Majordom major del Rei d'Espanya

El Majordom major del Rei d'Espanya era el càrrec palatí a cura de l'organització de la Reial Casa i Patrimoni de la Corona d'Espanya.

El duc d'Alba, Majordom major de Carles V i Felip II d'Espanya

Antecedents històricsModifica

L'antecedent històric d'aquest càrrec és el de Majordom major del rei de Lleó i de Castella, del Majordom major del Rei d'Espanya depenia l'organització sencera de Palau i el seu govern, i tens jurisdicció tant civil com criminal privativa en el seu interior, amb expressa inhibició dels Tribunals, Jutges i Ministres. El Majordom major es trobava sempre al costat de la persona del Rei, i el càrrec a partir del segle XVI, havia de ser exercit per un Gran d'Espanya.

L'adveniment al tron d'Espanya del Rei Felip I de Castella el Bell casat amb Joana I de Castella filla dels Reis Catòlics va fer que aquest portés l'anomenada etiqueta borgonyona de la cort del seu avi Maximilià I d'Habsburg i per tant s'instituís el càrrec de Majordom major del Rei d'Espanya amb funcions semblants a les quals abans havia exercit el Majordom major del Rei de Castella. L'acompliment d'aquest càrrec, com s'ha dit abans, requeria ser Gran d'Espanya (amb la sola excepció del comte de Rius que ho va ser d'Amadeu I de Savoia). A la cort dels Àustries i després en la dels Borbó al Majordom corresponia acompanyar al Rei a palau a tot moment, servir els útils del menjar així com el coixí en els oficis religiosos. Així mateix presidia l'anomenat bureau que era la instància que coneixia de les diferències entre totes les persones al servei regi.

Règim durant els segles XIX i XXModifica

Règim orgànic i funcionsModifica

Diverses disposicions van regular als segles XIX i XX les seves funcions havent de destacar-se més modernament els reials decrets de 28 d'octubre de 1847 i de 4 de setembre de 1885 i les ordenances de 1817 i 1848.

Durant els regnats dels tres últims reis abans de la Segona República, Isabel II, Alfons XII i Alfons XIII al Majordom major corresponia la prefectura de tota l'organització palatina, i des de 1840 era denominat el més alt responsable d'aquesta funció Cap Superior de Palau. Només en tres ocasions des de llavors, totes elles en el regnat d'Alfons XIII, la Prefectura Superior i la Majordomia van correspondre a persones diferents. La primera entre 1886 i 1889 que el Cap va ser el marquès de Santa Cruz de Mudela i el Majordom major interí el duc de Medina Sidonia. La segona va transcórrer entre 1891 i 1900, en què la Prefectura va correspondre, aquesta vegada, al duc de Medina-Sidonia i la Majordomia al duc de Sotomayor. L'última va succeir entre 1925 i 1927 en què la Prefectura la va ostentar el marquès de Viana i la Majordomia el duc de Miranda. En totes elles, el Cap Superior va disposar de major rang protocol·lari que el Majordom.

També tradicionalment, el Majordom major era superior jeràrquicament al Sommelier de Corps, persona més propera en funcions a la Reial persona. Durant el regnat d'Alfons XII i part del regnat d'Alfons XIII, (fins a 1907), aquest últim càrrec va ser suprimit. Referent al seu paper en els actes de caràcter oficial, el Majordom major intervenia, entre altres:

  • Als naixements i batejos reals on la convocatòria es realitzava pel Majordom major, ocupant aquest el càrrec immediat posterior al del Monarca.
  • A les Capelles Públiques on lliurava al Rei el devocionari i se situava immediatament darrere.
  • Al Lavatorio de Pobres durant la Setmana Santa en què auxiliava al Monarca a servir els plats en el posterior esmorzar que se'ls donava.
  • A la cobertura de Grans d'Espanya on adonava al Rei perquè aquest fixés el dia i hora de celebració
  • Als banquets oficials en els que ocupava una de les capçaleres de la taula
  • A les audiències en les que fixava el dia i hora per ser rebut pel Monarca.
  • En recepcions públiques, en què se situava en primera posició al costat del Cavallerís major i al Comandant General d'Alabarders, quedant-se després de les butaques reials

Privilegis, distintiu i uniformeModifica

 
El marquès d'Alcañices, Majordom major d'Alfons XII

En el regnat d'Alfons XIII el sou del Majordom major era de 15.000 pessetes anuals i disposava d'oficina i cambra pròpia al Palau Reial de Madrid. Així mateix era investit sempre de les més altes distincions de l'Estat, l'Orde del Toisó d'Or i el collaret de l'Orde de Carles III.

L'uniforme de gala del Majordom major en aquesta època constava de casaca amb brodat en totes les costures i disposava a palau de bastó de comandament.

Unitats dependents de la MajordomiaModifica

Del Majordom major depenia la classe d'uixier de Cambra i Saleta. Formaven part d'aquesta antics criats que auxiliaven al Majordom estant dempeus durant les audiències o quedant-se en el pas de la Cambra a l'Avantcambra. Així mateix depenia d'ell la classe palatina de Rei d'Armes, com a encarregat de l'heràldica, dels expedients de títols de noblesa i de la gestió de les dignitats. El degà d'aquesta classe en 1931 era José de Rújula y Ochotorena, marquès de Ciadoncha.

També depenien d'ell els Metges de Cambra amb un sou de 10.000 pessetes anuals cadascun, el càrrec tenia el caràcter de vitalici, i únicament havia d'assistir a la família del Rei per rigorós torn i acompanyant als Reis en viatges, caceres, etc. Al Metge de Cambra que assistia els naixements reials se'l solia agraciar amb un títol nobiliari, com així va ser amb al primer marquès de Sant Gregorio o al primer comte de San Diego. En 1931 eren Metges de Cambra Ricardo Varela y Varela, Jacobo López Elizagaray i Fernando Enríquez de Salamanca.

Igualment depenien de Majordom major els Farmacèutics de Cambra que tenien assignat un sou de 7.500 pessetes anuals i que produïen o adquirien tots els medicaments que havien de consumir-se a palau. A l'adveniment de la Segona República ocupaven aquest càrrec Martín Bayod Martínez i Manuel Álvarez Ude.

Dependents del Majordom major es trobaven el Secretari de la Majordomia amb sou de 7.500 pessetes anuals i que gestionava els assumptes d'etiqueta. En 1931 ers Emilio García de Herreros y Cortès. Si el Majordom major ostentava també el càrrec de Guardasegells, la qual cosa no sempre ocorria, a ell estava adscrit el Secretari de la Reial Estampeta amb sou de 6.000 pessetes anuals que gestionava el referent a la signatura del Rei i tramitava els expedients de Cobertura de Grans d'Espanya. En 1931 ocupava aquest últim càrrec Luis Pineda y Monserrat.

Depenia, igualment, del Majordom major el Secretari particular del Rei, que portava els assumptes ordinaris del Monarca i era el seu més fidel assistent i que, durant gairebé tot el regnat d'Alfons XIII i al moment del seu exili, era Emilio de Torres y González-Arnáu marquès de Torres de Mendoza.

L'últim càrrec adscrit al Majordom major era l'Inspector General dels Reials Palaus, l'antic Aposentador (càrrec que havia ocupat al segle XVII el pintor Diego Velázquez), amb sou de 12.500 pessetes anuals i que era el majordom de facto. A la caiguda de la monarquia aquest càrrec era ocupat per Luis de Asúa y Campos. Disposava d'oficina en totes les residències reals i d'ell depenia tota la servitud de les residències i, entre ella, els zeladors, els porters de banda al peu de l'escala principal, el personal de l'anomenat Ramillete que eren els criats que servien a la taula real i els artesans dels diferents tallers (rellotgers, ebenistes, cuiners, conserges..).

Majordoms majors del Rei entre 1512 i 1931Modifica

Majordoms del Rei o Reina d'EspanyaModifica

El càrrec de Majordom major va ser suprimit després de la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931.


Període Inici Fi Nom Notes
Regnat
de
Carles V
(1516-1556)
1512 1518 Ferry de Croy, Senyor de Roeulx
1518 1518 Diego de Guevara, Senyor de Jouvel
1518 1522 Ferry de Croy, Senyor de Roeulx
1522 1526 Laurent de Gorrrevod, comte de Pont-de-Vaux
1526 1527 Carlos de Lannoy, Senyor de Sanzeilles
1527 1529 Laurent de Gorrrevod, comte de Pont-de-Vaux
1529 1540 Adrien de Croy, comte de Roeulx
1541 1556 Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, duc d'Alba
Regnat
de
Felip II
(1556-1598)
1556 1582 Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, duc d'Alba
1582 1598 Pedro López de Ayala, comte de Fuensalida
Regnat
de
Felip III
(1598-1621)
1598 1599 Gómez Dávila y Toledo, marquès de Velada
1599 1621 Juan Hurtado de Mendoza, duc de l'Infantado
Regnat
de
Felip IV
(1621-1665)
1621 1624 Juan Hurtado de Mendoza, duc de l'Infantado
1629 1639 Antonio Álvarez de Toledo y Beaumont, duc d'Alba
1640 1642 Gómez de Mendoza y Manrique, comte de Castrogeriz
1643 1647 Juan Alfonso Enríquez de Cabrera y Colonna, duc de Medina de Rioseco, Almirall de Castella
1649 1651 Manuel de Moura y Corte-Real, marquès de Castel-Rodrigo
1651 1658 Juan Gabriel Pacheco Téllez Girón, comte de la Puebla de Montalbán
1658 1660 García de Avellaneda y Haro, comte de Castrillo
1660 1664 Juan Gaspar Enríquez de Cabrera y Sandoval, duc de Medina de Rioseco, Almirall de Castella
Regnat
de
Carles II
(1665-1701)
1665 1667 Bernardo Manrique de Silva y Mendoza, marquès d'Aguilar de Campoo
1667 1671 Antonio Álvarez de Toledo y Enríquez de Ribera, duc d'Alba
1671 1674 Rodrigo Díaz de Vivar de Silva y Mendoza, duc de Pastrana y duc consort de l'Infantado
1674 1676 Francisco IV Fernández de la Cueva y Enríquez de Cabrera, duc d'Alburquerque
1676 1696 Íñigo Melchor Fernández de Velasco, duc de Frías, conestable de Castella
1699 1701 Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba, duc de Medina Sidonia
Regnat
de
Felip V
(1701-1724)
1701 1705 Fadrique de Toledo Osorio, marquès de Villafranca
1705 1713 José Fernández de Velasco y Tovar, duc de Frías
1713 1724 Juan Manuel Fernández Pacheco, marquès de Villena
Regnat
de
Lluís I
(1724)
1724 1724 Juan Manuel Fernández Pacheco, marquès de Villena
Regnat
de
Felip V
(1724-1746)
1724 1725 Juan Manuel Fernández Pacheco, marquès de Villena
1725 1738 Mercurio Antonio López Pacheco, marquès de Villena
1738 1746 Francesco Pico, duc de la Mirandola
Regnat
de
Ferran VI
(1746-1759)
1746 1747 Francesco Pico, duc de la Mirandola
1747 1747 Juan Manuel López de Zúñiga y Castro, duc de Béjar,
1747 1753 Fadrique Vicente de Toledo Osorio, marquès de Villafranca
1753 1759 Fernando de Silva y Álvarez de Toledo, duc de Huéscar
Regnat
de
Carles III
(1759-1788)
1759 1760 Fernando de Silva y Álvarez de Toledo, duc d'Alba
1760 1781 José de Guzmán y Guevara, marquès de Montealegre
1781 1787 Pedro de Alcántara Fernández de Córdoba, duc de Medinaceli
1787 1788 José Joaquín de Silva-Bazán, marquès de Santa Cruz de Mudela
Regnat
de
Carles IV
(1788-1808)
1788 1802 José Joaquín de Silva-Bazán, marquès de Santa Cruz de Mudela
1802 1805 Diego Ventura de Guzmán y Fernández de Córdoba, marquès d'Aguilar de Campoo i de Montealegre
1805 1807 José Miguel de Carvajal-Vargas y Manrique de Lara, duc de San Carlos
1807 1808 Benito Fernández Correa y Sotomayor, marquès de Mos
Regnat
de
Ferran VII
(1808 i 1814-1833)
1808 1808 José Miguel de Carvajal-Vargas y Manrique de Lara, duc de San Carlos
1809 1810 Pedro María Jordán de Urríes y Fuenbuena, marquès de Ayerbe (6)
1814 1815 José Miguel de Carvajal-Vargas y Manrique de Lara, duc de San Carlos
1815 1820 Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo y Gonzaga, comte de Miranda del Castañar
1820 1822 Antonio María Ponce de León Dávila y Carrillo de Albornoz, duc de Montemar
1822 1823 José Gabriel de Silva-Bazán y Waldstein, marquès de Santa Cruz de Mudela
1823 1824 Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo y Gonzaga, comte de Miranda del Castañar
1824 1833 Joaquín Félix de Samaniego Urbina Pizarro y Velandia, marquès de Valverde (7)
Regnat
d'
Isabel II
(1833-1868)
1833 1838 Joaquín Félix de Samaniego Urbina Pizarro y Velandia, marquès de Valverde
1838 1847 Juan Bautista Queralt y Silva, comte de Santa Coloma
1848 1855 Juan Roca de Togores y Carrasco, comte de Pinohermoso (1)
1855 1855 Carlos Martínez de Irujo y McKean, duc de Sotomayor (1)
1856 1866 Luis Carondelet Castaños, duc de Bailen (1)
1866 1868 Francisco Javier Arias Dávila y Matheu, comte de Puñonrostro (1)
1868 1868 Antonio Marcilla de Teruel-Moctezuma y Navarro, duc de Moctezuma de Tultengo (1)
Regnat
d'
Amadeu I
(1871-1873)
1871 1871 Carlos Manuel O'Donnell, duc de Tetuán (1)
1872 1873 Marià Rius i Montaner, comte de Rius (1)
Regnat
d'
Alfons XII
(1875-1885)
1875 1885 José Osorio y Silva, marquès d'Alcañices (1)
Regnat
d'
Alfons XIII
(1885-1931)
1885 1890 José Álvarez de Toledo y Silva, duc de Medina Sidonia (2)
1890 1906 Carlos Martínez de Irujo y del Alcázar, duc de Sotomayor (3)
1906 1907 Manuel Felipe Falcó y Osorio, marquès de la Mina
1907 1925 Andrés Avelino de Salabert y Arteaga, marquès de la Torrecilla (1)(5)
1925 1931 Luis María de Silva y Carvajal, duc de Miranda (4)

Majordoms majors del Rei consort o de la Regna consort en els regnats d'Isabel II, Alfons XII i Alfons XIIIModifica

També va existir en la Cort el càrrec de Majordom major del Rei consort (en el regnat d'Isabel II) i el de Majordom major de la Reina consort, que podia – o no- ostentar el càrrec addicional de Cavallerís del Rei consort o de la Regna consort i que, dependent del Majordom major del Rei, tenia funcions de prefectura del personal directament adscrit a la persona del Rei consort o la Regna consort, així com d'assistència fora de Palau i de gestió dels seus vehicles i transport.

Van ser titulars d'aquests càrrecs les següents persones respecte dels següents monarques:

En aquests anys van ser, successivament, Cavallerissos majors del Rei consort el marquès de Castelar, (1848-1849), el duc de la Conquista, (1849-1853), el duc de Sedaví, (1853-1854) i el duc de Medina de las Torres, (1853-1855). En 1855 es va suprimir la Casa del Rei consort comptant únicament des de llavors i fins a 1868 amb una Cambra Militar del Rei amb un General cap, un primer Ajudant i quatre segons.

BibliografiaModifica

  • Martínez Millán José. Universidad Autónoma de Madrid. Departamento de Historia Moderna. La Corte de Carlos V. 2000
  • Martinéz Millán (dir). José. La Corte de Felipe II. Madrid. Alianza 1994
  • Martínez Millán, José y Visceglia, Maria Antonietta (Dirs.). La Monarquía de Felipe III. Madrid, Fundación Mapfre, 2008/2009
  • Archivo General de Palacio (AGP) [1]. Patrimonio Nacional. Sección Personal

ReferènciesModifica

  • Enciclopedia Universal Europeo-Americana Espasa Calpe. Tomo XLIX. Hijos de J. Espasa, Editores.1923
  • Guía Oficial de España. Sucesores de Ribadeneyra. Madrid. 1930