.
Angiosperms  | |
|---|---|
 Magnolia virginiana | |
| Període | |
Cretaci inferior — Recent
| |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Cap valor | Angiosperms |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Grups | |
Segons APG III (2009):[1]
Grups tradicionals
| |
Els avantpassats de les plantes amb flors van divergir de l'ancestre comú de totes les gimnospermes vives durant el carbonífer,[4] fa més de 300 milions d'anys. Els parents fòssils més propers de les plantes amb flors són incerts i polèmics. El registre més antic de pol·len d'angiospermes apareix fa uns 134 milions d'anys durant el Cretaci inferior.[5] Al llarg del Cretaci, les angiospermes es van diversificar de manera explosiva, convertint-se en el grup de plantes dominant a tot el planeta al final del període, corresponent a la disminució i l'extinció dels grups de gimnospermes prèviament estesos.
CaracterístiquesModifica
Els membres d'aquesta divisió són la font de la major part dels aliments en què l'ésser humà i altres mamífers basen la seva subsistència, així com de moltes matèries primeres i productes naturals. Pertanyen a aquest grup gairebé totes les plantes arbustives i herbàcies, la major part dels arbres, amb l'excepció dels pins i d'altres coníferes, i plantes més especialitzades, com suculentes, epífites i aquàtiques.
Aquest grup és considerat monofilètic perquè totes les espècies desenvolupen flors, amb quatre verticils d'estructures sexuals i auxiliars. A l'exterior se'n troben els sèpals, amb funció bàsicament protectora i més a l'interior els pètals, en general, de vistosos colors. Interiorment trobem les peces masculines, els estams, i al centre de la flor es troben els carpels amb els corresponents ovaris que contenen els òvuls.
Tot i que se'n coneixen prop de 230.000 espècies, n'hi ha moltes encara ignorades. Les plantes de flor han ocupat quasi tots els nínxols ecològics i dominen la major part dels paisatges naturals. Aproximadament les dues terceres parts de totes les espècies són pròpies dels tròpics, però les activitats humanes les estan exterminant a gran velocitat. Només un miler d'espècies tenen importància econòmica digna de consideració, i el gruix de l'alimentació mundial en procedeix de només quinze espècies. Si s'estudiessin com cal, podrien utilitzar-se diversos centenars més d'espècies.
Presenta dues classes:
- Liliopsida (anteriorment monocotiledònia)
- Magnoliopsida (anteriorment dicotiledònies)
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magnoliofitins |
- ↑ Angiosperm Phylogeny Group «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III» (en anglès). Botanical Journal of the Linnean Society, 161, 2, 2009, p. 105–121. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x.
- ↑ Lindley, J. Introduction to the Natural System of Botany. Londres: Longman, Rees, Orme, Brown, and Green, 1830, p. xxxvi.
- ↑ Cantino, Philip D.; James A. Doyle, Sean W. Graham, Walter S. Judd, Richard G. Olmstead, Douglas E. Soltis, Pamela S. Soltis, & Michael J. Donoghue «Towards a phylogenetic nomenclature of Tracheophyta». Taxon, 56, 3, 2007, pàg. E1–E44. DOI: 10.2307/25065865.
- ↑ «Contrasting Rates of Molecular Evolution and Patterns of Selection among Gymnosperms and Flowering Plants». Molecular Biology and Evolution, 34, 6, juny 2017, pàg. 1363–1377. DOI: 10.1093/molbev/msx069. PMC: 5435085. PMID: 28333233.
- ↑ Wang, Xin. The Dawn Angiosperms: Uncovering the Origin of Flowering Plants (en anglès). Springer, 2017, p. 1. ISBN 9783319583259.