Obre el menú principal
Espases antigues, fig. 1-3: xiphos, fig. 4: makhaira.
Armes ibèriques: una falcata (a dalt) i un fragment d'un soliferreum.

Makhaira (en grec μάχαιρα, mákhaira, plural mákhairai), era un terme emprat en l'antiga Grècia per referir-se a qualsevol arma de tall, ja fos ganivet o espasa. En aquest context, es denomina específicament Makhaira al tipus d'espasa grega la curvatura de la qual és menor que la de la seva «germana» grega kopis i similar a la falcata ibèrica (si bé la diferència del significat entre kopis i Makhaira no està completament clara en els texts antics), amb mantí sense guardamà i amb pom, que no era sinó una variant més rectilínia de la seva predecessora.[1]

OrígensModifica

Aquest tipus d'espasa, o desenvolupament d'espasa, no era exclusiu de la Grècia hel·lenística, sinó que va ser una arma -amb les seves variants regionals- emprada per molts pobles de l'Est d'Europa i Orient Pròxim (Pèrsia). I per això el seu disseny de fulla corba pot ser que fos el que va evolucionar -o va influir- fins a arribar a l'actual yatagan turc.

La Makhaira, que va ser una arma menys usada per la infanteria grega, va compartir protagonisme amb el xifos (spatha en la seva versió etrusca o romana) en la cavalleria hel·lènica.

EtimologiaModifica

En grec antic ‘μάχαιρα’ (que pot transcriure's com makhaira, máchaira o machaira) significava «ganivet de guerra, sabre curt, daga», i possiblement provingués de la paraula μάχη (máhē), que significava «lluita, combat, batalla».[2][3] El terme mákhaira va passar al llatí com machaera, «espasa», atès que en el llatí el fonema ‘χ’ no tenia contrapartida fonètica, encara que en l'idioma català es pot assimilar a ‘kh’ aspirada com equivalent a la ‘χ’ (ji) grega.[4] (Vegeu l’article Kh).

  • En grec modern, el diminutiu μαχαίρι (mahéri) significa «ganivet».
    • Exemple: 1967. Cançó grega moderna d’amor rebutjat que esmenta un ganivet: ΕΝΑ ΜΑΧΑΙΡΙ (Pronunciat “Ena makhierri”). Giannis Poulopoulos. ΕΝΑ ΜΑΧΑΙΡΙ.

FontsModifica

ReferènciesModifica

  1. Para un buen resumen: véase F. Quesada Sanz: «Máchaira, kopís, falcata» en Homenaje a Francisco Torrent, Madrid, 1994, pp. 75-94.
  2. Diccionario Manual Griego, Ediciones Vox, Barcelona, junio de 2001, página 379, ISBN 978-84-8332-149-1
  3. Diccionario Manual Griego, ibidem.
  4. Ver tabla de equivalencias del alfabeto griego en los Cuadernos Cervantes
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Makhaira