Make Way for Tomorrow

pel·lícula de 1937 dirigida per Leo McCarey

Make Way for Tomorrow és una pel·lícula dramàtica nord - americana de 1937 dirigida per Leo McCarey. La trama tracta d'una parella d'edat avançada (interpretats per Victor Moore i Beulah Bondi) que es veuen obligats a separar-se quan perden la casa i cap dels seus cinc fills acull tots dos pares.

Infotaula de pel·lículaMake Way for Tomorrow
Make Way for Tomorrow (1937 poster).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLeo McCarey Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióLeo McCarey i Adolph Zukor Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióHans Dreier Modifica el valor a Wikidata
GuióViña Delmar Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorge Antheil Modifica el valor a Wikidata
FotografiaWilliam C. Mellor Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeLeRoy Stone Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1937 Modifica el valor a Wikidata
Durada91 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0029192 Filmaffinity: 481334 Allocine: 19024 Rottentomatoes: m/make_way_for_tomorrow Allmovie: v101012 TCM: 82469 Modifica el valor a Wikidata

La pel·lícula va ser escrita per Viña Delmar, a partir d'una obra de Helen i Noah Leary, que al seu torn es basava en la novel·la The Years Are So Long de l'assessora columnista Josephine Lawrence.

McCarey la consierava la seva millor pel·lícula. Quan va acceptar el seu Oscar al millor director per La terrible veritat (The Awful Truth), que es va estrenar el mateix any, va dir: "Gràcies, però m'ho doneu per la pel·lícula equivocada".[1]

El 2010, va ser seleccionada per a la seva conservació pel National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.

ArgumentModifica

Beulah Bondi i Victor Moore al tràiler de la película.

Barkley "Bark" (Victor Moore) i Lucy Cooper (Beulah Bondi) són una parella d'edat avançada que perd la seva llar perquè no pot pagar la hipoteca, ja que Barkley no ha pogut trobar feina a causa de la seva edat. Convoquen quatre dels seus cinc fills -el cinquè viu a milers de quilòmetres de distància a Califòrnia- per a informar-los i decidir on viuran fins que es puguin tornar a valdre per ells mateixos. Només una d'ells, Nell (Minna Gombell), té prou espai per a tots dos, però demana tres mesos per parlar amb el seu marit de la idea. Uns altres dos ofereixen una solució temporal: tots dos tenen un petit espai disponible per a cadascun dels dos pares, per la qual cosa s'hauran de separar per primera vegada des del seu matrimoni. Al cap d'unes setmanes d'aquesta vida, Lucy i Barkley van veure que els seus fills tenien vergonya d'ells. Lucy s'adona de les intencions del seu fill d'enviar-la a una casa de jubilats, i Barkley accepta marxar a la casa de la seva filla a Califòrnia. Abans que Barkley marxi, la parella té una última trobada a Nova York.

RepartimentModifica

RecepcióModifica

Orson Welles va dir de Make Way for Tomorrow, "Faria plorar una pedra"[2] i va parlar sobre el seu entusiasme per la pel·lícula en la seva sèrie d'entrevistes, This Is Orson Welles, amb Peter Bogdanovich. A la revista Newsweek, el famós cineasta documentalista Errol Morris la va anomenar en el número 1, descrbint-la com "la pel·lícula més depriment feta mai, proporcionant la seguretat que tot acabarà malament".[3]

Make Way for Tomorrow també va obtenir bones crítiques quan es va estrenar originalment al Japó, on la va veure el guionista Kogo Noda. Anys després, va inspirar el guió de Tokyo monogatari (1953), escrita per Noda i el director Yasujirō Ozu.

Roger Ebert va afegir aquesta pel·lícula a la seva llista de grans pel·lícules l'11 de febrer de 2010, escrivint:

"Make Way for Tomorrow" (1937) és una pel·lícula nord-americana gairebé oblidada feta a la Depressió... El gran arc final de "Make Way for Tomorrow" és bonic i desgarrador. És fàcil imaginar-lo sentimentalitzat per un executiu d'estudi, sent més optimista per a l'audiència. No és així McCarey. El que passa és meravellós i molt trist. Tot depèn de les actuacions.[4]

La pel·lícula ara forma part de la Criterion Collection, que la descriu com "...una de les grans obres mestres de Hollywood, una enorme descripció de l'època de la Depressió, que es mostra les frustracions de la família, l'envelliment i la bretxa de generació... Make Way for Tomorrow es troba entre els més purs del cinema nord-americà, fins al final, que McCarey es va negar a canviar malgrat la pressió de l'estudi.[5]

El 2010, la Biblioteca del Congrés la va seleccionar per a la conservació al National Film Registry dels Estats Units com a "cultural, històric o estèticament significativa".[6]

ReferènciesModifica

  1. «Make Way for Tomorrow – THE CRITERION COLLECTION #505 (a J!-ENT DVD Review)» (en anglès). nt2099.com. Arxivat de l'original el 16 setembre 2010. [Consulta: 22 març 2020].
  2. Uhlich, Keith. «Make Way for Tomorrow» (en anglès). Slant Magazine. [Consulta: 22 març 2020].
  3. «Movies: Errol Morris» (en anglès). Newsweek. The Daily Beast. Arxivat de l'original el 16 gener 2012. [Consulta: 22 març 2020].
  4. «Make Way for Tomorrow (1937)» (en anglès). Roger Ebert. [Consulta: 22 març 2020].
  5. «Make Way for Tomorrow (1937)» (en anglès). The Criterion Collection. [Consulta: 22 març 2020].
  6. (en anglès) The Hollywood Reporter, 28-12-2010 [Consulta: 22 març 2020].

Enllaços externsModifica